Contr@infos barcelona
===========================================================================
Contra-Infos 269		    Setmana del 20 al 26 d'agost de 2003
===========================================================================

## Lluita contra la Llei d’Estrangeria ##

1.- ** Els immigrants de les casernes sota el setge institucional **

## Repressió i impunitat ##

2.- ** Un manresà detingut sota acusació de tinença d’explosius va ser
segrestat i torturat al bosc **

##  Antiinstitucional ##

3.- ** Decret de privilegis per ex-presidents de Catalunya **

## Lluites laborals ##

4.- ** Rebutgen l’expedient de regulació de Printer, les protestes continuen **


## Lluites d’Arreu del món ##

5.- ** La CONAIE demana al moviment indígena Pachakutik la ruptura total de
l’aliança amb el president Lucio Gutiérrez **
6.- ** Campanya de suport internacional al poble pehuenche a l’Estat de Xile **


## Okupació i centres socials ##

7.- ** Comunicat de la Kasa de la Muntanya davant l’amenaça de desallotjament
**
8.- ** Jornades de treball a Kan Pascual després de l'incendi **

## Col·lectius i contrainformació ##

9.- ** Okupem les ones, al dial 68 de la Uhf **

## Presons ##

10.- ** Carta del pres Amadeu Casellas des de la presó de Girona  **
11.- ** Amina Lawal condemnada a mort pot ser lapidada **

## Alliberament animal ##

12.- ** Els mossos d’esquadra maten a trets a un primat fugit del seu refugi **


=============================================================
************************************************************
## Lluita contra la Llei d’Estrangeria ##

1.- ** Els immigrants de les casernes sota el setge institucional **
.- Comunicat de Yerko Toro, que continua empresonat  -.
.- Després d’empresonar el seu portaveu, amenacen i coaccionen als residents
que es resisteixen a ser desallotjats -.

La Verneda/Barcelona.- Després d’haver detingut i empresonat al centre
d’internament de la Verneda a Yerko Toro, portaveu dels i les immigrants de les
casernes de Sant Andreu, els policies de la Delegació del Govern i l’Ajuntament
pressionen i amenacen a les persones que continuen visquent a les casernes. Les
excavadores continuen enderrocant edificis, alguns d’ells habitats, i grups de
residents fan pintades de rebuig a la detenció de Yerko i a la situació de
setge que pateixen. La por a ser detinguts i deportats fa que molts d’ells
visquin reclosos dins dels habitatges i no surtin durant dies. Yerko Toro, no
s’ha deixat intimidar però, i aquesta setmana ens ha fet arribar una carta des
dels calabossos de la Verneda, explicant com s’hi viu dins d’aquella presó per
persones sense papers enmig de la ciutat de la tolerància. El passat dijous es
va realitzar un primer acte de suport a Yerko davant dels jutjats de Barcelona,
on s’hi van concentrar una vintena de persones. 
Carta des del Centre d’Internament de La Verneda del representant dels
immigrants de les casernes de Sant Andreu detingut per la policia: “Avui em
decideixo a escriure degut al fet que ja no suporto l’angoixa de veure els
rostres de persones destruïts, de veure ‘morts en vida’, de veure tanta
injustícia, per culpa d’una Llei d’Estrangeria, tan discriminatòria i feixista
que només ens mostra el seu costat repressiu i oblida el costat ‘humanitari’ i
de ‘acollida’ a l’hora de dur-la a la seva pràctica. Aquest conflicte social i
humanitari és un escàndol de grans proporcions. Estan detingudes aquí a La
Verneda cada dia, persones de tot el món, amb una història i una il·lusió
diferent cadasqú, amb una ‘amargor a la gola’, i sense saber, la majoria, el
perquè real de la seva situació i sense saber que passarà amb ells. Tots tenen
un denominador comú, i és que no conten amb un ‘paper’ que els permeti circular
lliurement pels carrers i que els permeti accedir als drets bàsics fonamentals
de tot èsser humà i que no és altra cosa que, amb el seu propi esforç, en
llibertat i sense repressions, poder guanyar els recursos necessaris per a
alimentar-se i viure sota un sostre digne. Avui han estat més de 30 els
repatriats, o sigui ‘expulsats’, entre marroquins, búlgars, romanesos,
hongaresos, albanesos i xilens, i segur que se m’escapa algú, homes i dones.
Després de passar entre 30 i 40 dies empresonats en aquest centre, que no
reuneix les condicions necessàries per a poder atendre a la quantitat de gent
que és detinguda, i havent estat vulnerats i en molts casos d’indefensió,
trepitjats els seus drets. En un acte feixista, racista i xenòfob, han rematat
la seva il·lusió d’un futur millor en lo social, econòmic i  sobretot en lo
familiar. Tot això sumat a l’assetjament policial que sofreixen els immigrants
pels carrers i sobretot a les casernes abandonades de Sant Andreu, fan que
públicament es vagi sabent que la repressió, la intimidació, la coacció, en
definitiva el feixisme en plenitud són els que governen i actuen en tot aquest
conflicte social. Públicament s’està sabent també, que fins ara els ‘acords’
per a la reinserció en la societat dels immigrants de les casernes, no són més
que una pantalla per a tapar les seves maquiavéliques intencions de desfer-se a
qualsevol preu d’aquest gran nombre d’immigrants pel sol fet d’haver alçat la
veu per a reivindicar els seus drets. Nosaltres sempre hem demanat el diàleg
per a buscar solucions dignes i només hem aconseguit que ens responguin amb la
presó. Per això demano als meus companys i companyes que no claudiquin en la
lluita per una solució veritablement digna i demano a les Administracions i a
la Magistrada del cas pel desallotjament, que ens escoltin, i que no hi hagi un
desallotjament perquè no hi ha ‘urgències’ ni tampoc ‘solucions’ de cap tipus.
Demano a les organitzacions humanitàries que es segueixin sumant al treball que
moltes fan des de fa temps. Demano a la meva família que estigui sempre
tranquil·la perquè no fem res dolent, tot el contrari. I demano a Déu perquè de
tot aquest conflicte resulti el millor per a tots.”
Yerko Toro Contreras, intern 1557 Centre d’Internament de La Verneda, Barcelona
13/8/03 

