Okupació frustrada a 
l'Hospitalet
L'ajuntament va amenaçar amb desallotjar si es mantenia la gent a l'interior 
de l'immoble.

COLLBLANC/HOSPITALET DE LLOBREGAT.- "Dissabte 7de juliol es va convocar una
cercavila 
antiespeculativa al barri de Collblanc-Torrassa, a  l'Hospitalet. Després que
aquesta 
recorregués diversos carrers denunciant l'especulació immobiliària, es va
aturar al c/Llobregat 
118, davant l'antiga fàbrica de vidres "La Torrassa", que porta més de 15 anys
abandonada. 
Un grup de persones va entrar-hi amb l'objectiu de donar vida a aquest espai
amb un projecte 
de vivenda i de gran centre social (la superfície de la fàbrica és de 2.300m2).
Mentre tot el gruix 
de la cercavila entrava a la fàbrica, van aparèixer a la porta (in)efectius de
la policia municipal, 
raó per la qual es va tancar l'accés, per por a que intervinguessin. De mica en
mica, van anar 
arribant més policies municipals i algun policia nacional notificant-nos que
aquell immoble era 
propietat municipal i que l'abandonessim . Van tallar el carrer amb cintes i
van retirar tots els 
vehicles que estaven aparcats davant de la fàbrica. Com per la majoria de la
gent que estava a 
l'interior de la fàbrica es preveia un desallotjament violent per part de la
policia i no era possible 
establir una defensa de la casa per les seves grans dimensions, va haver-hi
gent que va decidir 
sortir per fer pressió des del carrer, mentre d'altres es quedaven a dins. En
sortir es van produïr 
lleus enfrontaments amb els policies que van provocar nervis i tensió, fent que
sortís tothom de 
la casa, moment en el qual la policia es va fer amb l'accés, perdent-se així la
possibilitat de 
mantenir-se dins la fàbrica. Després, el gruix de gent desallotjada, va tallar
el trànsit al carrer 
Llobregat durant una bona estona, escridassant els policies. Més tard la gent
va marxar per 
valorar els fets i analitzar les possibles respostes per dur a terme. El col
lectiu te intenció de fer 
noves convocatòries, us demanem que estigueu alerta i les recolzeu. Un
desallotjament, 1000 
okupacions!!!" 
Assemblea d'Okupes 
de l'Hospitalet 9/07/01

La Guàrdia Urbana agredeix 
i deté un jove durant l'okupació
HOSPITALET DE LLOBREGAT.- "Durant la concentració de suport a l'okupació
realitzada el passat 7 de 
juliol al carrer Llobregat de l'Hospitalet, dues de les persones concentrades
van marxar 
momentàniament. En el moment de passar per la part de darrera de l'immoble
okupat (c/Joventut), van 
ser increpades per un dels agents de la policia municipal (eren uns 15
acordonant tot el carrer), i una 
d'elles va defensar el seu dret a estar al carrer, aleshores, el policia
municipal (amb número de placa 
395) va exigir-los la documentació amb to xulesc i prepotent. Un dels nois va
entregar-li la 
documentació i l'altre li va ensenyar sense donar-li. L'agent li va prendre
bruscament de les mans al jove 
el seu DNI i aquest va tornar a prendre-li el seu document, personal i
intransferible, produint-se un 
estira i arronsa d'uns segons. Tot seguit un policia municipal agredia amb un
cop de puny a la boca al 
jove, mentre un altre el començava a colpejar indiscriminadament amb la porra.
El noi en veure's 
agredit va començar a correr carrer avall, però va ser aturat a la cantonada
del c/Joventut amb c/Mas 
per dos agents de la policia municipal, caient a sobre seu 4 agents més que
mitjançant cops de porra, 
patades i cops de puny van reduir-lo a terra i emmanillar-lo amb les mans al
darrera. Després d'això, 
sense llegir-li ni drets ni càrrecs, va ser dut a l'hospital on li van
realitzar un parte mèdic. Més tard va 
ser posat a disposició de la policia nacional i unes hores després quedà lliure
amb càrrecs de 
desobediència, resistència i atemptat." 	      L'agredit 9/07/01

