Contr@infos Barcelona ================================================================ Contra-Infos 214 Setmana del 31 de julio al 6 de agosto de 2002 ================================================================ ## La criminalització del jovent ## 1.- ** Onze detencions, 60 retencions i controls d’antiavalots durant hores ** 2.- ** A la «porronada» alcen les porres ** 3.- ** Repressió i agressió policial a Gràcia ** ## Denunciant l’especulació ## 4.- ** 800 persones aixequen un mosaic okupa a l’Estadi Olímpic mentre dues es penjen de l’escenari central denunciant la repressió ** ## La repressió del 20-J ## 5.- ** Les detencions per la manifestació de la vaga general a Barcelona acaben en condemnes de 2 anys de presó ** ## Antifeixisme ## 6.- ** Atac a la casa okupada La Revolta a Sant Adrià ** ## La campanya contra el Banc Mundial ## 7.- ** Absolució d’un dels jutjats pels fets de la manifestació contra el Banc Mundial ** ## La lluita dels Presos i Preses Fies ## 8.- ** Comunicat d’Amadeu Casellas després de l’intent de fuga on es va trencar els peus ** 9.- ** Canvi de mòdul i vaga de fam de Diego Sánchez ** ## Laboral ## 10.- ** Vaga de fam de treballadores a l’Hospital Ramon y Cajal de Madrid ** ## Col·lectius ## 11.- ** Després dels primers encontres Agropunks al Nord d’Aragó ** ====================================================================== ****************************************************************** ## La criminalització del jovent ## 1.- ** Onze detencions, 60 retencions i controls d’antiavalots durant hores ** .- Quarta agressió de la guàrdia civil en dues setmanes, després dels fets de Corbera, Vilafranca i Els Monjos. Les actuacions de la Benemèrita no semblen respondre a la casualitat, sinó a la premeditació -. La guàrdia civil va protagonitzar el passat dissabte el quart episodi repressiu a les inmediacions del Penedès durant les últimes dues setmanes. En un radi de poc més de 30 quilòmetres s’han produït càrregues, detencions i pallisses, principalment durant la celebració de concerts i festes majors. Primer va ser a Corbera de Llobregat, després a Vilafranca i l’endemà a Els Monjos. Finalment el passat dissabte a Riera de Gaià. Riera de Gaià/Tarragonès.- El dissabte 28 de juliol al vespre, tenia lloc el concert de final de festa major a la població tarragonina de Riera de Gaià (propera a Torredembarra). Es tractava d’un festival amb l’actuació de quatre grups de música ska-reggae. Cap a mig concert, una patrulla d’agents de la guàrdia civil va col·locar-se de forma xulesca i provocadora al costat del públic assistent a l’acte. Es produiren insults entre el públic i els agents. Aquests van començar a perseguir un jove que asseguraven els havia llançat un objecte al vehicle. La persecució va finalitzar amb l’acorralament del noi mitjançant els vehicles policials. Aleshores diverses desenes de espectadors del concert van apropar-se fins on eren els agents amb el noi detingut i van exigir-ne l’alliberament, els agents van treure les porres i els nois van respondre amb empentes i algunes pedres. Els guàrdies civils van arribar a disparar entre 5 i 6 trets de pistola a l’aire, segons els testimonis d’alguns veins. Tot seguit van pujar als cotxes i van marxar. Es suspèn el concert i es prepara la cacera L’ajuntament de Riera de Gaià, aleshores va decidir suspendre el festival i es va iniciar l’arribada a les afores de la població de furgonetes d’antiavalots de la guàrdia civil, que van tallar-ne totes les sortides i van començar a fer una batuda cap a les 4 de la matinada. Les persones que van assistir a l’acte van ser escorcollades i amenaçades, moltes d’elles colpejades. Una seixantena van ser retingudes i identificades, i 11 van ser detingudes i traslladades a la caserna de la guàrdia civil de Torredembarra. L’endemà set de les persones detingudes van quedar sota tutela familiar per tenir menys de 18 anys, i 4 van passar a disposició judicial, a El Vendrell. Durant la tarda del 30 de juliol van sortir en llibertat amb les acusacions d’atemptat, desordres i danys, alhora que van denunciar les condicions de la detenció de més de 60 hores, i les càrregues dels agents antiavalots durant les detencions, que van qüalificar de brutals. Contra-Infos 30/7/02 2.