************************************************************
## Repressió i impunitat ##

2.- ** Un manresà detingut sota acusació de tinença d’explosius va ser
segrestat i torturat al bosc **
.- La Coordinadora Antirepressiva denuncia aquest succés -.
.- Inicien amb una roda de premsa una campanya per difondre els fets -.

Manresa/El Bages.- El 20 d’agost, des de la Coordinadora Antirepressiva de
Manresa s’inicia amb una roda de premsa al local de l’associació cultural
Batzac, una campanya de difusió i denuncia d’aquests greus fets que varen
passar ara fa prop de 3 mesos. En aquest comunicat n’expliquen amb detall el
periple que va envoltar el segrest del noi: “La nit del 17 al 18 de maig als
volts de les 2 de la matinada, el Xabier va ser segrestat per un grup de
persones encamputxades a punta de pistola, i conduit al bosc de l’entorn de
Collbaix, on va ser agredit i torturat durant hores. Aproximadament 10 dies
abans l’agredit havia estat detingut pels Mossos d’Esquadra per pressumpte
tinença de material per a fer explosius (pirotècnia, material de muntanya,
etc.), però havia quedat en llibertat provisional a l’espera d’informes
tècnics, malgrat la insistència dels cossos policials al jutge per aplicar la
legislació antiterrorista o la presó preventiva. Durant el segrest, els
agressors no van parar d’increpar-lo titllant-lo de terrorista, mentre el
picaven colpejaven al tòrax. Es tractava de professionals ja que en cap moment
es van deixar veure i van torturar-lo sense deixar pràcticament marques. 
Simultàniament, a més, van anar enviant missatges amenaçadors des del propi
mòbil de l’agredit a una companya seva	i van fer trucades als seus pares
fent-se passar per ell. Finalment als voltants a les 4 de la matinada els
agressors van fer arribar un missatge on es donaven indicacions aproximades
d’on es trobava el company. No se’l va localitzar fins a les 6 de la matinada,
dins el seu propi vehicle, en calçotets i amb la seva roba i les claus
dispersades per l’entorn. El diagnòstic de l’hospital, on l’agredit va romandre
ingressat durant quatre dies va ser fractura en una costella i fisura a
l’esternó, tot i que, com hem dit, no van aparèixer marques exteriors visibles.
Un cop donat d’alta l’agredit va posar la corresponent denúncia al jutjat
d’instrucció número 2 de Manresa. Aquests fets, a més, els hem de situar en un
context d’assetjament constant per part dels Mossos d’Esquadra a l’agredit,
tant abans com després de l’agressió, amb múltiples identificacions i
seguiments, tant al Xabier com al seu entorn immediat. No deixa de ser
paradoxal també que per una banda els Mossos d’Esquadra tardessin 15 dies a
oferir-li protecció oficial, a la qual el Xabier es va negar davant la negativa
dels agents de paisà a identificar-se, i que per l’altra des del Servei de
Premsa del mateix cos policial es negui la constància de la denúncia
interposada per l’agredit. Des de la Coordinadora Antirepressiva no volem fer
una valoració precipitada i assenyalar culpables des de bon principi, ja que no
tenim suficients elements de judici per a fer-ho. Ara bé, tenim clar que
històricament aquest tipus d’actuacions només han estat perpetrades per grups
d’ultradreta altament organitzats i gairebé sempre amb lligams policials o bé
actuacions parapolicials que podríem emmarcar en el que es coneix com a
terrorisme d’estat, amb clars antecedents a l’Estat espanyol.” Per més info
antirepressiu@manresa.vilaweb.com  
Coordinadora Antirepressiva de Manresa 19/8/03

