.- Contr@Infos Bcn -. =========================================================== Contra-Infos 197 Setmana del 3 al 9 d'abril de 2002 =========================================================== ## SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTÍ ## 1.- ** El terror de l’exèrcit de Sharon ** ## OKUPACIÓ ## 2.- ** A l’Oasis no el faran creure ** 3.- ** Can Masdeu en espera de notícies ** ## ANTICAPITALISME ## 4.- ** Més valoracions respecte la manifestació del 16 de març ** ## PRESONS ## 5.- ** Prop de 500 pres@s a la jornada de lluita dins les presons de l’Estat ** ## LABORAL ## 6.- ** RENFE reprimeix a militants de la CGT per exercir el seu dret a vaga ** ## ANTIFEIXISME ## 7.- ** Actes de suport amb els i les antifeixistes detingudes el 12-O ** ## LLUITES D'ARREU ## 8.- ** Repressió a Lima durant la visita de Bush ** 9.- ** Balanç repressiu contra presos polítics al Brasil ** ## ECOLOGIA ## 10.- ** Manifestació contra l’embassament d’Itoiz ** 11.- ** 20 ecologistes detinguts al penal de Quito ** ## REPRESSIÓ ## 12.- ** Els terroristes tornen a assassinar ** ======================================== ********************************************** ## SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTÍ ## 1.- ** El terror de l’exèrcit de Sharon ** .- Crònica d’un membre català de la Comisió Civil per la Pau a Palestina -. Reproduïm l’última crònica d’un dels membres de la Comisió Civil per la Pau que es troba a Palestina des de fa una setmana. Les informacions que ens arriben a l’hora de tancar aquesta edició (16h, 2/4/02), és que 40 membres de la comisió es troben tancats a l’hospital de Ramalah, sense poder moure’s, rodejats de militars, franctiradors, etc... Els bombardejos a Ramalah i Betlem han estat molt durs durant la passada nit, morts, ferits, nul respecte dels drets humans. Sembla que en les properes hores hi haurà una treva per tal de que els observadors internacionals sortin de la ciutat, i així no hi hagi testimonis de la barbàrie. Ramalah/Betlem.- “Trenta de març, dia de la Terra. Palestina recorda el dia de l’ocupació israeliana. El nostre programa oficial era el de passar aquesta jornada a Ramalah. Els tancs se’ns han avançat. Tot i això, ho intentarem. L’assemblea d’ahir a la nit va acabar molt tard. L’únic fet evident és que no es pot programar res. El dissabte comença a l’hospital. Arribem en massa al centre mèdic més gran dels àrabs, a Jerusalem. La nostra sang ha d’arribar a Ramalah. El banc es troba a una edificació semidestruïda, els aparells mèdics deuen tenir un mínim de vint anys. Les ànsies que tenim per donar sang provoquen més d’un incident. Els francesos que tornin demà, no haver arribat tard. El director de l’hospital ens dona les gràcies. No per la sang; des de l’inici dels atacs israelis els palestins han arribat en massa al banc. Però el nostre gest farà que es mesclin les sangs. Aquest és el vertader sentit del nostre acte. Hotel Ambasador, punt de trobada de totes les delegacions internacionals. Camí de Ramalah, tercera part. Check Point. Final Point, ens diuen les autoritats. Però el nostre nombrós grup els espanta. Reforços. Fent un recompte ràpid, el noranta per cent de la població israelí treballa en algun cos uniformat. No passem. Una hora. Dos. Decidim marxar. El Check Point de Betlem que es vagi preparant. La carretera de Betlem marca la ratlla. A la dreta la part àrab. O Nicaragua, o Malaisia. A la seva esquerra la israelí, boniques i fortificades urbanitzacions, neteja, il·luminació, asfalt, etc... Arribem al Check Point. Pels qui estem avesats a les grans distàncies, Israel és diminuta. No passen. Baixem dels cinc autobusos, algú que parli amb els soldats. Sembla que sempre serà igual. No podem entrar enlloc. La banda de Milano intenta animar-nos, al seu ritme algú camina. Aprop del control. Seguim apropant-nos. Cinc soldats, trescentes persones caminant. Superem la barrera. Calla i segueix caminant. Ningú diu res, seguim caminant. Estem a Palestina? Ningú diu res. Els carrers estan absolutament deserts, les finestres tancades. Cinc-cents