CONTRAINFOS 44 --------------------------------- REPRESSIO 1- 4 JOVES TORTURATS PER LA POLICIA NACIONAL A CASTELLÓ 2- ELS MOSSOS ES REVENGEN 3- CARCELLER CONDEMNAT PER MALTRACTAMENTS A UN PRES. LABORAL 4- PROTESTES DEL 1er DE MAIG A- MANIFESTACIONS A BARCELONA B- ACTES A REUS I TARRAGONA C- OTG SILICONADES 5- ACCIDENTS LABORALS DURANT EL 1998 6- Manifestacions contra les ETT ECOLOGIA 7- STOP HIPOCRESIA DE REPSOL! 8- acció contra el 4rt cinturó ANTIMILITARISME 9- ANARQUISTES PER LA PAU SOLIDARITAT INTERNACIONAL 10- SOLIDARITAT AMB MUMIA ABU-JAMAL 11- SOLIDARITAT AMB NICARAGUA 12- COMUNICAT DE LES FARC OPINIONS 13 - LECCIONES CONTRA LOS VICIOS INUTILES (Eduardo Galeano) 14- CAL ATURAR LA GUERRA ALS BALCANS _______________________________________________ ÚLTIMA HORA: AQUEST DIMECRES 5/5/99 S’HA FET PÚBLICA LA SENTÈNCIA ABSOLUTÒRIA CAP A LES 14 PERSONES DE TERRASSA JUTJADES PER PRESSUMPTAMENT HAVER ATACAT L’AJUNTAMENT D’AQUESTA CIUTAT _____________________________________________ REPRESSIÓ 1- 4 JOVES TORTURATS PER LA POLICIA NACIONAL A CASTELLÓ Els joves van ser detinguts mentre desmontaven el material utilitzat en una jornada reivindicativa a Vila Real (Castelló). "El passat 29 d'Abril es va convocar una concentració pacífica on es van desenvolupar activitats teatrals i musicals, per tal de sol.licitar a l'Ajuntament de Villa Real un local on desenvolupar activitats culturals. La concen-tració, on van acudir-hi un centenar de joves, va transcòrrer sense cap mena d'incident, com consta a l'informe emès per la policia local del municipi. Una hora després de l'acte la Policia Nacional va aparèixer en un local on es troba-ven una sèrie de joves desmuntant material teatral utilitzat a la concentració. Els policies unifor-mats van demanar la documen-taciò als joves, aquests van dema-nar una explicació ja que no estaven fent res il.legal. Mentres-tant es va apropar un altre cotxe policial del que van sortir 5 policies de paisà, que sense identificar-se, van començar a pegar als nostres companys. Acte seguit van ser detinguts, un dels agents que els seguia colpejant, cridava "ley corcuera!!!". Posteriorment van ser traslladats a la comissaria de la Policia Nacional de Castelló, i un cop allí, un d'ells va ser golpejat amb una cadena a la cara, instru-ment que formava part d'una estructura teatral, que la policia havia requisat als agredits en el moment de la detenció pretenent inculpar a aquests d'haver atacat a 7 policies. A un altre jove li van col.locar la cadena al coll mentre el golpejaven. El tercer jove, amb un tall a la cara, va ser obligat a fir-mar un document on reconeixia haver realitzat un atemptat contra la policia, mentre li feien creure que el paper firmat era el reconeixement dels seus drets. El quart torturat presentava grans hematomes a la esquena. Els torturats, als que se li va negar la assistència mèdica, també se'ls hi va impedir contactar amb els familiars o algun advocat, així com també se'ls hi va negar el dret d'habeas corpus que van demanar amb insistència. Els acusats van manifestar que les condicions de comissaria eren pèssimes, se'ls hi va negar anar al lavabo, parlar en valencià i van informar de la ubicaciò de micròfons a les cel.les. Pel matí van passar a disposició del forense a petició pròpia, i judicial, on van respondre a l'interrogatori del jutge que es basava en la falsa declaraciò dels agents. Al migdia van ser posats en llibertat condicional i van informar que posaran denúncia per les tortures, vexacions i abusos policials." Col.lectiu de joves sense espai de Vila Real 3/5/99 2- ELS MOSSOS ES REVENGEN La setmana passada, 4 nois van rebre una citació judicial del jutjat d'instrucció nº17 de Barcelona, que sota l'acusació de "lesions", els instava a declarar el dimarts 4 de maig. Tots es van sorprendre d'aquest fet, però van poder assabentar-se exactament de que se'ls acusava. Els suposats fets es remonten a la manifestació contra la repressió policial i en favor de la