************************************************************
##  Antiinstitucional ##

3.- ** Decret de privilegis per ex-presidents de Catalunya **
.- Pujol prepara la jubilació -.
 
Catalunya.- El Molt Honorable President Jordi Pujol, s’acaba de marcar un
Decret “fet a mida” amb tots els privilegis que tindrà quan deixi la poltrona
presidencial. El Decret 195/2003 sobre el règim d´expresidents de Catalunya no
té pèrdua: 
Article 3: Els expresidents rebràn el tractament de “Molt Honorable Senyor”.
Article 4: Cada president jubilat disposarà de 5 llocs de treball al seu servei
(amb 3 sous de 60.000 euros i 2 sous de 30.000 euros), xòfer i guardaespatlles
(sous de 30.000 euros), també pressupostos per despeses d’oficina i lloguer
d’immobles i un cotxe  oficial. Per si fos poc, “els serveis de seguretat
necessaris pel desenvolupament de les seves funcions (de President jubilat).
Article 5: Els ex-presidents rebran una asssignació mensual i una pensió
vitalícia. (o sigui doble sou).
Aquest Decret ha entrat en vigor des del 3 d’agost. Com sempre, a l’estiu els
polítics aprofiten per colocar les lleis més poca-vergonyes. Paga impostos, que
els ex-presidents ens necessiten...	      Contra-Infos 19/8/03

************************************************************
## Lluites laborals ##

4.- ** Rebutgen l’expedient de regulació de Printer, les protestes continuen **

.- Conseqüències de la captació de Printer per part de Bertelsmann -.