- ** A la «porronada» alcen les porres ** .- L’agressivitat i xuleria dels agents locals va acabar amb contusions, dues retencions i una detenció -. Torelló/Osona.- La porronada va ser l’acte que va obrir la festa major de Torelló, l’acte però acabà amb força persones contusionades, dues persones retingudes i una detinguda. La rua de la porronada va transcòrrer amb normalitat pels carrers de la població on en certs moments els cotxes que topaven amb les persones participants eren sacsejats de forma festiva i sense cap tipus d’actitut violenta. Un d’aquests durant el recorregut i després d’aparèixer reiterades vegades, va ser el de la policia local. La rua va seguir el recorregut fins a la piscina municipal on popularment, ja entrada la nit, la gent ocupa la piscina per tal de fer una remullada. Allí i de forma provocativa i xulesca agents de la policia local, porra en mà, esperaren a que les persones sortissin de l’esmentat espai, per llavors de forma contundent estomacar i agredir a totes les persones que pogueren. Força persones van patir serioses contusions i tres d’elles van ser apallissades i conduides a la comissaria d’aquest cos a Torelló. Al cap d’unes hores dues de les persones sortiren en llibertat però una tercera va ser portada a la comissaria dels mossos a Vic, d’on no en sortí fins al migdia del dia següent. .- Indignació i resposta al carrer -. Durant tot el cap de setmana l’actitut contudent i agressiva dels agents municipals la matinada del dijous van ser motiu de comentari i indignació. Diumenge a la nit a la plaça Vella es va fer com cada any el ball dels verds –una dansa ja tradicional que mostra de forma prou explícita i crítica, com es comportaven els guàrdies civils anys enrera– aquesta vegada i davant el que havia succeït, els verds es transformaren en blaus i la protesta va estar servida mentre el públic no deixava de xiular-los. Posteriorment una gran part del públic es traslladà davant la comissaria de la policia local on va haver-hi una sentada que s’allargà més de mitja hora. La gentada va anar creixent fins a reunir-se unes 300 persones i els xiulets no van parar d’escoltar-se així com crits de “prou repressió, és festa major” o “la policia tortura i assassina”, lema que per cert va ser utilitzat en un cartell que va ser enganxat al final de la protesta a la pròpia porta de la comissaria. Mentrestant els uniformats miraven de forma descarada i provocativa entre les persianes i la concentració va ser en tot moment controlada de forma poc discreta per agents dels mossos d’esquadra de paisà. D’altra banda possiblement pares i mares i els propis joves directament afectats presentaran denuncia pels fets ocasionats per la policia local. Contra-Infos 30/7/02 3.- ** Repressió i agressió policial a Gràcia ** Gràcia/Barcelona.- La passada matinada del divendres al dissabte, sobre les 5:45h. algú va volcar uns contenidors al carrer, quan va arribar la policia, passaven casualment pel lloc dels fets 5 joves (catalans i portuguesos anarko-punks) que no tenien res a veure amb els fets, i la policia va dir que havien estat ells. Quan els joves van dir que no tenien res a veure, la policia va començar a repartir cops de porra. Finalment els van registrar i van trobar a un d’ells 25 grams de haixix, i tot va acabar amb una multa. Contra-Infos 30/7/02 ****************************************************************** ## Denunciant l’especulació ## 4.