universitat pública que va finalitzar davant del Parlament el passat 10 de març. Aquell dia, els mossos d'esquadra, a banda de fer una brutal càrrega i de detenir a un noi, es van dedicar a grabar amb una càmera a tots/es els/les manifestants, i a partir d'aquelles imatges i d'informes que han sol.licitat a la policia nacional i a la guàrdia civil, han decidit acusar, amb una denúncia judicial, a 4 persones d'haver agredit als mossos antiavalots que impedien a la gent arribar a la porta del Parlament. Contra-Infos 4/5/99 3- CARCELLER CONDEMNAT PER MALTRACTAMENTS A UN PRES. La secció desena de l'Audiència de Barcelona va condemnar al funcio-nari de presons i cap de centre, Àngel Colmenar Launes ha pagar una multa de 240.000 ptes per un delicte d'agressions contra un in-tern a la presó de Can Brians. El pres va ser agredit la nit del 27 de febrer de 1993 durant un trasllat de cel.la quan el pres es va negar a que l'emmanillessin. Davant la negativa del pres, un grup de funcio-naris va immovilitzar-lo, mentre el cap de centre Angel Colmenar Launes va començar a golpejar al pres a la cara fins que va caure desplomat a terra. La sentència diu que "no hi ha cap dubte de la des-pro-porció i innecessarietat dels fets" però a l'hora argumenta que això en cap cas és tortura, ja que "els fets es desenvolupen dintre del que suposa el règimen penitenciari, i que no es pot interpretar com un càstig per la seva condició de pres". La sentència afegeix també que al pres se l'havia d'emmanillar de peus i mans perquè estava molt nerviós i es volia evitar "que s'autolesionés" (sense comentaris). Contra-infos 3/5/99 _____________________________________________ LABORAL 4- PROTESTES DEL 1er DE MAIG A- MANIFESTACIONS A BARCELONA MANIFESTACIONS INSTITUCIONALS DE CCOO-UGT, REIVINDICATIVES DE CGT I CNT, SINDICATS AUTÒNOMS I COL.LECTIUS ANTICAPITALISTES Aquest primer de maig, com cada any, els sindicats oficials, CCOO i UGT, van fer marxes festives de bracet d'institucions i partits polítics, sense contingut de crítica a la situació laboral, i més de cara a que els seus líders poguessin fer-se la foto als mitjans de comuni-cació. D'altres sindicats com la CGT i la CNT i col.lectius sindicals autò-noms van realitzar diverses manifestacions, aquestes més carregades d'un fort contingut en contra de la patronal i a favor de la dignitat de tothom als seus llocs de treball. Durant la tarda, diversos col.lectius es van manifestar pel centre de Barcelona sota el lema "Resistència Anticapitalista", expressant així el cabreig i la indig-nació de molts/tes treballadors/res i aturats/des davant la precarit-zació i l'explotació laboral. Les més de 1.000 persones que hi van participar van pintar la façana del faraònic Liceu i van llençar pedres contra Foment del Treball i CCOO. Els antiavalots de la Policia Nacional van carregar contra els i les manifestants a la Via Laietana, dissolent la marxa i provocant enfrontaments pel Casc Antic durant més d'una hora. A conti-nuació transcrivim el comunicat que van emetre en motiu de la diada: "El conflicte capital-treball perdura. No només a les fàbriques i als centres productius, on els empresaris aguditzen les formes de control per debilitar la resistència als seus abusos, sinó també al carrer. Als llocs de treball les nostres feines estan atrave-s-sades per la precarietat laboral, per la temporalitat, per la inseguretat davant l'arbitrarietat empresarial, mecanismes de control capitalistes per dificultar la nostra acció col.lectiva, per dificultar la conso-lidació d'un contrapoder obrer. Al carrer, els capitalistes intensifiquen també el control i l'opressió, ja sigui mitjançant els instruments repressius de l'Estat, ja sigui imposant contextos socials com el de l'atur i l'exclusió social que ens debilitin, fragmentin i ens facin tancar la boca. Davant les noves formes d'opressió, la resistència anticapitalista no pot reproduir els esquemes pactistes i jeràrquics dels sindicats majoritaris. Dels