Actes de protesta contra el judici als i les 
desallotjades del poble okupat de Sasé
SASÉ/OSCA.- Durant els passats dies 4, 5 i 6 es va celebrar a l’Audiència
Provincial de Huesca 
el judici contra 9 de les 40 persones detingudes durant el desallotjament del
poble okupat de 
Sasé dut a terme els dies 23 i 24 d’octubre de 1997. El judici s’obria amb la
petició de nul litat 
per part de la defensa al legant tot una sèrie d’irregularitats en el procés
seguit per la fiscalia 
des de 1997. Tot seguit vingueren les declaracions de les 9 persones acusades
(tres d’elles 
amb petició de 4 anys de presó, tres més amb dos anys de presó i tres més amb 9
mesos) i a 
la tarda la dels agents de la Guàrdia Viril. Tots els arguments de l’acusació
es basaven en les 
declaracions dels agents. En una nova demostració de les seves capacitats, els
agents que 
declararen ens van alegrar la setmana amb una pila de contradiccions flagrant
entre les 
declaracions d’uns i altres. Les 5 acusacions per agressió es desplomaven amb
la declaració 
dels picoletos. Com digué la defensa al final, si no fos per que la fiscalia
està demanant 20 
anys de presó a 9 persones, algunes de les declaracions fan trencar de riure:
per exemple un 
antiavalots del GRS (Grupo Rural de Seguridad) que en aquests moments es troba
a Kosovo i 
no ha pogut assistir al judici per reproduïr la declaració que feu en el seu
dia i que el fiscal 
presentava com a prova contra un dels acusats (li demanen 4 anys). El senyor
aquest 
assegurava que el jove acusat li havia llençat “una carretilla llena de
piedras” desde el pis de 
dalt d’una casa pel forat de les escales. Deia que l’havia picat fort al braç
(encara que té una 
lesió molt lleu), que després va rebotar contra la paret de les escales... i
que després va tornar 
a rebotar fins anar a parar al cap del mateix jove que l’havia llençada, fet
que explica, segons 
el picoleto, que aquest jove sortís de la casa amb un trau al mig del front!.
El segon dia, 
declararen més de 20 testimonis de la defensa (detingudes però no acusades,
periodistes...) 
fent-se tot un xic llarg i repetitiu. Finalment arribaren les conclusions de la
fiscalia (que va 
rebaixar la petició de 4 a 2 anys per una de les acusades) o la repetiren i
mantingueren les 
falses acusacions d’agressió i atemptat. Les conclusions de la defensa, que
desmontaren una 
per una les declaracions dels 6 guàrdies civils, també van estar centrades en
la reivindicació 
d’okupació rural com una via legítima d’accés a la vivenda i a la terra i un
repàs interessant 
dels antecedents legals sobre aquest tema i sobre la desobediència civil com a
forma de 
protesta i acció política. S’espera que la sentència aparegui en dues setmanes
i si no és així, 
per setembre.
Una setmana d’actes i convivència
Des del passat diumenge dia 1 de juliol s’han realitzat una sèrie d’actes per
tal de preparar 
l’ambient del judici. La manifestació de Saragossa que obria la setmana va
recorrer 
tranquilament el centre de la ciutat acabant davant una de les seus de la DGA
(Direcció 
General d’Aragó). A Osca els actes començaren el dimarts amb cercavila, teatre
i video sobre 
Itoiz i l’inici de l’acampada. Durant els dies del judici ens varem anar
ajuntant unes 200 
persones vingudes d’arreu (Andalusia, Galícia, Navarra, Madrid, Valladolid,
Astúries, 
Catalunya, Aragó...) a la plaça de davant dels jutjats. Als vespres es van fer
concerts, passi de 
diapositives, taller de cistelleria, exposició de fotos, gaites i força
animació.
Gent de Sasé 10/7/01