metres. Amb el nostre pas la vida comença a sortir per les finestres. Tímida. Sembla que aquí no li és permès esplaiar-se. Seguim caminant. Imponent manifestació a una ciutat fantasma. Vidres trencats, forats de bala per totes bandes. Rodejem un cuarter israelià, hi deu haver pocs soldats. Caminant. Més finestres que s’obren. A la segona cantonada passat el cuarter es col·loquen els milicians palestins. Saluden. Seguim caminant, però el silenci es trenca. Palestina parla. L’eufòria ens envaeix. La banda toca amb força, totes les finestres s’obren. La nostra manifestació s’assembla a una marxa victoriosa a una ciutat alliberada. La gent ens saluda, les botzines dels cotxes ens aclamen. El senyal. Dos dits en forma de V ens fan a tots germans. Arribem a la plaça principal, s’omple de nens i milicians. Palestina ens saluda, els nostres cors s’engrandeixen. Per cert, a cent metres d’aquí va nèixer un tal Jesús. Ja que hi som, fem la turistada. Discurs de les autoritats. Propostes que hauran de ser estudiades. Assemblea a la plaça. Anem a dividir-nos. La majoria torna a Jerusalem. Demà jutgen al company italià detingut a la manifestació de l’Orient House i se l’ha d’acompanyar. Un grup ens hi quedem. La nostra destinació és el camp de refugiats de Deheisheh. Pot ser que aquesta nit sigui atacat. .- La ciutat dels màrtirs -. Caminant. Camí del camp veiem la devastació que produeixen els F-16. El que fa una setmana era el cuarter de la policía palestina avui son una pila de runes. Al seu costat, l’edifici de la mitja lluna roja també ha estat atacat. Objectius militars. Betlem està rodejada d’assentaments jueus que son protegits per tancs. Arribem a l’entrada de Deheisheh. Un edifici de tres plantes amb una pancarta: internacionals per la pau. Em recorda alguna cosa. Deheisheh és un camp especial. Sharon ho ha anomenat el bressol del terrorisme. Pels seus habitants és la ciutat dels màrtirs. Qui vulgui imaginar-se Deheisheh ha d’haver vist una favela brasilera, una villa-misèria o quelcom similar. S’està fent de nit quan comencem la nostra visita guiada. L’única llum que surt és la que surt de les cases. Primera parada. Som davant de la casa de la noia que ahir es va suicidar a Jerusalem. Ens fan passar a la sala de vetlla, saludar a la família, prendre el cafè obligat. Crec que tots estem impresionats. L’altra cara de la notícia. Darrera dels palestins suicides els dolor de les mares i pares, el respecte d’un poble que els considera herois, màrtirs. Seguim passejant. Som a la casa d’un altre màrtir. El nen dibuixat al mur va morir pels trets de l’exèrcit israelià. Tomba la cantonada. Encara es veu l’impacte d’un míssil llançat des d’un helicòpter Apache que va matar a dos milicians. En aquest carrer veurem tres cases destrossades. La veu israeliana que busca a un combatent. Destrueix la casa, la dels veins i provoca alguns danys colaterals. M’enrecordo del meu avi. Al camp de concentració si escapaves en mataven a dos. Aquí és similar, tan sols que ho fan a distància. Ciutat de màrtirs. Al nostre refugi internacional escoltem el Telediario. Sembla que hi ha hagut atemptat a Tel Aviv. Des de Villa Miseria ens arriba el so dels trets: el somriure venjador dels caiguts en combat. Esperem la resposta israeliana. És possible que ens aixequem rodejats de tancs. La meva esperança que avui no passi res son unes monjes varen sortir de Betlem quan nosaltres entràvem: estem a Setmana Santa. El nostre grup a Ramalah es troba bé. Bové, Bulgarelli i dos metges han aconseguit entrar a la casa d’Arafat. Les últimes notícies que tenim d’ells és que la situació s’ha calmat una mica. Dura poca estona. Després de l’atemptat de Tel Aviv els bombardejos s’han intensificat. Esperem que demà puguin sortir d’allà. Els estem esperant. Bona nit, per nosaltres no serà tranquila, però almenys podrem explicar-ho...” Pere Maruny, Comisió Civil per la Pau 31/3/02 ************************************** ## OKUPACIÓ ## 2.- ** A l’Oasis no el faran creure ** La Diputació de Barcelona pretenia desallotjar amb l’excusa de fer vivendes socials, posteriorment ho ven a Ibusa per fer pisos de luxe. Vallcarca/Barcelona.