nous sectors socials (aturats i precàries) han de sorgir respostes noves a les noves formes d'opres-sió. Una resistència anticapitalista que, fomentant l'autoorganització autònoma de les persones de manera assembleària, lluiti contra capitalisme rebutjant les seves formes d'explotació (treball assala-riat) i les seves formes d'integració (sindicats amb cúpules dirigents pactistes). L'acció sindical, la lluita social, ja no es pot limitar a demanar augments salarials com a contrapartida del temps de vida venut a l'empresari. No demanarem més almoïna." Contra-Infos 3/5/99 B- ACTES A REUS I TARRAGONA Una desena de militants de la CGT de Tarragona van okupar al matí del 29 d'abril,una oficina de l'ETT Mentor durant una hora i mitja, i al vespre un altre grup va tapiar la porta d'una oficina de l'ETT Adecco. El mateix dia a la tarda 10 persones van concentrar-se durant una hora i mitja davant una oficina de l'ETT Adecco de Reus i van bloquejar i decorar l'entrada. A les 7'30 del divendres 30, es va fer a Reus una manifestació festiva contra les ETT i pel repartiment del treball i la riquesa, a la qual van participar unes 75 persones, con-vo-cades per diversos col.lectius de la ciutat. Al pas de la mani-festació van penjar al terrat de l'ajuntament una pancarta amb el lema "Reus lliure d'ETT", i la mani-festació va finalitzar davant l'oficina d'una ETT que va acabar convenient-ment decorada. El dissabte 1 de maig, hi va haver la manifestació a Tarragona sota el lema "Pel repartiment del treball i la riquesa", a la qual van assistir-hi unes 300 persones. Com a dada significativa, la manifestació dels "majoritaris" CCOO-UGT a Tarragona va aplegar unes 300 persones. Contra-Infos 4/5/99 C- OTG SILICONADES Totesles oficines de Treball de la Generalitat (OTG) de la ciutat de Barcelona van ser siliconades la nit del 28 al 29 de maig, segons ha arribat de forma anònima a la nostra redacció. Les persones que van fer l'acció pretenen denunciar la precaritat existent al mercat laboral fruit de les polítiques de les administracions. Contra-Infos 4/5/99 5- ACCIDENTS LABORALS DURANT EL 1998 Com que aquestes dades aparei-xen als diaris amagades a les pàgines d'economia, mentre a la primera plana destaquen les jorna-des d'auto-reflexió o els anuncis de les immobiliàries (per posar algun exemple), creiem important recordar les agressions i assassinats de la patronal espanyola durant l'any passat: "Accidents laborals: 1.486.109 Accidents laborals mortals (eufemisme d'assassinat): 1.491, cosa que equival a més de 6 persones mortes cada dia laboral (240 a l'any). Aquestes dades són de la UGT, i per tant suposem que no-més hi ha registrats els accidents de treballadors/es amb contracte. La xifra augmentaria si es comptabilitzessin els 'accidents' que pateixen totes aquelles persones que treballen sense contracte, que no són pocs ni poques". Zitzània 4/5/99 6- Manifestacions contra les ETT Coincidint amb el dia internacional del sabotatge, es van fer diverses manifestacions en contra de les empreses de treball temporal (ETT) i per denunciar l'atur i la precarietat laboral, A mig matí del divendres 30, una cinquantena d'estudiants de la Universitat de Barcelona i la Universitat Poli-tècnica, convocats per l'Assem-blea contra l'atur i la precarietat de la UB/UPC, es van manifestar a la Zona Universitària i van concentrar-se davant d'una ETT del barri de Sants. El mateix matí, una trentena de joves dels instituts del barri de Gràcia van concentrar-se davant de tres ETT de l'antiga vila convocats per l'Alternativa Estel de secundària i van llençar-hi bosses d'escombra-ries i ous plens de pintura. A mitja tarda, un grup de joves del Guinardó van concentrar-se davant d'una ETT i van repartir tríptics denunciant la precarietat laboral i el neolibe-ralisme. A les 8 del vespre del ma-teix divendres, l'Assemblea de Joves de Gràcia (PUA) va convocar una concentració contra les ETT que va aplegar una cinquan-tena de persones i va recórrer