Crida a la resistència a Torreblanca
SANT CUGAT/VALLÉS OCCIDENTAL.- "Acabem de rebre l'ordre de llançament
definitiva i 
irrevocable: dijous 12 de juliol a les 9h. és l'hora fixada pels jutjats de
Rubí per executar el 
desallotjament del C.S.O Torreblanca. Segurament no vindran el mateix dijous,
però fem una 
crida a la resistència a tothom que vulgui col laborar (dijous i més endavant)
a evitar el 28è 
desallotjament en el que portem d'any. Per opinar sobre com ens ho muntarem,
dimecres a les 
20h fem assemblea. En tot cas ja sabeu que la línia de Torreblanca ha estat
sempre la 
resistència activa no-violenta i en aquest sentit ens ho estem currant. Pels
que vinguin després 
de l'entrada dels barrufets, podeu sumar-vos a la resistència gala. I si
curreu, concentració a 
les 20h davant de l'Ajunta-fems de Sant Cagat el mateix dia del desallotjament.
Torreblanca 
continua activa amb varies kafetes i un concert de Muten Roshi. La setmana
passada vam obrir 
una sala per l'us de la gent del barri en col.laboració amb un grup de veïns.
L'Ajunta-fems torna 
a cagar-la i nosaltres, encara que estem fins al monyo de repressió, agressions
feixistes, 
desallotjaments i incendis... insistim. Si ens toquen els nassos:
ACCIÓ-CREACIÓ!" 
							    Assemblea del C.S.O
Torreblanca 10/07/01


Desallotjament i 3 detencions a Vallcarca
VALLCARCA/BARCELONA.- El matí del 10 de juliol, cap a les 9h, diverses
furgonetes d'antiavalots 
de la policia nacional han desallotjat la casa okupada de La Fàbrica, situada
al carrer Sant 
Camil núm.2. Algunes de les persones que habitaven l'edifici (buit des de fa
anys) han pogut 
escapar de l'assalt policial, a través de terrasses de cases veïnes, però 3
d'elles han estat 
detingudes a l'interior de l'edifici. Sembla ser que han estat traslladades a
la comissaria de La 
Verneda acusades d'usurpació. Aquest és el 27è desallotjament des de l'inici de
l'any 2001.			    
Contra-Infos 10/7/01

Denegat el recurs d'El Palomar
SANT ANDREU DE PALOMAR/BARCELONA.- L'Audiència Provincial de Barcelona va
notificar el passat 4 de 
juliol, la denegació del recurs d'apel lació presentat per l'Assemblea del
Palomar en contra de l'amenaça de 
desallotjament. Així doncs, l'expedient ara serà retornat al jutjat civil que
duia el cas (núm. 41) i aquest 
haurà de consultar amb el demandant (ajuntament de Barcelona), si vol que
s'executi o no el desallotjament 
de l'edifici. Recordem que l'administració municipal pretén expulsar als i les
membres del centre social El 
Palomar (okupat des del 6 d'abril de 1997) per cedir els terrenys a una
immobiliària privada que farà pisos 
a 40 mil lions de pessetes.	 Contra-Infos 10/7/01

Ajornada novament la vista de la querella 
contra 
Valdecasas i Oreja per la criminalizació de 
Zigor Larredonda
BARCELONA.- Dimarts 10 de juliol la secció 7ena de l'audiència provincial de
Barcelona va tornar 
a ajornar la vista per decidir sobre la tramitació de la querella criminal
contra Julia G. 
Valdecasas, Jaime Mayor Oreja i alguns periodistes del mitjans de comunicació
oficials per 
calúmnies i injúries amb publicitat contra la persona de Zigor Larredonda. El
president en 
funcions del tribunal va justificar la decisió per la baixa d'una de les 3
procuradores que porten 
el cas, tot i que les altres dues sí s'havien presentat i cabia la possibilitat
que alguna d'elles 
assumís el seu paper a la vista. La decisió del tribunal costa d'entendre en el
terreny 
estríctament jurídic, ja que, de fet, un sol procurador pot representar a
tantes persones com es 
vulgui, i allarga una decisió que ja fa temps hauria d'estar presa. 
A la vista es volia demostrar la incapacitat del tribunal per refusar la
tramitació de la querella, 
ja que una de les persones querellades (Mayor Oreja) és actualment cap de
l'oposició al 
parlament basc i per tant, donada la seva condició d'aforat, la decisió hauria
de recaure en un 
altre tribunal. Unes 10 persones, molt poquetes, van assistir a la convocatòria
de suport.
La querella sorgeix a partir de l'empresonat sense cap prova, i com a
culminació d'una intensa campanya 
criminalitzadora político-mediàtica, de Zigor Larredonda acusat de col laborar
amb el comando Barcelona 
d'ETA, el passat 22 de gener. Dies abans la sots-delegació del govern a
Barcelona s'havia encarregat de 
difondre, amb la complicitat de la premsa oficial, informacions falses i
tendencioses sobre diferents 
persones relacionades amb els moviments socials. Així, la premsa va publicar el
nom, fotografies i dades 
personals d'en Zigor, i el van acusar de col laboració amb banda armada i
d'haver fugit de l'acció de la 
justícia. Quan en Zigor es va presentar voluntàriament amb el seu advocat a
declarar davant el jutjat de 
l'Audiència Nacional que suposadament el buscava, el jutge els va informar que
no hi havia cap ordre 
contra ell. No va ser fins després de les declaracions obtingudes sota tortures
a un altre noi, Diego 
Sànchez, que va decidir empresonar en Zigor. La campanya criminalitzadora no
s'ha aturat després del seu 
empresonament. Sense anar més lluny, el diari El País del mateix dimarts 10 de
juliol publicava un article 
(firmat per Pere Ríos) sobre l'atac amb còctels molotov a Sant Sadurní d'Anoia
contra la casa d'una 
diputada del PP en el que, a partir de la versió exclusiva de la delegació del
govern, es relaciona l'atac amb 
el suposat resurgiment públic dels "col lectius catalans que simpatitzen amb
l'esquerra abertzale basca." 
Aquest resurgiment, segons l'article, s'ha fet evident per l'aparició de
cartells en suport a Zigor i Diego a 
Barcelona i rodalies. L'article també conté altres dades curioses com el número
de votants d'EH a Terrassa 
o Sabadell que són comparades amb el d'altres poblacions basques.