Barcelona.- Com ja us deiem ara fa quinze dies, la plantilla de l’empresa
gràfica Printer del Baix Llobregat va realitzar una concentració a la plaça
Sant Jaume de Barcelona per rebutjar l’expedient de regulació de plantilla. Ara
us ampliem les dades sobre la seva lluita i la història de l’empresa. Una
informació elaborada per l’Agència Anna de Notícies el dia en que l’expedient
ha estat rebutjat per l’administració: 
PRINTER és una empresa del Baix Llobregat amb més de vuit rotatives, tal vegada
la més important del sector d’arts gràfiques. Pertany a la multinacionall del
grup BERTELSMANN amb més de 60.000 treballadors a Europa, USA i Sudamèrica.
Actualment PRINTER té uns 600 treballadors dels quals 50 ja són eventuals amb
sous i horaris d’esclaus: disponibles a qualsevol hora, per a qualsevol temps
de contracte i per a qualsevol dia de la setmana inclosos els festius i amb
sous de miseria.
PRINTER no té problemes de treball, al contrari recentment ha passat de 8 a 10
rotatives. Però malgrat això va iniciar fa uns mesos un ERO (expedient de
regulació d’ocupació)i per una raó molt senzilla: volen treure més beneficis
aplicant les lleis que els seus lacais (PP, CiU i PSOE) aproven en els
parlaments que ells dominen, com els contractes “basura” a temps parcial i els
sous de misèria.  
Amb aquesta finalitat, que els accionistes tinguen més beneficis a costa de
l’explotació màxima dels treballadors, PRINTER ha iniciat un expedient de
regulació per a acomiadar a 245 treballadors que rapidament seran substituits
per altres amb contractes d’esclaus.
Dels 245, uns 98 acceptarien l’expedient d’acomiadament amb jubilacions
anticipades, sempre i quant no s’aplicara l’estudi que ha realitzat l’empresa
que és l’estudi més barat: paguen 45 dies per 16 mensualitats, no per any
treballat i que representaria un 70% del salari actual i quan arribés la
jubilació es quedarien pitjor. La resta els 143 treballadors restants, amb una
mitja de 44 anys, no accepten de cap manera l’expedient. Aquests treballadors
s’han avingut a que els redueixen el salari en un 13% però l’empresa els vol
reduir el sou un 44% (!!)
El 23 d’abril (dia del llibre i la rosa i festa nacional de Catalunya) el
senyor Günter Nathaus, gerent de PRINTER, “pistoler” i terrorista al servei de
les multinacionals (les seues armes són les lleis que aproven PP, CíU i PSOE)
va portar a uns altres “pistolers” com ell, disfressats de mecànics alemans per
a atemorir als treballadors catalans. Volien fer veure que anaven a desmuntar
una de les rotatives per a portar-se-la a Madrid. Era una provocació en tota
regla per a que els treballadors respongueren violentament i així permetre
l’entrada de la força armada que manen els mateixos que fan les lleis i
d’aquesta manera millor justificar l’acomiadament dels treballadors. Però
aquest “pistoler” no ho va aconseguir. Els treballadors amb serenitat i fermesa
van fer un cordó humà al voltant de les màquines i els “pistolers” hagueren de
retrocedir.
El 18 d’agost una representació del Comité d’Empresa (que té 8 delegats de COC,
5 d’USOC i 4 d’UGT) va ser rebuda pel senyor Montaner de la Conselleria de
Treball, al mateix Palau de la Generalitat, en mans de CiU i vigilada i
tutelada pel PP. Aquest senyor els va dir que no sabia res de PRINTER, que ell
acabava de tornar de vacances i que es desdijunava ara amb el tema. 
Però els que porten endavant l’ERO no han fet vacances i aquella mateixa tarda
decidien sobre l’expedient. L’empresa ha anunciat que en el cas que l’expedient
sigue rebutjat recorrerà en segona instància. El president del Comité
d’Empresa, Antonio Àlvarez, dirigint-se a tots els treballadors concentrats en
la plaça Sant Jaume de Barcelona va anunciar que la guerra seria llarga i dura.
Sembla que la primera batalla va ser guanyada, ja que els acaben de comunicar
que l’expedient presentat per l’empresa ha estat rebutjat. Continuarem
informant.
ANNA Notícies + Contra-Infos 19/8/03

************************************************************
## Lluites d’Arreu del món ##

5.- ** La CONAIE demana al moviment indígena Pachakutik la ruptura total de
l’aliança amb el president Lucio Gutiérrez **
.- Tensa situació altre cop a l’Equador -.