els carrers del barri fins l'ETT del carrer Príncep d'Astúries. També es va fer una concentració contra les ETT a la ciutat de Terrassa. Zitzània 4/5/99 _____________________________________________ ECOLOGIA 7- STOP HIPOCRESIA DE REPSOL! El passat dijous dia 29 amb motiu del dia de la auto-reflexió, (campa-nya hipòcrita-ecologista promogu-da desde les institucions) els col.lectius Kol activa i Amazonia, en la seva campanya "Repsol ja n'hi ha prou" van convocar una con-centració per fer un "seguici fune-rari" per la mort de la selva Amazò-ni-ca a mans de les petroleres. Durant l'acte es va repartir i llegir aquest comunicat: "Avui,29 d'Abril, dia de la hipocresia auto-reflexiva, enterrem el boscos amazònics simbolitzant la seva futura extinció a mans de les compa-nyies petroleres que alimenten els diposits dels cotxes que envaeixen cada dia els nostres carrers. Cada dia, perquè ni en una jornada com la d'avui, l'Ajuntament i les altres institucions han sabut parar els peus dels interesos dels consorcis automovilístics. Denun-ciem la pressió que ha exercit el Reial automovil Club de Catalunya per fer que una jornada per una ciutat sense cotxes hagi esde-vingut una farsa publicitària sense cap reper-cussió real. La indústria de l'auto-mòbil i les companyies petroleres van juntes de la mà. A l'Estat Espa-nyol i a Catalunya tenim dos grans monstres que s'expandeixen. Rep-sol i gas natural estan immersos en una frenètica campanya d'apro-piació de recursos en països empo-brits i fragils ecosistemes com els de l'Amazò-nia. Des del 1995 Repsol ha rebut denuncies per contaminació, deforesta-ció, atemp-tats als drets humans bàsics de les comunitats indígenes i incompli-ment de la legislació ambiental Boliviana. Aquest és un exemple de la desinformació que rebem els consumidors, manipu-lats per campanyes publicitàries enganyo-ses pintades de verd:ens referim concretament a Gas Natural, que ens repeteix irònicament la preser-vació ambiental, i que pertany a Repsol en un 45%. Des d'aquí reptem a la Companyia Repsol que desmenteixi si pot els seguents fets: -Actualment està operant en tres parcs nacionals a l'Amazònia (TIPNIS, Parque nacional Pilon Lajas i Parque Nacional Madidi) i 5 territoris indígenes protegits per la OIT;-El març de 1998, 50 comunitats de camperols afecta-des per les activitats de Repsol van realitzar un bloqueig per denunciar l'incompliment de convenis socials; -L'abril de 1998 va ser denunciada per les autoritats del municipi de Villa Tunari d'abocar els seus residus tòxics al riu Putintiri; -El setembre de1998 ha estat denunciada pel Foro Boliviano de Medio Ambiente i Desarrollo d'incompli-ment de la Ley de Medio Ambiente e Hidrocarburos, per deforesta-ció ilegal de boscos, tràfic d'espè-cies i abocament de residus sòlids. Esperem una res-posta pública de Repsol respecte d'aquestes acusacions i com a forma de pres-sió enfront de tota a-ques-ta activitat destructiva fem una crida a tots els usuaris perque BOICOTEGIN els productes de la companyia Repsol, com a mínim fins que no abandoni les seves ac-tua-cions tan nocives a Bolivia, i ho demostri de manera fefaent. BOICOT A REPSOL ARA! NO ENS CREUEM DE BRAÇOS DAVANT LA DESTRUCCIO DE LES SEL-VES I DELS POBLES INDIGE-NES." Kol Activa/Amazònia 3/5/99 8- acció contra el 4rt cinturó Un grup d'unes 30 persones, van tallar el passat divendres 30 d'abril, la línea de trens de mercaderies que creua el Vallès, a l'alçada de Sta. Perpètua de la Mogoda. Cap a les 10h del matí, van col.locar una gran pancarta on es podia llegir "STOP" sobre les vies, i després que el tren s'aturés (disfressats d'indis), van pujar a la locomotora on van estar-hi 10 minuts i hi van col.locar d'altres pancartes. Al cap d'una hora van abandonar el lloc sense que hi aparegués cap vehicle policial. L'acció volia denunciar la construcció al Vallès del Quart Cinturó, una obra que consideren innecessària i agressiva amb la natura, alhora que reivindicaven l'ús públic per a viatgers