Vista a l'Audiència Nacional per la llibertat condicional
MADRID.- Per altra banda divendres 6 de juliol es va celebrar a la Secció
Tercera la vista per decidir sobre 
la petició de llibertat condicional feta per la defensa d'en Zigor. A la vista,
que va ser avisada al seu 
advocat només unes hores abans, es va tornar a intentar demostrar que no hi ha
cap prova ni argument per 
mantenir la presó preventiva. El fiscal es va limitar a remetre's als mateixos
arguments que el 22 de gener 
(Contra-Infos 156). El recurs encara no ha estat contestat. Sembla que la
policia, tot i haver tancat ja les 
investigacions, encara vol demanar més actuacions provatòries i això podria
influir en la decisió del 
tribunal. També destacar que la Jutgessa Teresa Palacios ha decidit ampliar les
actuacions i ha imputat per 
col laboració amb banda armada a un dels nois que durant el gener va ser
detingut i posteriorment posat en 
llibertat.					    Contra-Infos 10/7/01

Enduriment de les protestes dels 
deudors bolivians
Milers de persones ocupen edificis 
estatals i segresten a 94 funcionaris.
L'exèrcit es desplega a moltes zones.
LA PAZ/BOLÍVIA.- Ja fa uns quants mesos que una associació de petits
prestataris de Bolívia, 
s'havien organitzat per tal de demanar la condonació dels seus deutes amb la
banca privada. 
Aquests, són camperols que, en el seu dia, van demanar un petit crèdit per
poder tirar 
endavant les seves terres. També gent emigrada a les grans ciutats que van
intentar montar 
un petit negoci i van endeutar-se amb la banca. El conflicte, be donat per una
situació de 
desigualtat i discriminació que ha patit aquest col lectiu de deutors. Fa un
temps, degut a la 
forta crisi que atravessa el pais, el govern del dictador Hugo Bànzer, va
decidir que perdonaria 
els deutes que la gent tenia amb la banca, a tothom? No, evidentment, aquesta
mesura de 
gràcia només beneficiava a les grans empreses i a les multinacionals que
operaven en territori 
bolivià. La desesperació d'aquesta gent, cada vegada es va anar fent més
patent, ja que a més 
de soportar la crisi, molts s'han quedat sense terres o bens en haver estat
embargats pels 
banquers, o bé estan inmersos en un procés judicial. Al començament, aquesta
associació de 
prestataris feien concentracions, marxes i tot tipus d'actes per denunciar la
seva situació, que 
sempre havien estat absolutament pacífics. Però sembla ser que donat a la
rigidesa tossuda 
del govern, que fins ara no els feia ni cas han decidit endurir les seves
protestes. El 2 de juliol 
centenars de prestataris van decidir prendre a la mateixa hora edificis
estatals com a mesura 
de protesta, però aquesta vegada anaven armats amb dinamita i còctels molotov,
van prendre 
la defensoria del poble, l'arquebisbat i la superintedència de bancs. En aquest
últim és on es 
va protagonitzar l'okupació més massiva. Prop d'un miler de deutors van entrar
a l'edifici, aga-
fant com hostatges a membres de la seguretat de l'edifici i a 94 funcionaris de
l'institució. Des 
de l'últim pis estan llençant dinamita i còctels a la policia per tal de
foragitar als policies que 
estan preparant l'intervenció. De moment s'ha creat una taula negociadora per
intentar donar 
una sortida a la situació, però els prestataris diuen que no tenen res a
perdre, i estan disposats 
a arribar fins al final. De moment hi ha franctiradors als edificis propers i
se'ls està negant 
l'entrada de beguda i menjar. Esperem rebre més notiícies de com es desenvolupa
la situació. 
		Juventudes Libertarias 9/07/01