- ** 800 persones aixequen un mosaic okupa a l’Estadi Olímpic mentre dues es penjen de l’escenari central denunciant la repressió ** .- Durant el 10è aniversari dels Jocs Olímpics i la presentació del Fòrum 2004 -. Montjuic/Barcelona.- Un mosaic gegant integrat per 1.000 cartolines DIN-A2 amb el símbol del moviment okupa va ser desplegat a les grades de l’Estadi Olímpic en el decurs de la celebració institucional del 10è aniversari dels Jocs Olímpics i la presentació del Fòrum 2004, el passat 25 de juliol. L’acció es va produir poc després que Jordi Pujol i Joan Clos prenguessin la paraula. Després de l’encesa de bengales, el logotip del moviment okupa -prop de 500 metres quadrats- es va fer visible davant de la tribuna. L’acció, que va durar més de cinc minuts, es va fer visible a tot l’Estadi Olímpic, on hi eren prop de 40.000 persones. Uns minuts després, i quan els serveis de seguretat i les autoritats que eren a l’Estadi ja es començaven a posar nervioses per no saber ben bé que passava, dues persones apareixen al damunt de l’escenari central de l’acte, mentre cantaven Gerard Quintana i Adrià Puntí. Televisió Espanyola, TV3 i Barcelona Televisió van retransmetre en directe l’acció, on es podia apreciar el desplegament d’una gran pancarta on es llegia “Olimpiades és repressió, Fòrum 2004 és especulació. Polítics hipòcrites, mentiders i estafadors”. Durant prop de 40 minuts van estar penjats amb cordes d’escalada damunt dels caps dels artistes que actuaven a l’acte, com ara en Peret que no s’acabava de creure el que passava. Els comentaristes no sabien explicar que passava, i fins i tot, algun d’ells va arribar a integrar l’acció dins del caire multicultural i tolerant del Fòrum 2004. Després de baixar a l’escenari, van ser detinguts per un parell de seguretat i els van dur fins a una habitació on van ser identificats per policies de paisà. Després van quedar en llibertat suposadament amb càrrecs. La denuncia dels Jocs i del Fòrum 2004 Segons un comunicat emès pels autors de l’acció, es reivindicava l’acte de boicot en base als següens punts: “El desplegament del macromosaic es va realitzar per denunciar la repressió policial que va acompanyar els Jocs Olímpics de 1992 i per denunciar els processos especulatius i financers que van caracterizar tant les olimpíades com el projecte de “l’operació Fòrum 2004”, amb la careta de falsos continguts ètics i socials. En tots dos casos, l’especulació i l’urbanisme “postmodern” han vingut confrontats directament a les necessitats socials, han fet crèixer les desigualtats socials i territorials, han empitjorat geomètricament les condicions de vida i augmentat els procesos d’exclusió social i marginació i han revifat la “bombolla financera i inversionista” que tornarà a fer més rics als rics i més pobres als pobres. El Fòrum 2004 és l’acceleració de la gran i fastuosa Barcelona, plena de coses per fora i buida per dins.” Contra-Infos 30/7/02 ****************************************************************** ## La repressió del 20-J ## 5.- ** Les detencions per la manifestació de la vaga general a Barcelona acaben en condemnes de 2 anys de presó ** .- Dos anys de presó per 3 detingutsi faltes per a la resta -. Barcelona.