- “Propietat de la família Olivella Pascual és heretada per la Casa de la Caritat al gener de 1921, amb condició de que fos utilitzada per beneficència. Els posteriors canvis institucionals la fan propietat de la Diputació de Barcelona. A mitjans dels 80 desnonen a la família que vivia a la finca, descendents dels Olivella. Durant més de 10 anys va estar abandonada amb portes i finestres tapiades. És okupada el 22 de març de 1998. L’any 99 la Diputació, encapçalada pel Cap de Gestió Patrimonial Pere Alsina Gispert i el seu president Manuel Royes i Vila, denuncien l’okupació utilitzant la via civil. El març del 99 es celebra el primer judici. Surt una sentència que confirma i legitima la nostra acció, però que insta al desallotjament aplicant unes lleis que considera anacròniques i sense sentit. El novembre del 2000 se’ns denega el recurs presentat a l’Audiència Provincial (si parlem de peres ens responen figues). El 18 de juliol del 2001 es realitza la subasta de l’Oasis i la casa del darrera al c/Gomis 9, on viu una parella de 90 anys. La compren per uns 200 milions de pessetes. La setmana del 23 de juliol va aparèixer un intermediari que sense identificar-se va oferir grans sumes de diners i un pis de lloguer. Va tenir accés a l’expedient judicial i tenia dades de control d’entrades i sortides dels okupants de la vivienda. Ens donà una data límit per acceptar el pacte o aplicaria el “plan b”. No acceptarem. Finalment vàrem averiguar que el nou propietari és la constructora IBUSA, que va demanar el desallotjament, i aquest va ser datat pel matí del dilluns 8 abril del 2002. Denunciem l’especulació. Aturem l’abús de poder. Defensem el patrimoni històric. Burlant-nos de l’autoritat ara i sempre.” L’Oasis 2/04/02 3.- ** Can Masdeu en espera de notícies ** Canyelles/Barcelona.- El centre social de Can Masdeu, situat a la vall de Sant Genís, a Collserola, és a l’espera de conèixer informacions judicials sobre l’ordre de desallotjament que en principi havia signat el jutjat 4 d’instrucció. Han presentat un informe arquitectònic que invalida la versió presentada pels propietaris, Fundació Hospital de Sant Pau, i on s’assegura que no és en perill d’ensorrament. Aquesta excusa era utilitzada com a detonant del desallotjament, ja que en principi el jutjat no pretenia expulsar-los per l’aplicació de l’article 245.2 del codi penal. Els matins del 28 de març i del 2 d’abril desenes de persones es concentraren a la casa, però la policia no es va presentar. Contra-Infos 2/04/02 ************************************** ## ANTICAPITALISME ## 4.- ** Més valoracions respecte la manifestació del 16 de març ** Barcelona.- “És curiós que després de veure una manifestació de clar i net contingut anticapitalista (Contra l'Europa del Capital era la pancarta de capçalera) feu aquestes valoracions, ja que us equivoqueu en un parell de punts bastant importants: 1.- A la manifestació, convocada per la Campanya contra l'Europa del Capital no hi van participar IC, ERC, PSC, CCOO ni UGT, que anaven a la manifestació del darrere convocada pel Fòrum Social de Barcelona i que ni tan sols va arribar a començar pel simple fet que la mateixa gent assistent els anava adelantant per no anar amb ells i es van disoldre abans que es pogués veure que eren 4 gats. Respecte a ATTAC, la veritat és que com a bons oportunistes estaven, formalment al Fòrum i a la Campanya, però la veritat és que no cal preocupar-se gaire, perquè són un col·lectiu sense cap tipus de presència social real i a hores d'ara estan a punt de l'escisió, sent una tonteria perdre la son per ells. 2.