Més de 5 anys a la presó i sense 
sentència
LA PAZ/BOLÍVIA.- Martín Serna Ponce i Juan Carlos Caballero, són dos presos
polítics peruans 
del Movimiento Revolucionario Tupac Amaru (MRTA), empresonats al Penal de Alta
Seguridad 
de Chonchocoro a La Paz i processats pel govern bolivià. Martín i Juan Carlos
estan acusats 
del segrest d’un ex-ministre del govern de Jaime Paz Zamora (MIR) que alhora
era el 
propietari de la cadena Burger King a Bolivia i de la important cimentera
Viacha. No obstant, 
després de 5 anys i 6 mesos complint pena i actualment en situació d’aïllament,
el seu procés 
encara no ha adquirit la situació de cosa jutjada, és a dir, encara no hi ha
sentència. A l’any 
1995 quan van ser detinguts, van ser acusats en primera instància a penes de 20
anys, una 
acusació que va ser apel.lada a la Corte Superior de Justícia del Distrito de
La Paz, que en el 
cas de Martín Serna va fallar la reducció de la pena a 10 anys. No obstant,
"misteriosament" 
una setmana després es va tornar a ratificar la pena de 20 anys al legant un
error tipogràfic. 
Cal dir, que el MIR, partit de l’ex-ministre i empresari, actualment forma part
de la Mega-
coalición que governa a Bolívia (ADN+MNR+MIR) per la qual cosa el cas d’aquests
dos presos 
depèn d’una decisió política. Actualment s’està tirant endavant una nova apel
lació a la Corte 
Suprema de Justícia de Bolívia, exigint la fi de la presó preventiva per
retardament de justícia, 
pel fet que no existeix sentència executòria i encara hi ha apel lacions per
resoldre. A més, fina 
ara ja s’han produit vàries prorrogacions de la instrucció dels seus casos
incomplint el 
reglament jurídic. Aquest incompliment atempta doncs contra els drets jurídics
i humans dels 
dos presos, que han format part de la lluita activa contra la dictadura
fujimorista i per 
l’alliberament dels pobles a Amèrica Llatina. En solidaritat amb aquests dos
presos polítics 
s’està duent a terme a Barcelona una campanya de difusió i recollida de
signatures en una 
carta que sera entregada en els pròxims dies al consolat Bolivià, en una acció
conjunta que es 
pensa fer des de diferents ciutats europees i llationamericanes. Ja us en
informarem. 
			      Contra-Infos 3/07/01