- La pantomima judicial contra tres de les persones detingudes després de la manifestació de la vaga general, el passat 20 de juny, ha acabat amb la condemna a 2 anys de presó per cadascún i 6.000 euros d’indemnització. Com ja vàrem explicar, la sessió judicial va estar plena de prejudicis contra els encausats i de persecucions explícites per part dels agents dels mossos d’esquadra en contra dels presumptes autors dels fets. La realitat és que no hi havia cap prova, tan sols la declaració dels membres de la brigada d’informació dels mossos d’esquadra. Recordem que aquestes tres persones van ser detingudes a Gràcia, i no pas a la manifestació, però tot i això, la jutgessa ha cregut les paraules de la policia i no han servit de res les declaracions dels detinguts, que han principi havien de ser de pressumptes innocents. D’altra banda, el matí del 28 de juliol, tingueren lloc els judicis de faltes contra una desena de persones també detingudes durant aquell dia. A dues d’elles se’ls hi van retirar les acusacions i van quedar absoltes, la resta van ser acusades de faltes contra els agents policials, i tenen peticions de diverses setmanes de pena multa. La sentència es coneixerà els propers dies. Contra-Infos 30/7/02 ****************************************************************** ## Antifeixisme ## 6.- ** Atac a la casa okupada La Revolta a Sant Adrià ** Sant Adrià de Besòs/Barcelonès.- “El passat dimecres 24 de juliol, als voltants de la 1 de la matinada va haver un intent frustrat d’atac a la casa okupada La Revolta, a Sant Adrià del Besòs. L’atac va consistir en 2 petards subjectats a 3 ampolles de litre i mig plenes de querosè, la jugada els va sortir malament ja que un dels petards que servia de metxa no va arribar a explotar, i les ampolles no es van trencar, i per tant, no va succeir el que els autors havien desitjat. Els i les habitants de la casa es van alarmar davant de l’explosió del primer petard i van sortir al carrer en busca dels i les autores, sense tenir sort. Dos dies després, és a dir, la matinada del dijous al divendres de la mateixa setmana, es va repetir l’atac, aquest cop amb èxit. Als voltants de les 2 de la matinada, els i les habitants de la casa van sentir dues fortes explosions dins de la casa, van intentar pujar l’escala cap al terrat però els va ser impossible ja que el fum era molt dens i es feia impossible respirar, els i les veïnes alarmats/des van trucar als bombers, amb els que va venir la policia. Els i les okupants van ser evacuats/ades, i un cop al carrer la policia va interrogar a algunes de les persones de la casa, demanant dades, etc... Tots els animals i persones de la casa estan en perfecte estat. Fins aquí el que va succeir. Nosaltres no ens considerem victimes de res, considerem que en qualsevol lluita contra el poder, la repressió ataca a les persones que estan en revolta. Això no ens desanima, ens enfurisma. No tenim por, sentim odi. I animem a tota la gent que vulgui donar resposta a aquest fet, a que ho faci com més li agradi, però sobretot volem deixar clar que no som uns “pobrets/es” okupes, seguim sent tant dolents com sempre. No volem pidolar una columna en un diari que condemni aquest “barbar atac”, no volem concessions, qui ho hagi fet que es prepari, nosaltres no pactem, disparem... Mort a l’estat i visca l’anarquia!!” Casa Okupada Anarquista La Revolta 29/7/02 ****************************************************************** ## La campanya contra el Banc Mundial ## 7.- ** Absolució d’un dels jutjats pels fets de la manifestació contra el Banc Mundial ** .- La Querella contra Valdecasas en vies de ser reoberta -. Jutjats/Barcelona.- El jutjat penal 10 de Barcelona ha absolt el noi que va ser detingut mentre filmava secretes. La policia l’acusava de participar a les destrosses de la seu del Deutsche Bank de Passeig de Gràcia amb Diagonal, el passat 24 de juny durant la manifestació contra el Banc Mundial. El jutge considera que la policia s’ha equivocat en identificar i detenir a un jove que estava juntament amb la seva companya i la mare d’aquesta, filmant la polèmica actuació dels antiavalots, i molt especialment dels secretes. Al jove li fou intervinguda la càmera i la cinta de vídeo, però malgrat això segons la policia ell i curiosament