- Respecte a l'actuació del servei d'ordre de la manifestació (els del babero roig), entenc que pugueu fer crítiques a la seva actuació, jo també en tinc, però no entenc la falta de crítiques cap als descerebrats que van intentar rebentar la manifestació. Com anarquistes suposo que esteu contra les avantguardes, i no hi ha actuació més avantguardista que la de 500 persones que decideixen "radicalitzar" un acte contra l'opinió de 500.000, amb total falta de respecte cap als companys i companyes que l'havien organitzat, posant en perill a manifestants (quan no agredint directament) i comptant amb la inestimable col·laboració de policies de paisà (no és curiós que radicals i maderos tinguin els mateixos objectius?). Total per trencar 4 vidres que poden ser trencats qualsevol altre dia i qualsevol altre moment, però clar, tenint escuts humans tot es fa més fàcil. Tot plegat una mica trist. 3.- Pel que fa al silenciament mediàtic, realment aquí l'heu encertat, hi havia consignes clares de minimitzar els incidents i lloar l'èxit de la cimera des d'abans de que comencés, davant d'això et pots queixar de la versió oficial, creient cegament els mitjans o fer una lectura no mediatitzada i intentar difondre-la. Vosaltres mateixos. 4.- Després de la repressió del dia 15, no va faltar marxa a la manifestació, que per les seves dimensions i lemes ja era molt més del que s'havia fet mai fins ara. El que va brillar per la seva absència van ser els sabotatges, perquè resulta que tant partidari de l'acció directa, i tota la policia va poder dormir tranquilament sense que a ningú se li ocorregués fer res les nits abans, durant i després de la Cimera, l'única excepció van ser les 50 persones que a la mateixa hora de la mani van calcinar 5 bancs a un Poblenou totalment buit de maderos, com a mínim queda alguna mostra d'intel·ligència. 5.- Respecte a les valoracions eufòriques de la manifestació, doncs, evidentment són naturals, igual vosaltres veieu sortir cada dia milers de persones contra el capitalisme, però jo era el primer cop que ho veia, i sense treure les coses de context, em sembla que és un bon començament, naturalment encara queda tot per fer, però el 16-M es va donar un pas molt important per demostrar que aquest altre món sense estat, capital ni autoritat és possible.” Algú que està fins als nassos 2/4/02 ************************************** ## PRESONS ## 5.- ** Prop de 500 pres@s a la jornada de lluita dins les presons de l’Estat ** Estat espanyol.- Entre 400 i 500 presas han secundat la jornada de lluita i vaga de fam convocada del 12 al 22 de març. La jornada de lluita es va fer per reivindicar els 4 punts que ja fa més de 2 anys que denuncien: -L’excarceració dels i les preses malalts. -L’abolició del règim FIES i els aillaments prolongats. -Per la fí de la dispersió. -Per la liberació dels i les preses amb 20 anys de condemna complerts o 3/4 parts. Durant aquests dies també hi ha hagut molta repressió dins de les presons, a la presó de Puerto 1, 3 presos han sigut traslladats a la “cúpula 3”, a la preso de Acebuche, Almeria, van ser suspeses les comunicacions els dies 16 i 17 de març. Cal destacar la participació de dones preses, i el silenci informatiu imposat desde el ministeri de l’interior. També 4 presos de ponent, es van pujar al sostre i van fer un cul amb una frase en la que es podia llegir “Mierda=M 5”, denunciant la situació del modul 5 en particular i de la presó en general. La acció va ser secundada i aplaudida des dels patis. Hi ha hagut accions de suport, a la Corunya, Barcelona, Madrid, Granada, Alcala de Henares, Pamplona i Alacant. Contra-Infos 2/04/02 ************************************** ## LABORAL ## 6.- ** RENFE reprimeix a militants de la CGT per exercir el seu dret a vaga ** Màlaga/Estat espanyol.- En motiu de les vagues convocades per la CGT a RENFE, la direcció de l’empresa ha emprés una campanya de repressió contra els companys d’aquest sindicat. El conflicte va començar quan la secció sindical de la CGT a Màlaga, va convocar en solitari vagues pel col·lectiu de Circulació que foren secundades majoritàriament per tots els treballadors afectats. La resposta de l’empresa ha estat expedientar a tot el Comité de Vaga (12 persones) que està format per delegats de la CGT i treballadors afiliats. Fins aquests moments hi ha coneixement de 5 expedients oberts amb una sanció de suspensió durant 30 dies de feina i sou, 1 expedient d’acomiadament, 1 de 90 dies i 2 expedients de 5 dies. Per protestar contra aquest tipus d’actuacions repressores i feixistes es va convocar una concentració el passat 1 d’abril a l’estació d’Atocha. Contra-Infos 2/04/02 ************************************** ## ANTIFEIXISME ## 7.