Acció contra el vial d'Hospital Militar
VALLCARCA/BARCELONA.- "El passat dissabte dia 30 de juny per la tarda, es
realitzà a Vallcarca una 
acció en contra del negoci destructor que l’Ajuntament ens vol imposar al
barri. En concret, aquest pla 
de l’ajuntament pretén construir un nou vial a la zona d’Hospital Militar, i de
pas, fer-hi una gran 
renovació urbanística tot desallotjant veins i veïnes (en la majoria de casos
gent gran treballadora i 
joves sense recursos), per donar pas a una gran avinguda engollidora de cotxes,
a reqüalificacions i a 
noves edificacions. Així, aquest dia es van penjar dotze pancartes i banderoles
en contra del vial a part 
de la zona afectada, a la vegada que es repartiren octavetes informatives.
L’Ajuntament es va apresurar 
a teure’n la majoria al cap de quatre dies. Seria bo recordar que la nova
Barcelona del senyor Clos 
preten incentivar el (seu) desenvolupament econòmic a base de renovacions
urbanístiques que passen 
descaradament per sobre els veins i veïnes i que suposaran, a curt termini,
unes actuacions deu vegades 
més profundes que les que també es van realitzar pels Jocs Olímpics. L’Alcalde
i companyia (Mascarell 
en el cas de Vallcarca) pretenen emular el seu antecessor pel 92 remodelant a
qualsevol preu la ciutat, 
convertint-la i convertint-nos en el model europeu, en el gran aparador on les
grans empreses i transna-
cionals, a poder ser de la nova economia, tinguin totes les llibertats. No
podem deixar que els interessos 
econòmics tornin a passar per sobre les persones."
 Veins i veïnes en kontra 
del Pla d’Hospital Militar 9/7/01

ALF i ELF reivindiquen 
destrosses a locals del Banc 
de Nova York
LONG ISLAND/NOVA YORK/EUA.- EL Front d'Alliberament Animal (ALF) i el Front per

l'Alliberament de la Terra (ELF) han posat en circulació un comunicat segons el
qual es 
responsabilitzen conjuntament dels atacs perpetrats contra cinc sucursals del
Banc de Nova 
York, durant la matinada del 12 de juny. Els activistes diuen que van segellar
tots els caixers 
automàtics, pintar consignes i destruir més de 25 aparadors de les oficines
d'aquest banc a 
Farmingdale. Les accions formen part d'una campanya més àmplia que busca la
confirmació 
pública del banc de la seva condició d'associat als laboratoris Huntingdon Life
Sciencies 
(HLS), un gran centre d'experimentació animal ubicat al continent europeu. No
és la primera 
vegada que activistes ataquen a companyies associades a HLS, com ara Stephens
Inc 
(inversor privat que ha afiançat a HLS), o Primate Products (subministrador
d'animals i 
equipament per a pràctiques de vivisecció d'HLS). Per a més informació sobre la
campanya 
contra el Banc de Nova York: http://www.bankofnykills.com; sobre la campanya
contra HLS 
www.shacusa.net. 
Zitzània + Pangea Defense 
& Liberation 9/7/01

Denuncien prospeccions il legals a 
Bracons i aconsegueixen aturar les 
màquines
JOANETES/LA GARROTXA.- Des del mitjans de juny diverses empreses
subcontractades per la 
UTE Auding-Geocontrol-Equip Tècnic Santandreu, adjudicatòries de la redacció
del projecte 
constructiu del tram Torelló-Vall d'en Bas de l'eix Vic-Olot, van treballar il
legalment al llarg de 
la traça d'aquest tram. Cates, sondeigs i penetròmetres, són tres procediments
per recollir 
informació geològica, imprescindible, per poder redactar el projecte
constructiu de l’eix Vic-Olot 
per Bracons.
El 13 de juny, membres del col.lectiu Salvem les Valls, que s'oposa a aquest
projecte entre les 
comarques d'Osona i La Garrotxa, van adonar-se que estaven fent un sondeig
(perforació) a la 
llera del Fluvià, molt a prop del final de la traça projectada. Preguntats els
treballadors per 
l’activitat que estaven portant a terme i si disposaven dels permisos
necessaris,aquests 
mostraren com a resposta una autorització de la Direcció General de Carreteres
que, aplicant 
els articles 108 i 110 de la Llei d’Expropiació Forçosa, deien que els permetia
fer els treballs 
necessaris. Prèviament, aquesta mateixa Direcció General havia fet arribar una
carta a 
algunes de les persones propietaries (no a totes) afectades per a tals treballs
on, en to amena-
çador propi de temps preconstitucionals, se les informava (que no pas se'ls hi
demanava) dels 
treballs que es realitzarien a les seves propietats i que si s’hi oposaven es
donaria compte a 
"l’autoritat competent per tal que adopti les mesures pertinents", en virtut
dels articles 
esmentats anteriorment.
Vist el munt d’irregularitats en què incorrien les empreses subcontractades el
col lectiu es 
mobilitzà fins a que el dia 27 de juny en el ple a l’ajuntament de la Vall d'en
Bas, es van 
aprovar tres mocions –totes elles per unanimitat– dels grups de l’oposició en
el sentit de que 
s’exigirien les comunicacions i els permisos corresponents i que s’utilitzarien
tots els recursos 
legals per assumir l’acord del ple (estar en contra del projecte) a més
d’elaborar un informe 
sobre la legalitat o no de les cartes trameses als propietaris. El dia 29 de
juny, finalment, 
l’alcalde dictava un decret on, entre d’altres, es resolia "suspendre
immediatament com a 
mesura cautelar els actes de moviments de terres que realitza l’empresa UTE
Auding -
Geocontrol -Santandreu" i també "Advertir al titular que, si no s’aturen les
obres en el termini de 
48 hores, s’adoptaran les mesures necessàries per assegurar la total
interrupció dels treballs, 
inclosa la retirada dels materials i maquinaria que s’utilitzi,..." Mentre
aquests tràmits es van dur 
a terme les empreses van seguir treballant fins que el dia 4 de juliol van ser
obligats 
definitivament a paralitzar les obres i a desmuntar les màquines així com a
recollir les eines. 
Salvem les Valls + 
Contra-Infos 10/07/01