Quito/Equador.- A finals del mes d’octubre del 2002, guanyava la presidència de
l’Equador, el coronel Lucio Gutiérrez, del Partit Societat Patriòtica. El
procés de Gutiérrez recordava molt a aquell de Chávez a Veneçuela. Ambdós
militars es van insurreccionar en contra del règim polític acusant-lo de
corrupte, ambdós es van situar per fora de la classe política tradicional per a
aconseguir legitimitat i una plataforma política electoral, ambdós van apel·lar
a sectors socials molt crítics al stablishment vigent, i ambdós van mantenir
durant la seva campanya discursos crítics i radicals a les polítiques
d’ajustament del FMI i del Banc Mundial. Però les semblances es detenen allí.
Tot just possessionat a inicis del 2003, el coronel Gutiérrez va estructurar el
seu equip econòmic amb aquells sectors que deia combatre, els tecnócrates del
FMI i els banquers. El stablishment equatorià va saludar les decisions del
coronel Gutiérrez com una sana dosi de pragmatisme en l’exercici del poder.
Aquesta decisió de Gutiérrez va deixar sense lloc la proposta d’aquells sectors
dels moviments socials, especialment el moviment indígena equatorià, i dels
sectors sindicals i els partits d’esquerra que havien donat suport al Coronel
en la seva campanya electoral i que van pensar que des del nou govern eren
possibles realitzar canvis d’acord amb una agenda social i de redistribució de
l’ingrés. Tot just a tres setmanes d’haver-se possessionat com President de la
República, el coronel Gutiérrez, imposa un dur paquet d’ajustament econòmic
incrementant els preus dels combustibles, de l’energia elèctrica i d’altres
serveis, com pas previ per a la subscripció d’una Carta d’Intenció amb el FMI,
sol·licitant a aquest l’aprovació d’un acord de dret de gir (stand-by), per
tretze mesos i per una suma de 151 milions de DEG (Drets Especials de Gir, la
unitat de compte del FMI), és a dir, al voltant de 200 milions de dòlars, una
suma si es vol insignificant per a una economia que té un PIB de 26 mil milions
de dòlars. Però en realitat, el que el nou govern de l’Equador buscava era
l’aval del FMI en el concert internacional per a aconseguir l’aprovació de nous
crèdits per part de les multilaterals, i una probable obertura dels mercats
financers internacionals cap a l’Equador. El que animava a les multilaterals de
crèdit a afavorir de manera tan decidida al coronel Gutiérrez era la presència
del moviment indígena dintre del seu govern. 
Era la primera vegada que els indígenes accedien al govern en una aliança i era
necessari, aleshores, consolidar el seu procés d’institucionalització, és a
dir, convertir-los en partit de govern per a tenir un millor control sobre els
abastos del seu projecte polític. Des de l’inici de l’aliança entre el moviment
indígena, a través del seu moviment polític Pachakutik, i el partit del Coronel
Gutiérrez, Societat Patriòtica, es va poder comprovar que el projecte de
Gutiérrez era incompatible amb el moviment indígena i que la col·lisió era
qüestió de temps. Durant els primers sis mesos d’administració, i a mesura que
havia de complir-se el cronograma de reformes acordats amb el FMI, el moviment
indígena va comprendre que l’aliança era inviable políticament. La gota que va
vessar el got va ser l’oposició total dels diputats del moviment Pachakutik a
subscriure la proposta de reforma laboral enviada al Congrés pel govern de
Gutiérrez. D’haver-la aprovat, el moviment indígena hauria perdut de manera
irremissible a un dels seus aliats estratègics més importants, la classe obrera
i hauria hipotecat els continguts fonamentals del seu projecte polític al llarg
termini. És sobre aquest context que se situa la ruptura de l’aliança entre el
moviment Pachakutik i el govern del coronel Gutiérrez. El temps futur és un
temps de confrontació. El moviment indígena no va a resignar la seva capacitat
de mobilització en aquest enfrontament. 
El govern de Gutiérrez, que ara busca una base de sustentació política amb les
oligarquias de la costa, els banquers i el partit de dreta, Partit Social
Cristià, surt de la ruptura seriosament afeblit i compromesa la seva capacitat
d’aconseguir els recursos necessaris per part de les multilaterals per al seu
programa de govern. De fet, el moviment indígena ha aconseguit suspendre la
reforma laboral, i és probable que en les seves estratègies polítiques del
mitjà termini, s’aconsegueixin desmantellar els acords i el cronograma d’acció
prevists amb el FMI. La CONAIE ha demandat al Moviment Polític Pachakutik, que
intenti redireccionar al govern de Lucio Gutiérrez, al mateix temps que des
dels espais de govern legítimament guanyats, s’instauri una política
alternativa al país. Així, des dels Ministeris i espais públics manejats pel
moviment Pachakutik, s’ha demostrat un profund comprometimiento i
responsabilitat amb el país, a més d’un maneig honest, transparent i íntegre de
les responsabilitats públiques encomanades al moviment indígena. La CONAIE
deixa constància que no va a claudicar en la seva lluita per un Estat
veritablement democràtic, plurinacional i intercultural. 
info@alainet.org + Contra-Infos 19/8/03

6.- ** Campanya de suport internacional al poble pehuenche a l’Estat de Xile **


Barcelona.- “Des del Grup de Suport al Poble Mapuche hem decidit donar màxima
difusió a aquesta campanya que han organitzat diversos col·lectius de Xile per
tal de reclamar justícia pel poble pehuenche i detenir les obres de la presa de
Ralco a l'alto Bío Bío. Us demanem que envieu si us plau la carta adjunta a la
Corte Suprema de Justícia de Xile. Una manera fàcil de recollir la carta per
internet i enviar-la per correu electrònic és des de la pàgina següent: 
http://www.mapuexpress.net/publicaciones/comunicados/ralko-csuprema.htm”
Grup de Suport al poble Mapuche de Barcelona 19/8/03

************************************************************
## Okupació i centres socials ##

7.- ** Comunicat de la Kasa de la Muntanya davant l’amenaça de desallotjament
**
.- Jornades de lluita a finals de setembre i començaments d’octubre -.