- ** Actes de suport amb els i les antifeixistes detingudes el 12-O ** Torà/La Segarra.- Dissabte 6 d’abril tindrà lloc al poliesportiu de Torà una jornada d’actes contra la repressió i de solidaritat amb els detinguts el darrer 12 d’octubre a Barcelona. Aquestes detencions es van produir després que la policia carregués contra els i les antifeixistes que s’havien reunit amb l’objectiu de bloquejar la muntanya de Monjuïc on s’estava celebrant un acte feixista. Els actes començaran a les dues del migdia amb un dinar popular seguit per l’actuació de Josep Maria Cantimplora i la Orquesta Cloratita. A les 5 començarà una xerrada-col·loqui sobre la repressió amb la participació de l’advocat Francesc Arnau, de representants de Rescat, de Mapafs (Mares i pares alarmats pels fets de Sants) i de persones represaliades per diverses causes. Els actes acabaran a la nit amb un concert al mateix poliesportiu dels grups: Etsaiak, Sagarroi, Rabia Positiva i Mil y una voces. Contra-Infos 2/04/02 ************************************** ## LLUITES D'ARREU ## 8.- ** Repressió a Lima durant la visita de Bush ** Lima/Perú.- El dissabte 23 de març al migdia, a la ciutat de Lima, un centenar de persones es van congregar per a rebutjar públicament la visita al Perú del president dels EUA George W. Bush. El Ministeri de l’Interior, havia prohibit des del día anterior, qualsevol acte de lliure manifestació i expressió, motiu pel qual el col·lectiu La Resistencia, va instal·lar el “Muro de la vergüenza” on diferents persones van poder escriure tot allò que volien denunciar i expressar. Tres dies abans, l’extrany atemptat produït davant l’embaixada nord-americana, que va saldar-se amb nou morts, i la manipulació que en va fer la premsa i el govern despertant el fantasma de l’inexistent terrorisme peruà, va desmobilitzar les massives protestes que s’enunciaven per part de sindicats, col·lectius i organitzacions. La concentració va durar poc, ja que la policia va arremetre contra la petita concentració de persones, amb gasos, cops i pallisses. En total van ser detingudes 57 persones. Aldo Gil, una persona que va perdre un ull degut a l’impacte d’una bomba lacrimògena sota la dictadura de Fujimori, i va ser homenatjada per Toledo, el 28 de juliol de 2001 com un “exemple de lluita per la democracia” va ser detingut aquest cop per la policia de Toledo. Mentrestant, el militants de Perú Posible, el partit del president Toledo, es pasejaven fins i tot per dins les zones restringides, portant banderetes peruanes i d’EUA i cartellets amb la cara del president. Tot plegat perquè Bush acabés enunciant en aquesta trobada, que instal·laria una “Base d’intel·ligència” a Perú, així com la propera arribada d’un “Cos de Pau”. Propostes absolutament aplaudides pel president Toledo, que ja ha mostrat de quin color serà el nou règim “democràtic” post-fujimorista. Alterarte-Perú + Contra-Infos 2/04/02 9.- ** Balanç repressiu contra presos polítics al Brasil ** Brasil.- L'ofensiva permanent dels moviments populars per tot Brasil, està posant a la defensiva al govern, acorralat per les baralles internes dels partits de l'oligarquia, la descomposició econòmica i social (no es descarta una situació a "l'Argentina" pels propers mesos), la probable victòria del PT a les properes eleccions i sobretot la constant mobilització dels treballadors del camp i la ciutat en favor d'un futur digne. Davant les contínues ocupacions de terra per part de l'MST (Movimento dos Trabalhadores Rurais Sem Terra) i d'altres moviments de camperols i "sense sostre", el poder ja no té més arguments que la repressió, i ara per ara ja es compten 29 presos polítics al Brasil,tots ells militants de moviments populars, que utilitzen estratègies d'acció directa no-violenta i ocupació de terres. 