Un nou polígon industrial amenaça la Vall de 
Sant Cosme
SANT JOAN LES FONTS/LA GARROTXA.- La Vall de Sant Cosme, situada integrament
dins el Parc 
Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, té un gran valor natural, estètic
i paisatgístic, amb 
un poblament rural disseminat equilibrat, sòls agrícoles de qualitat, boscos
caducifolis de gran 
valor ecològic, dues reserves naturals geobotàniques i una torbera, la de
l'Estany. Ara 
l'ajuntament de Sant Joan Les Fonts ha decidit revisar el planejament
urbanístic del Sector de 
Can Frigola de Baix, situat dins la vall, qualificat de sól urbanitzable per
tal de crear un polígon 
industrial. L'Associació de Veïns i Amics de la Vall de Sant Cosme ha començat
a mobilitzar-se 
pèr tal d'aturar aquest projecte que suposaria l'urbanització de l'unica vall
de la conca del riu 
Fluvià que encara es manté com a unitat agrària uniforme. L'associació així com
els i les 
sotasignants d'una al.legació a favor de la vall, han reclamat a l'ajuntament
de Sant Joan Les 
Fonts que reconsideri les seves pretensions d'afavoriment al sector privat, si
aixó ha de 
comportar, tal i com es preveu, un fort impacte paisatgístic i també un impacte
ecològic greu, 
pel fet d'interceptar l'únic connector ecològic que assegura el nexe d'unió de
les Serres 
d'Aiguanegra i de Molera així com la reserva natural del volcà d'Aiguanegra,
amb la resta del 
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Afegeixen també que des d'un
punt de vista 
d'ordenació territorial, seria un error molt greu que prosperés un polígon quan
n'existeixen 
actualment tres que sols estarien a una distància màxima de 2'5 Km. La
construcció d'aquest 
polígon comportaria a més la modificació del projecte de desdoblament de la
carretera N-260, 
en curs d'execució, abandonant el projecte i la declaració d'impacte ambiental
aprovats, la qual 
cosa accentuaria l'efecte de barrera ecològica, que crearà aquesta via,
fragmentant greument 
el Parc Natural. 
							       Contra-Infos
10/07/01