de la via de tren que actualment és tan sols usada per a mercaderies. Contra-Infos 4/5/99 _____________________________________________ ANTIMILITARISME 9- ANARQUISTES PER LA PAU El colectiu "Anarquistes per la pau" ens ha fet arribar aquest comunicat de denúncia de la situació als Bal-cans i de convocatòria a les con-cen-tra-cions que fan cada dijous a plaça Sant Jaume: "Salut gent ! Un grup afí a les idees llibertàries i amb la sana intenció de viure en pau entre les persones, pensem que hem de mostrar el nostre més enèrgic rebuig quan esclata una guerra sigui del caire que sigui: religiosa, política, nacionalista o econòmica. Les guerres sempre les provoquen els poderosos,en conflicte entre ells per defensar, mantenir o augmentar els seus interessos. I és mitjançant els mitjans de formació de masses, la invenció de crisis, la mentida i l'engany que llencen el poble a la guerra. El poble no és res més que la gent com nosaltres, gent que passa els seus mal de caps i s'ho monta com pot per arribar a final de mes, la gent del carrer que enganyada per uns polítics que els fan creure que els responsables de les seves misèries son els seus veïns que han vingut de "fora" i s'han apoderat del país, com podria ser el cas de Serbia i Kosovo, doncs per ser nosaltres part d'aquet poble explotat, governat i controlat, creiem necessari sortir al carrer per donar una versió llibertària de les guerres. Per això animem a persones, col.lectius, grups, sindicats... A que us afegiu a les concentra-cions que farem cada dijous mentre duri la guerra, a la plaça Sant Jaume a les 8 del vespre. Us proposem que vingueu i feu escrits per repartir i prepareu pancartes, o bé simplement que vingueu a fotre un cop de mà, o bé us animeu a fer el mateix en altres barris de la ciutat o en d'altres poblacions. Bé de fet aquí l'important és deixar clar el rebuig dels anarquistes a totes les guerres. Vinga gent vejam si ens veiem algún dijous o ens feu saber que esteu sortint a un altre lloc. SALUT I ANARQUIA." Anarquistes per la pau. 3/5/99 _____________________________________________ SOLIDARITAT INTERNACIONAL 10- SOLIDARITAT AMB MUMIA ABU-JAMAL Els passats 23 i 24 d'abril, es varen fer diversos actes emmarcats dins de la campanya internacional per tal d'aconseguir que no s'executi la pena de mort dictada contra Mumia Abu-Jamal. Mumia era un conegut activista nord -americà, compromès a nivell social i polìtic per les llibertats de les minories racials i socials. Per tot això, va ser hostigat i perseguit, fins al punt de jutjar-lo d'una sèrie de fets absolutament falsos, pels quals va ser condemnat a la pena de mort. A Barcelona, el dissabte 24, diversos centenars de persones es van concentrar a la plaça Sant Jaume, reclamant la llibertat de Mumia, i exigint l'abolició de la pena de mort als estats Units, manifestació que va ser acompanyada d'un grup de percussionistes. Desprès d'aquet acte, diverses persones van realitzar una acció de protesta, penjant dues grans pancartes a les torres centrals de la Sagrada Família, una referent a la situació de Mumia, i l'altre contra la guerra de l'OTAN a Kosova. La Burxa 3/5/99 11- SOLIDARITAT AMB NICARAGUA "El 30 d'abril de 1999, a la 1'30 h. del migdia i convocades per dife-rents col.lectius de la nostra ciu-tat, es van concentrat unes 30 persones davant del Consulat de Nicaragua, al carrer Aribau 175. Davant la mirada atenta de policies de paisà i uniformats, s'han des-plegat dos pancartes amb els se-güents textos: "si callo me muero y si protesto me matan. Roberto, la lucha continua" i " Roberto Gonzalez, 20 años, asesinado por el Gobierno de Nicaragua en deman-da de la universidad pública. Contra la impunidad". Una comissió va intentar pujar a entregar un text de suport a la vaga dels estudiants així com a d'altres sec-tors socials i contra la repressió del govern d'Aleman, però no van ser rebuts argumentant que el cònsul estava a Nicaragua. La concen-tració es va mantenir durant una hora i