una altra persona que duia càmera fotogràfica van ser els únics als quals no se’ls hi va requisar cap efecte personal. En el judici es va poder demostrar que duia una càmera. L’acusació es fonamentava per les declaracions d’un agent de la policia nacional, que assegurava haver-lo vist trencar vidres de la seu bancària, curiosament un testimoniatge que en un principi també afectava a la mare i a la companya, però que el jutge ja en fase d’instrucció va arxivar per inconsistent. L’advocat defensor, Jaume Asens, va aportar un vídeo on es podia comparar una imatge televisiva de l’acusat passejant amb la seva família amb una altra gravada per la policia on es podien identificar els autors encaputxats dels estralls imputats a l’acusat. En les mateixes es comprobava com no es tractaven de les mateixes persones, així per exemple l’acusat anava amb xancletes de platja i els autors dels fets amb calçat esportiu. Tot i això, la fiscalia, amb un acte d’automatisme arbitrari, no va retirar les acusacions, fet que ha estès la sensació entre els i les presents a la vista oral, de que es tractava d’un judici polític per aquells fets, i que els i les acusades eren utilitzats de caps de turc exemplaritzants per part de les institucions. Recordem que, precisament a partir dels greus fets que es van produir a la manifestació contra el Banc Mundial, es va iniciar un procés judicial en contra de Julia Garcia Valdecasas per la brutalitat dels antiavalots i la infiltració d’agents provocadors, en un pla criminal supervisat per la Delegació del Govern. Aquell procés està a punt de reobrir-se amb noves dades i testimonis, i les aportacions fetes per Amnistia Internacional i l’Informe sobre Drets Humans de les Nacions Unides. La sentència d’aquest primer judici posa les coses en el seu lloc, i dóna la raó als querellants contra Valdecasas quan afirmaven que s’han produït detencions arbitràries per justificar la polèmica intervenció policíaca. Liberinfo.net 30/7/02 ****************************************************************** ## La lluita dels Presos i Preses Fies ## 8.- ** Comunicat d’Amadeu Casellas després de l’intent de fuga on es va trencar els peus ** .- Ha estat traslladat a Can Brians -. Can Brians/Baix Llobregat.- “Des de l’última entrevista mantinguda amb la carcerera major Mercedes Sánchez Muñoz, durant la que verbalment em va dir que jo no sortiria del segrest, al que estic sotmés per ella i els seus sicaris, mentre jo no deixés de treure a la llum els abusos, les tortures, explotació i assassinats encoberts que s’estan produint de forma sistemàtica als centres d’extermini de la que ella és responsable. Amb aquestes paraules em deixava molt clar que l’única possibilitat de sortir d’aquest segrest, era burlar la vigilància dels meus segrestadors. Entre els dies 8 i 9, vaig intentar burlar als meus segrestadors, tenint la mala sort de trencarme els peus a un dels salts. Vaig ser descobert ja a l’exterior i degut a la fractura dels peus, vaig ser detingut pels mossos d’esquadra. Em van traslladar a l’hospital i segons els metges de l’hospital de Figueres, se m’havia de fer una altra revisió el dia 12 perquè potser se m’havia d’intervenir. El dia 11, després d’estar tirat i incomunicat a una cel·la d’aïllament, per ordre del carcerer que dirigeix el centre d’extermini de Figueres, Pedro del Campo, un feixista reconegut, vaig ser traslladat al centre d’extermini de Can Brians, a l’infermeria, on estic actualment. Des del dia dels fets no se m’han revisat les fractures dels peus, amb la possibilitat de que em quedin malament i poder anul·lar-me físicament; de fet, aquí es troben companys com Ángel, que li han amputat el braç perquè estant esposat d’aquell braç, es va cremar el matalàs i ningú no el va treure fins que va ser massa