25 d'aquests presos estan a l'Estat de Parà (nord del país) i pertanyen tant a l'MST com a altres moviments d'ocupació rural i urbana. Els altres 4 són de l'Estat de Sao Paulo (el més poblat i ric del Brasil), i un d'ells va ser brutalment torturat perque confessés els delictes que li imputaven (banda armada i intent d'assassinat) i denuncies els altres tres companys. Des de l'MST han fet una crida a la solidaritat internacional, i es pot trobar més informació a www.mst.br.org. Contra-Infos 2/4/02 ************************************** ## ECOLOGIA ## 10.- ** Manifestació contra l’embassament d’Itoiz ** Iruñea/Nafarroa.- Coincidint amb els 6 anys de l’acció que van dur a terme 8 persones del col·lectiu “Solidarios con Itoiz”, la tallada del cable que transportava el formigó per la construcció de la presa d’Itoiz, i per demanar la llibertat sense càrrecs dels solidari@s detinguts i concretament la d’Iñaki que actualment està empresonat. El proper 13 d’abril es convoca una manifestació a les 6 de la tarda a Iruñea. Després de l’èxit a les últimes mobilitzacions contra els transvassaments, “Solidari@s con Itoiz” fa una crida per demostrar el nostre rebuig a la gestió, que des del govern es dona amb el tema de l’aigua. Stop Itoiz!! Llibertat Iñaki!! Contra-Infos 2/04/02 11.- ** 20 ecologistes detinguts al penal de Quito ** Quito/Equador.- El passat dilluns 25 de març, 17 persones que tornaven del Campament de Resistencia al Oleoducte de cruu pesat de la empresa Repsol, van ser detinguts per uns 60 policies i empresonats al centre de detenció provisional. El campament va ser desmantelat, i la policia va requisar tot el material d’escalada, les 15 carpes que hi havien instalades dalt dels arbres, aparells de radio, cameres i fotografies. Inmediatament, a la població de Mindo, els veïns van tallar la carretera i “segrestar” dos camions de l’empresa amb els tubs de l’oleoducte. Un altre grup va intentar tornar al campament i també van ser detinguts. Cada dia es monten piquets sorollosos davant de la presó. El dimarts 26, 200 persones van participar a la manifestació de protesta per aquests fets. A hores d’ara, ja comencen a ser deportades les persones extrangeres entre elles, 4 colombians i alguns italians. Contra-Infos 2/04/02 ************************************** ## REPRESSIÓ ## 12.- ** Els terroristes tornen a assassinar ** Donosti/Euskadi.- “Avui 2 d’Abril, el grup armat de la Guàrdia Civil ha tornat a vessar la sang als carrers de Donosti. Aquest cop, li ha tocat al guardaspatlles d’una regidora del PSOE. L’assassinat s’ha produït en ple dia sota la mirada atemorida dels vianants que per allà passaven. Fruit de l’intercanvi de trets, un dels presumptes membres del comando Guàrdia Civil ha resultat ferit de bala a la cama i ara es troba ingressat a l’hospital amb pronòstic reservat. Aquest guardaespatlles era un ciutadà exemplar, amable i atent amb els seus veïns i veïnes, amic dels animals i sobretot un gran entusiasta de la lluita contra el terrorisme i un gran treballador per la pau i la llibertat a Euskadi. Serà recordat per la seva mort en acte de servei... bla, bla, bla....” Associació de Victimes del Terrorisme d’Estat 2/04/02 =================================================== EL CONTR@INFOS ÉS UN BUTLLETÍ-MURAL QUE ES TREU EN FORMAT PAPER (2 A-3 ENGANXATS), NOMÉS EN CATALÀ, I S’EXPOSA EN LLOCS PÚBLICS. SI EL VOLEU REBRE I PENJAR-LO PER ALGUN LLOC QUE CONEGUEU, NOMÉS ENS HO HEU DE DIR I ENVIAR-NOS ELS SEGELLS NECESSARIS, PER TAL QUE NO ENS SUPOSIN UNA DESPESA MÉS DE LES MOLTES QUE TENIM. =================================================== SI NO TE HAS ENTERADO DE NADA, SERA QUE NO ENTIENDES EL CATALAN. PUEDES HACER DOS COSAS: O LO APRENDES, O NOS PIDES QUE TE LO MANDEMOS EN CASTELLANO. NUESTRA DIRECCION ES: zitzania@sindominio.net ================================================== Per poder treure aquest butlletí ens cal la vostra col.laboració. Feu-nos arribar la informació a: tlf/fax: 93 442 62 53 mail: zitzania@sindominio.net (Contra-Infos) usurpa@sindominio.net (Info-Usurpa) -- Col·lectiu de contrainformació Zitzània http://www.sindominio.net/zitzania