La Salut/Barcelona.- Salut companys i companyes: Aquest missatge pretén
esdevenir una aproximació a la complexa situació que haurà d’afrontar el
projecte polític i vital de la Kasa de la Muntanya a partir d’aquesta tardor i
una introducció, partint d’una crida a la solidaritat, a la campanya política,
social i jurídica engegada i articulada per tal de donar resposta a la
sentència de desallotjament dictaminada a mitjans de juliol pel jutjat de
primera instància nº6 (secció 4) a càrrec de la jutgesa Estrella Radio i
Barciela en contra de la Kasa de la Muntanya i que ens emplaça a abandonar el
projecte abans del proper dijous 2 d’octubre.
La kasa de la Muntanya neix ara fa gairebé 15 anys per tal de donar resposta a
una necessitat vital a una inquietud individual, amb la voluntat que aquesta es
converteixi en una actitud crítica col·lectiva estructurada a partir de
principis com l’autogestió, l’antifeixisme, l’antiracisme i l’antimilitarisme
(entre d’altres). Hem cregut i creiem que existeixen altres maneres i
dinàmiques de funcionament, de vida i de lluita basades en l’esperit crític i
és en aquest sentit que al llarg de tot aquest temps hem intentat constituir un
espaique fos capaç d’aglutinar tota mena d’activitats culturals i de denúncia
social. Fem una crida a la solidaritat així com a totes les mobilitzacions i
iniciatives que es duguin a terme per tal d’evitar el desallotjament de la Kasa
de la Muntanya i de tots els espais okupats. A continuació us adjuntem l’adreça
de la nostra pàgina web per tal que tingueu l’oportunitat d’aprofundir en el
coneixement del projecte Kasa de la Muntanya i on trobareu tota la informació i
calendarització per tal de participar de les convocatòries, activitats i
mobilitzacions a dur a terme entre les que destaquem:
-1 d’octubre: Manifestació als Jardinets de Gràcia a les 20h.
-2 d’octubre: Concentració davant de la Kasa de la Muntanya (Avda. Santuari
Sant Josep de la Muntanya, 33) a les 8 del matí.
-4 d’octubre: Resposta al desallotjament de la Kasa de la Muntanya amb una
Manifestació a Barcelona de caràcter internacional (el lloc i l’hora a
concretar, per més informació consulteu la nostra pàgina web on apareixerà
properament).
Tanmateix, a fi d’informar-vos més explícitament de les jornades de lluita de
setembre-octubre que estem preparant des de l’Assemblea d’Okupes per tal
d’aturar el desallotjament de la Kasa de la Muntanya (així com de les diferents
kases i centres socials okupats amenaçats), i per tal d’articular la
solidaritat necessària davant d’aquesta agressió jurídica, política i policial
us convoquem a l’assemblea que tindrà lloc el proper dimarts 9 de setembre a
les 20h a l’Espai Obert. Per qualsevol dubte o proposta ens podeu escriure a
km@nodo50.org
Pàgina web: www.nodo50.org/kasadelamuntanya. Salut.” 
Kasa de la Muntanya 19/8/03

8.- ** Jornades de treball a Kan Pascual després de l'incendi **
Kan Pascual/Collserola.- “Dijous 21 i divendres 22 hi ha jornades de "curro"
per protegir talusos, desbrossar les zones cremades, etc..... ...i, després del
foc...què fem?
El passat dimecres 13 d'Agost vam tenir un incendi a la finca de Kan Pasqual.
El foc va començar just a sota la pista que passa per sobre la casa i
ràpidament va aparèixer un altre focus a la part de sota dels horts que hi ha
entre les dues cases. Després de més de tres mesos sense pluja tot estava molt
sec i el foc es va extendre molt ràpid. Vam estar lluitant contra les flames
com podiem ...i quan van arribar els bombers es va poder apagar el foc. En
total s'ha cremat mitja hectàrea. Us convidem a pujar aquests dies per
ajudar-nos i de passada podeu veure com ha quedat tot i entre veins i veïnes
podem xerrar de com podem protegir-nos i coordinar-nos per lluitar contra el
foc. Salut, alegria i resistència.”		     Kan Pascual 19/8/03

************************************************************
## Col·lectius i contrainformació ##

9.- ** Okupem les ones, al dial 68 de la Uhf **
.- Gràcia s’omple de festa i lluita -.