tard. També està l’Antonio, que té els peus i un dels braços inutilitzats per les «chapuces» que van fer a l’hospital de Terrassa; també hi ha companys amb SIDA i càncer cerebral. Aquesta és la política d’aquests feixistes, exterminar-nos com sigui i silenciar-ho al preu que sigui. En el meu cas concret, volen aïllar-me perquè no em donen por aquests fatxes, però et torno a dir carcerera major que jo no em rendeixo i que tindràs que assassinar-me com a tants altres companys. Perquè no li dius als mitjans de comunicació totes les morts que hi ha hagut en el que portem d’any, perquè no dius que has ordenat que es silenciï a tot company que intenti denunciar el que està passant en els centres d’extermini que tú dirigeixes. Ets patètica i suposo que estas mentalment malalta, però t’asseguro que ni tú ni els teus sicaris ocultareu las barbàries que esteu fent. També vull dir als familiars, amics i plataformes de suport als presos/es, que diguin als qui pateixen en els centres d’extermini, que no els hi tinguin por a aquests fatxes i que denunciïn els abusos que estan cometen contra ells i contra altres companys. Que no tinguin por, avui potser no ets tú, però demà ho podràs ser; aquesta és una lluita en la que tots/es estem implicats/es i per guanyar-la hem d’estar units/es com ja heu pogut veure el que va passar a la Roca (Quatre Camins). Els únics que van ser realment perillosos i van agredir als nostres companys, van ser ells. Per acabar haig de dir als mitjans de comunicació, que son uns farsants i uns manipuladors, pel que fa a lo referent amb la Roca, com en el meu cas particular. Antena 3 va dir que jo soc el més perillós de Catalunya, des d’aquí els pregunto en que es basen per fer aquestes afirmacions. També la premsa com El Periódico de Catalunya, el Diari de Girona, em qüalifiquen com el més conflictiu; haurien de tenir una mica més d’ètica professional i no ser tan farsants i poc professionals. Els únics perillosos, conflictius i farsants son, des del Conseller de Justícia, fins l’últim carcerer d’aquests centres d’extermini. Per finalitzar, si aquests carcerers no tenen res que amagar, que permetin entrevistar-me amb els mitjans de comunicació i puguin saber l’altra cara de la moneda.” Amadeu Casellas Ramon 29/7/02 9.- ** Canvi de mòdul i vaga de fam de Diego Sánchez ** .- Un any i mig d’empresonament sense cap prova -. Soto del Real/Madrid.- En Diego Sánchez Burria, jove barceloní de 26 anys, porta un any i mig segrestat per l’Estat espanyol a la presó madrilenya de Soto del Real. Sense encara saber dia de judici, en Diego va patir la llei antiterrorista el gener del 2000 i va ser sotmès a tortures físiques i psicològiques a la Jefatura de Via Laietana. Actualment està a centenars de quilòmetres del seu cercle afectiu. La setmana passada, en Diego va ser novament canviat de mòdul dins la presó, passant del 2 al 6 (anteriorment havia estat al 9). Aquesta pràctica dels carcerers té l’objectiu de que els i les preses no tinguin relacions estables amb els altres i que no puguin adaptar-se a un espai determinat, fent-se’l “seu”. El passat 25 de juliol, en Diego va iniciar una vaga de fam de quatre dies dins les jornades de protesta del col·lectiu de presos i preses polítiques basques en demanda de l’aplicació de l’article 92 de llibertat pels malalts terminals. Aquesta vaga de fam es tornarà a repetir a l’agost i a mitjans de setembre. Des del Comitè de Suport a en Diego es denuncia que “un altre cop les preses i els presos es troben amb el mur de l’autoritarisme d’Institucions Penitenciàries, amb uns reglaments abusius, arbitraris i degradants.” Paral·lelament, també s’exigeix la llibertat per tots els presos i preses polítiques catalanes. Rescat + Contra-Infos 30/7/02 ****************************************************************** ## Laboral ## 10.