mitja amb crits per manifestar la nostra ràbia i indignació. Espe-rem que serveixi d'ànims a la gent que es manté digna en la lluita per un món millor per a tots i totes. Salut i sort!". Col.lectiu de Solidaritat amb la Rebel.lio Zapatista C/ de la Cera, 1 bis 08001 Barcelona tel: 34-93-4422101 y 3290643 fax: 34-93-3290858 mail: ellokal@pangea.org http://www.pangea.org/ellokal/chiapas 12- COMUNICAT DE LES FARC "En resposta als falsos i reiterats rumors emesos per la intel.li-gència militar (???) donant informes d'èxits amb quantitats de guerrillers morts i ferits, a la recerca de majors ascensos i un piló de dòlars per a l'enriquiment personal dels corruptes de l'exèrcit vam realitzar la següent acció: El 12 d'abril, a les 17h., guerrillers del bloc José Maria Cordoba de les FARC-EP van atacar un convoi de l'exèrcit en el Cañon de la Llorona, entre Dabeiba i Mutata, en el Departament d'Antioquia. Resultats: 21militars morts, entre ells el Major Herni Gómez Navas, comandant del batalló 33 Junin i un tinent, un nombre indeterminat de ferits, 2 camions destruits i el pont sobre el riu Tacido derruit. Material recuperat: Un morter de 120 mm. amb 15 granades, 4 llançagranades múltiples MGL, un morter de 60mm., 15 fusells Galil, una ametralladora 2.23, 30 gra-nades de 40mm., 4 granades de 60mm., 8 granades de mà, 3 grana-des de fusell, 3.025 cartutxos, 68 proveïdors per fusell, 4 visors nocturns, 1 binocular, 7 equips de campanya, una radio PRC-730, una radio motorola, 6 pistoles Prieto-Beretta." (Els tenim rodejats) FARC-EP Comisión Internacional. e-mail: elbarcino@laneta.apc.org _____________________________________________ OPINIONS 13 - LECCIONES CONTRA LOS VICIOS INUTILES (Eduardo Galeano) «El desempleo multiplica la delincuencia, y los salarios humillantes la estimulan. Nunca tuvo tanta actualidad el viejo proverbio que enseña: "El vivo vive del bobo, y el bobo de su trabajo". En cambio, ya nadie dice, porque nadie lo creería aquello de "trabaja y prosperarás". El derecho laboral se está reduciendo al derecho de trabajar por lo que quieran pagarte y en las condiciones que quieran imponerte. El trabajo es el vicio más inútil. No hay en el mundo mercacía más barata que la mano de obra. Mientras caen los salarios y aumentan los horarios, el mundo laboral vomita gente. "Tómelo o déjelo, que la cola es larga". La sombra del miedo muerde los talones del mundo, que anda que te anda, a los tumbos, dando sus últimos pasos hacia el fín de siglo. Miedo de perder: perder el trabajo, perder el dinero, perder la comida, perder la casa, perder: no hay exorcismo que pueda proteger a nadie de la subita maldición de la mala pata. Hasta el más ganador puede, de buenas a primeras, convertirse en perdedor, un fracasado indignoi de perdón y compasión. ¿Quién se salva del terror a la desocupación? ¿Quién no teme ser un náufrago de las nuevas tecnologías, o de la globalización, o de cualquier otro de los muchos mares picados del mundo actual? Los oleajes, furiosos, golpean: la ruina o la fuga de las indústrias locales, la competencia de la mano de obra más barata de otras latitudes, o el implacable avance de las máquinas, que no exigen salarios, ni vacaciones, ni aguinaldo, ni jubilación, ni indemnización por despido, ni nada más que la electricidad que las alimenta. El desarrollo de la tecnología no está sirviendo para multiplicar el tiempo del ocio y los espacios de libertad, sino que está multiplicando la desocupación y está sembrando el miedo. Es universal el pánico ante la posibilidad de recibir la carta que "lamenta comunicarle que nos vemos obligados a prescindir de sus servicios en razón de la nueva política de gastos", o "debido a la impostergable reestructuración de la empresa", o porque sí nomás, que ningún eufemismo alivia el fusilamiento. Cualquiera puede caer, en cualquier momento y en cualquier lugar; cualquiera puede convertirse, de un día para el otro, en un viejo de cuarenta años. En su informe sobre los años '96 y '97, dice la OIT, la Organización Internacional del Trabajo, que "la evolución del empleo en el mundo sigue siendo desalentadora". En los países industrializados, el desempleo sigue estando muy alto y aumentan las desigualdades sociales, y en los llamados países en desarrollo, hay un progreso espectacular del desempleo, una pobreza creciente y un descenso del nivel de vida. "De ahí que cunda el miedo", concluye el informe. Y el miedo cunde: el trabajo o la nada. A la entrada de Auschwitz, el campo nazi de exterminio, un gran cartel decía: "El trabajo os hará libres". Más de medio siglo después, el funcionario o el obrero que tiene trabajo debe agradecer el favor que alguna empresa le hace permitiéndole romperse el alma día tras día, carne rutina, en la oficina o en la fábrica. Encontrar trabajo, o conservarlo, aunque sea sin vacaciones, ni jubilaciones, ni nada, y aunque sea a cambio de un salario de mierda, se celebra como si fuera milagro». Eduardo Galeano, "Patas arriba". Enviat pel Col.lectiu “Devorame otra vez” e-mail: muntanya@iname.com 3/5/99 13 - LECCIONES CONTRA LOS VICIOS INUTILES (Eduardo Galeano) 14- CAL ATURAR LA GUERRA ALS BALCANS Un dels dilemes més profunds (ja ho han dit d'altres) ve plantejat pel convenciment que reconeixer la intervenció militar ens porta inevita-blement a acceptar la legitimitat de la guerra com a mitjà de la política i,com a conseqüència,el tutelatge dels Exèrcits.És compatible aquesta posició amb el pacifisme antimilitarista? pensem que no. Evidentment,és important,i aixó si que és fonamental,constatar que no estem parlant de filosofies sino de vides humanes. Peró, precisa-ment per aixó:On porta la lògica militar com a instrument de pacifi-cació? De fet,només donant una ullada ràpida al planeta surten molts conflictes on aquest raona-ment de "la intervenció militar humanitaria" seria igualment lògic,o ilògic.De fet entra de ple en les utopies negatives,el pensar que un conflicte com el que estem tractant es pot resoldre a curt termini per la força de les armes,sense negar que una amenaça militar pugui frenar als agresors.Més quan estem parlant d'organitzacions com l'OTAN.El fet és molt angoi-xant, pensar que aquesta lógica de pen-sament porta inevitablement i per extensió a imaginar algun tipus "d'Exercit Mundial Pacifica-dor",sustentat precisamnet pels governs dels principals països constructors i exportadors d'armes del planeta. Cal reflexionar com s'ha negat permanentment l'exis-tència de moviments civils davant el govern,la guerra i el genocidi a la pròpia Sèrvia o la existència de mes de 300.000 desertors servis en la guerra de Bosnia.No s'ha fet el mateix esforç per crear la necesitat de potenciar aquesta xarxa d'intervenció civil,que per cridar per "la inevitabilitat" de la intervenció militar. Perqué doncs,només podem imaginar solucions militars? Aquet es un dels dilemes centrals: Com trencar un "cultura de les armes" de la qual venim molts de nosaltres, que es presenta a sí mateixa com a defensora de la pau i que es fona-mentalment una cultura de la obe-diència. D'altre banda creiem que els i les antimilitaristes no estem obligats a donar una resposta en el sentit militarista,a una pregunta que està sustentada en la doble moral dels Estats.Moralitat tant perversa que pot acabar culpabi-litzant el pacifisme dels crims dels militaristes. Hi pensant con s?ha demostrat mil vegades que les solucion militars no sols no resolen els problemes de convivència entre comunitats sinó que en creen de nous. Sinó es que parlen de la pau dels cementiris. Existeixen conflictes post guerra freda peró no existeix encara un analisi del pacifisme antimilitarista situada en aquestes noves realitats,que sàpi-ga cercar noves preguntes i res-pos-tes, i noves pràctiques. Sempre pensant que avui el pacifisme antimilitarista es una subcultura que poc pot fer mes enllà de treballar per un futur que no sabem si mai serà possible. En tot cas,val la pena intentar-ho. DALP 3/5/99