Gràcia.- El passat dijous arrencaven les festes de Gràcia, amb el pregó des de
la plaça de Rius i Taulet. Enguany però el pregó va estar precedit d’un altre
pregó, realitzat per membre de la Kasa de la Muntanya de Barcelona, on
denunciaven el possible desallotjament de la casa i atacaven les polítiques 
repressives i potenciadores del gran negoci urbanístic. Després d’això, membres
de l’assemblea de joves de Gràcia també van desplegar una pancarta, en aquest
cas denunciant l’existència de presos i preses polítiques, demanant la seva
llibertat. Als carrers de la vila, aquests dies es poden veure quantitat de
pancartes i cartells relacionats amb aquests temes, així com també l’edició de
Contra-Infos monogràfica sobre la persecució de grups llibertaris a València. 
La plaça del Diamant i la plaça Joanic acullen dia rere dia activitats. A banda
de les activitats més lúdiques. El dilluns al vespre hi va haver llargues
sessions de vídeos reivindicatius en pantalla gran que van aplegar centenars de
persones a totes dues places. Al Diamant es van centrar en les lluites d’Itoitz
(amb una presentació d’un membre del grup de suport a Solidari@s con Itoitz de
Barcelona), l’empresa Sintel i el clausurat diari Egunkaria. A la plaça Joanic
varen realitzar una massiva emissió de l’excel·lent producció de Michael Moore,
Bowling for Columbine, una àcida denúncia de la cultura profundament belicista
que es viu i pateix als Estats Units. També varen emetre vídeos sobre els fets
de Salònica i la lluita d’Itoitz. Un dels actes més esperats de les festes
també ha estat l’inici de l’emissió en període de proves de la televisió dels
moviments socials, Okupem les Ones, que des del canal 68 de la UHF emet
programació de 19 a 23 hores fins el dijous 21 d’agost. A les festes de Sants
hi tornaran durant quatre dies més. Tota la informació al voltant del projecte
la pots trobar a la web <www.televisio.ws>	 Contra-Infos 12/8/03

************************************************************
## Presons ##

10.- ** Carta del pres Amadeu Casellas des de la presó de Girona  **
.- “Els funcionaris de presons roben sistemàticament als presos i preses” -.

Girona.- “No és d’estranyar que els carcellers tinguin bons cotxes i un alt
poder adquisitiu si tenim en compte que no només roben el nostre menjar,
medicaments i premsa cosa que ja és molt greu però no els és suficient, també
ens roben les nostres pertinences. En els últims 5 anys a mi personalment m’han
robat en tres ocasions: al juliol del 1998 en el centre d’extermini PONENT em
van robar en el mòdul 7 un T.V. de 14 polzades marca “Elbe” que mai més he vist
i que el més probable ho estigui usant algun carceller, la segona va ser en el
centre d’extermini QUATRE CAMINS a l’octubre del 2001, em van robar un paquet
d’entrada que va portar la meva família, tampoc ho he vist mai més, el tercer
robatori ha estat en el centre d’extermini BRIANS el dia 11 de juliol 2003, em
van retenir en ingressos dues borses d’esport, dues ulleres de sol, unes
quantes cintes de casset, un parell de sabatilles, uns auriculars i una màquina
d’afaitar tampoc se’m va lliurar el dia 11 de juliol del 2003, ni ho han enviat
a la presó on em trobo ara. És evident que és un negoci rodó per als
carcellers, menjar, medicaments, premsa, T.V., cintes, roba, sabates, bosses
d’esport, etc. multiplicat per més de 7000 presos és fàcil calcular els milers
d’euros que ens roben. 
D’aquests fets tenen coneixement la Direcció general, en concret l’inspector de
presons Antonio Poyuelo entre altres, però en complicitat amb els carcellers
guarden silenci. El mateix succeeix amb la justícia corrupta al servei dels
seus amos. 
Segurament per aquest comunicat intentaran silenciar-me amb un expedient
disciplinari que lògicament el J.V.P. no em llevarà com a Javier de la Rosa
perquè jo no puc comprar com ell. Però no m’intimiden ni em silencien, sinó tot
el contrari, no hi ha cap feixista abusón d’aquests que pari la lluita contra
la presó i els seus carcellers i animo a tots els presos de Catalunya i la
resta d’Espanya perquè facin el mateix que estic fent jo, que denunciïn als
J.V.P. tots els abusos, tractes vexatoris i robatoris fins que saturem aquests
jutjats corruptes. No tingueu por a aquests fatxes, són molt més covards del
que ja aparenten. Anims. Salut i anarquía.”
Amadeu Casellas Ramón, actualment segrestat en la presó de Girona 5/8/03