- ** Vaga de fam de treballadores a l’Hospital Ramon y Cajal de Madrid ** .- Entrega de signatures al Conseller de Sanitat -. Madrid.- El 23 de juliol va iniciar-se una vaga indefinida de les treballadores de la neteja. El dia 16 la contrata de netejes de l’Hospital Ramon y Cajal, Eurolimp-Ferrovial, va acomiadar 10 dels 13 membres del comitè d’empresa, sota l’acusació d’impedir la neteja d’un quiròfan. El dia anterior una treballadora de la neteja, recent contractada, es va negar a fer la neteja per no saber com fer les netejes del material del quiròfan, ni disposar del material adecuat, ja que son feines que haurien de fer auxiliars d’infermeria. Les treballadores de la neteja porten temps demanant que l’empresa Eurolimp els proporcioni formació i augments de plantilla, si han de continuar realitzant feines que requereixen certs coneixements. El 25 de juliol s’inicià una vaga de fam al mateix hospital per denunciar la situació, a l’espera del dia 31, quan s’entregaran els fulls de signatures de milers de persones al conseller de la comunitat de Madrid, en espera de solucions. Contra-Infos + Caes 30/7/02 ****************************************************************** ## Col·lectius ## 11.- ** Després dels primers encontres Agropunks al Nord d’Aragó ** .- Del 24 al 28 de juliol a la comarca del Sobrarbe -. .- Situació -. Es va realitzar al poble de Geré (Cheré, en fabla) i no a Sant Felices, com va arribar erròniament al Contra-Infos, encara que es va fer un cartell amb les dades bones. Aquest pertany a la comarca del Sobrarbe (la zona més despoblada de tota Europa en habitants per km2). Es situa entre el Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido (pirineu), i la Sierra de Güara (prepirineu). El poble de carretera més aprop és Fiscal. Cheré està al Valle de la Solana on hi ha 17 pobles deshabitats. .- Com s’hi arriba -. El tren més proper és Monzón, d’aquí, a dit. Queda molt lluny per combinar-ho amb bici, i és trist però és més car que el bus (si no et coles algun tram, o compres el billet unes parades abans, etc...). El bus s’agafa a Sants-Estació i va fins a Barbastro (3’30h. de viatge i uns 11 euros), d’aqui s’empalma un altre bus fins a Boltaña (1 hora i 4 euros). Es pot portar la bici (a tots els pobles es pot arribar per pistes forestals) als busos, però depenent del conductor et pot posar pegues; per evitar-ho recomanem que aneu a l’estació, minim mitja hora abans, si voleu va molt bé dur una funda lleugera per embolcallar la bici, o agafar uns cartrons o plàstic gran. Millor si es desmonten 1 ó 2 rodes. .- Apunts d’història recent -. Cap als anys 50-60 es va anant despoblant tota la zona, sembla ser que degut a una barreja de motius; la industrialització de les urbs, junt amb un fort desprestigi i desvalorització de l’estil de vida rural, desatenció conscient del govern franquista en quan a serveis e infraestructures mínimes, l’excusa del projecte fantasma del pantà de Jànovas, que mai no es va arribar a fer (encara que crec que ho podrien reprendre). La DGA (Direcció General de Aragón) i la CHE (Confederación Hidrográfica del Ebro) son els propietaris de la majoria de pobles despoblats a la comarca, i de tots els de la Vall de la Solana. I ja especulant; possibles interessos forestals (la zona és plena de pi roig, repoblat), ramaders (tots els pobles es fan servir com a quadres, inclòs ermites i santuaris, per a vaques). També cal tenir en compte el caciquisme, que encara avui existeix. Per últim corren algunes xerraries d’algun possible projecte fosc. Les cases, majoritàriament -o totes-, van ser comprades (no expropiades) per l’administració però amb enganys, i pressions diferents, com per exemple; dinamitant, en alguns pobles, les cases ja buides del costat de les que es resistien a marxar. .