11.- ** Amina Lawal condemnada a mort pot ser lapidada **

Nigèria.- El tribunal Suprem de Nigèria ha ratificat la sentència a mort per
lapidació de AMINA, i solament ha retardat l’execució de la sentència en dos
mesos per a acomiadar-se del seu nadò. Transcorregut aquest temps serà
enterrada fins el coll i serà apedrejada, a menys que un devesall de signatures
aconsegueixi dissuadir a les Autoritats Nigerianes. Amnistia Internacional
demana el teu suport a través de la teva signatura en el seu pagina Web.
Mitjançant una campanya de signatures com aquesta es va salvar una altra dona
en el passat, Safiya, en la mateixa situació. Sembla que per AMINA han rebut
poquíssimes signatures. Contacta de seguida: www.amnistiapornigeria.org i
signatura per AMINA! ..... No pensis que no serveix de res, a una altra dona li
va salvar la vida.		Contra-Infos 19/8/03

************************************************************
## Alliberament animal ##

12.- ** Els mossos d’esquadra maten a trets a un primat fugit del seu refugi **


Girona/El Gironès.- A causa dels forts vents que es van experimentar a la
regió, un arbre va caure sobre el recinte on la Fundació Mona protegia als
ximpancés rescatats de circs ambulants. Aquest accident va provocar la fugida
de cinc primats, que van córrer a buscar un lloc segur de les pluges i els
llamps. Estaven espantats i l’única cosa que desitjaven era mantenir-se junts i
fora de perill. No obstant això, el desenllaç d’aquesta història va ser la mort
d’un d’ells per part de la policia. El van matar perquè “es va tornar molt
agressiu”. Membres de grups de defensa dels drets dels animals han emès un
comunicat on denuncien l’actuació dels mossos i argumenten el perquè va ser
injustificable:
“Pepito -com es deia el ximpancé- va morir als 17 anys, després de ser obligat
des de petit a participar a espectacles per a divertir els humans. Després va
viure un temps a la Fundació Mona, on va poder experimentar per primer cop el
contacte amb altres ximpancés. Era un ésser intel·ligent, ce nit li agradava
mirar les estrelles. Era dolç i sociable, tot i que no perdia ocasió de mostrar
el seu orgull i fer exhibicions de força davant de qualsevol cosa que podés
considerar com a una amenaça pel grup. Potser això va ser el que va succeir, el
que va desencadenar la seva mort. Només volia protegir als seus, que buscaven
refugi, que fugien dels sorolls que no reconeixien, dels homes que els
perseguien. Un policia el va matar perquè el va considerar massa agressiu. 
Tenim dret a matar a un home que considerem massa agressiu? Tot i que estigui
desarmat, asustat i sol? No comprenem com podem prendre decisions sobre la vida
d’un primat sense plantejar-nos la mínima reflexió ètica, la mínima reflexió
que ens indiqui que la mort d’un ésser sensible no és un simple tràmit que
podem oblidar quan tornem a casa. Quin dret tenim a matar a un ésser que
desitjava seguir en pau visquent amb el seu pare, paquito i la seva mare,
Romie? Sense tan sols temer l’espècie més salvatge que mai hi ha hagut al
planeta: l’home.”
Contra-Infos + AnimaNaturalis 19/8/03

====================================================================
EL CONTR@INFOS ÉS UN BUTLLETÍ-MURAL QUE ES TREU EN FORMAT PAPER (2 A-3
ENGANXATS), NOMÉS EN CATALÀ, I S'EXPOSA EN LLOCS PÚBLICS. SI EL VOLEU
REBRE I PENJAR-LO PER ALGUN LLOC QUE CONEGUEU, NOMÉS ENS HO HEU DE DIR
I ENVIAR-NOS ELS SEGELLS NECESSARIS, PER TAL QUE NO ENS SUPOSIN UNA
DESPESA MÉS DE LES MOLTES QUE TENIM.
====================================================================
Per poder treure aquest butlletí ens cal la vostra col.laboració.
Feu-nos arribar la informació a:
tlf/fax: 93 442 62 53
mail: zitzania@sindominio.net (Contra-Infos)
infousurpa@gmx.net (Info-Usurpa)


RECORDA QUE JA POTS TROBAR EL NOU ANUARI DE CONTRAINFOS 2001-2002
Punts de venda: El Lokal, c/de la Cera 1, Arran, c/Premià 20, Espai
Obert, c/Blasco de Garay 2
Ens el pots demanar trucant al 934426253 o al mail
<zitzania@sindominio.net>
********************************************************************