- Les okupacions -. Dels 17 pobles de la Solana, ara romanen 5 okupats; Sasé, Burgasé, Sant Felices, Geré i Villa Mana, a banda hi ha alguna que altra borda. Tots estan oberts al procés d’incorporació de gent. El poble de Cambol va ser okupat dos cops per curts periodes de temps pero no va haver continuïtat, i es van tapiar totes les entrades de les cases de molts pobles. A Sasé sempre hi va haver gent diferent, malgrat 2 desallotjaments (amb un fort recolzament; grans manifestacions, accions, campament a Boltaña de 3 mesos, etc...) Els inculpats en un dels desallotjaments fa poc van quedar absolts, cosa que algún dels veterans okupes, diu que és un motiu important pel fet que més gent s’està animant a viure a la zona. .- Resum-impresions dels encontres -. Ja abans dels encontres va pujar gent per ajudar els preparatius. En arribar al poble el primer que veus a l’entrada és un escenari impressionant, que s’havien acabat de currar, fet a lo “paisano”; de lloses de pedra, terracota, boix i troncs d’oms morts de grafiosis, ara aprofitats, a l’igual que els terres de les cases autòctones; “flipant”. Crec que van passar entre 100 i 150 persones, de diferents autonomies. L’organització es va assumir per alguns/nes de les assistents i les activitats van anar més o menys fluint, segons les ganes, malgrat hi havien algunes activitats previstes, no es van fer totes. Van prevaldre, molt per sobre; les activitats pràctiques. A dia 28 no s’havia fet encara cap tipus d’assemblea, debat col·lectiu ni valoració. Es va fer taller de reconstrucció d’una casa, desbrossament, per després obrir hortes, manteniment de les ja existents, excursió als pobles del voltant, “konciertako” de grups punks, 2 performances amb un escenari intergalàctic, música improvitzada inclós un gaitero que ens va deleitar, diapos de la Solana. El que més es va fer era compartir les feines del dia a dia i coneixer-nos una mica, i anant teixint xarxa encara que no d’una manera conscient. Sembla que alguns/nes persones de les que havien vingut, volen intentar quedar-se. Ens van visitar 2 guàrdies civils demanant que baixessim els vehicles (uns 20) a peu de carreterra, a uns 7 km avall. Va posar una multa a una de les furgos i res més (a dia 28). L’últim dia, un helicòpter de la DGA va donar dos tombs per damunt del poble. Encara resten cases aprofitables per rehabilitar a qüasi tots els pobles. La gran majoria de gent que ha passat per la Solana, continua aquí o en algun altre poble o casa d’altres llocs de l’estat, i es que qui ho ha provat, es sent més viu i arrelat a la mare terra. Plena molt recuperar i donar vida a pobles que ningú fa res perquè no s’ensorrin, i intentar poc a poc portar un estil de vida fora del consumisme, que no ens enganyem, costa moltíssim desmarcar-se dins de l’urbs. Es fa una crida per a que la gent ho provi. Un assistent 30/7/02 ============================================================= EL CONTR@INFOS ÉS UN BUTLLETÍ-MURAL QUE ES TREU EN FORMAT PAPER (2 A-3 ENGANXATS), NOMÉS EN CATALÀ, I S’EXPOSA EN LLOCS PÚBLICS. SI EL VOLEU REBRE I PENJAR-LO PER ALGUN LLOC QUE CONEGUEU, NOMÉS ENS HO HEU DE DIR I ENVIAR-NOS ELS SEGELLS NECESSARIS, PER TAL QUE NO ENS SUPOSIN UNA DESPESA MÉS DE LES MOLTES QUE TENIM. ============================================================= SI NO TE HAS ENTERADO DE NADA, SERA QUE NO ENTIENDES EL CATALAN. PUEDES HACER DOS COSAS: O LO APRENDES, O NOS PIDES QUE TE LO MANDEMOS EN CASTELLANO. NUESTRA DIRECCION ES: zitzania@sindominio.net ============================================================= Per poder treure aquest butlletí ens cal la vostra col.laboració. Feu-nos arribar la informació a: tlf/fax: 93 442 62 53 mail: zitzania@sindominio.net (Contra-Infos) infousurpa@gmx.net (Info-Usurpa)