Reivindicació de la creació d'un espai 
natural Montbaig
Montpedrós-Puig Vicenç
SANTA COLOMA DE CERVELLÓ/SANT BOI DE LLOBREGAT.- La Plataforma pro-Espai
Natural Montbaig-
Montpedrós-Puig Vicenç ha sol licitat una moratòria del projecte urbanístic que
es pensa desenvolupar en 
terrenys situats entre Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de LLobregat, molt
aprop de la Colònia Güell. 
Les raons per sol licitar la moratòria tenen a veure amb l'impacte del
projecte: primerament que es tracta 
de terrenys de propietat majoritàriament pública; en segon lloc, la proximitat
de la Colònia Güell, patrimoni 
cultural del Baix Llobregat; finalment, el fet de ser una connexió biològica
entre el Montbaig-Montpedrós -
Puig Vicenç i la vall baixa del riu Llobregat. Davant d'aquesta situació la
plataforma proposa la creació 
d'un consorci integrat per les administracions públiques i els moviments
socials i associacions ciutadanes 
implicades, per tal de poder gestionar de forma integral aquest territori en
funció del seu valor natural, 
agrícola i cultural i la constitució de l'Espai Natural (Agrícola-Forestal)
Montbaig-Montpedrós-Puig 
Vicenç. També proposen una moratòria del projecte urbanístic, que significaria
la construcció de 1 200 
habitages, i la creació de comissions de treball i grups d'experts independents
que realitzin un estudi 
específic del territori i elaborin propostes consensuades amb tots els grups
afectats. La sol licitud de 
moratòria del projecte urbanístic compta ja amb el suport de 300 entitats. Per
més informació: 
93.630.30.62					  Contra-Infos 9/07/01

Indústria autoritza 
la central hidroelèctrica de Xerta
XERTA/BAIX EBRE.- El Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la
Generalitat ha emès 
una resolució per la qual s'atorga a l'empresa Hidroelèctrica de Xerta, SL,
l'autorització 
administrativa i l'aprovació del projecte executiu de la central hidroelèctrica
de Xerta, composta 
per la instal lació generadora i la instal lació receptora anteriorment
descrites al terme. La 
central hidroelèctrica està ubicada al salt de l’assut de Xerta amb quatre
generadors de tipus 
Síncron. Pel que fa a l’ instal lació receptora, l’energia generada s’evacuarà
de la central 
mitjançant una línia soterrada d’una longitud total de 400 m. La resolució
d’Indústria, que no 
exhaureix la via administrativa, pot ser objecte de recurs ordinari davant el
conseller 
d’Indústria, Comerç i Turisme, en el termini d’un mes a comptar des del dia de
la seva 
publicació. Cal recordar que el Departament va negar al grup ecologista Gepec
ser part 
interessada en aquest expedient.			Ribera On Line 
					       06/07/01

Banc Mundial i agents de la globalització: 
culpables!!!
BARCELONA.- Julia Garcia Valdecasas no va comparèixer al Tribunal Popular
contra els Agents 
de la Globalització. Tampoc ho van fer altres acusats: el president del Banc
Mundial, el 
president dels Estats Units, el president del BBVA, el president de
Repsol-Ypf... Se'ls acusava 
de generar pobresa, exclusió, violència i destrucció del planeta. El Tribunal
Popular que havia 
de fer-se el diumenge 24 de juny va haver de ser anulat davant la brutal
repressió policial 
contra la manifestació. La plaça Catalunya fou presa per les forces policials.
No obstant, des-
prés de mesos de treball, l'assemblea va decidir que el Judici Popular es
celebrés el dissabte 
7 de juliol al Parc de les Tres Xemeneies. Unes 150 persones van seguir el
Tribunal, van xiular 
l'agressiu advocat que defenia el Banc Mundial, i es van solidaritzar amb els i
les testimonis 
que van presentar proves i la seva pròpia experiència personal que demostrà la
culpabilitat 
dels promotors de les polítiques neoliberals. L'acusació als agents
globalitzadors va començar 
amb dos testimonis molt expresius: havien sofert la violència policial en
finalitzar la 
manifestació del dia 24 de juny, una companya havia estat detinguda. Sobre la
vulneració dels 
drets laborals i socials, van acusar a les multinacionals i al capitalisme una
treballadora de 
Sintel i un company de la SEAT que va denunciar els accidents laborals que
costen tantes 
vides a l'Estat espanyol. El testimoni d'una jove explotada a una empresa de
telemàrketing va 
demostrar les majors dificultats que tenen les dones per accedir a un treball
digne. També van 
testimoniar immigrants que viuen (malviuen) a la plaça Catalunya i que
explicaren com van 
escapar de la miseria dels seus països per arribar a les nostres terres. 
D'Amèrica Llatina van arribar testimonis de Colòmbia i del Moviment dels Sem
Terra del Brasil, 
el primer denunciant l'agressió militar que suposa el Pla Colòmbia en el que
l'Estat espanyol 
participa al capdavant dels paisos europeus; el segon, exigint la terra per a
qui la treballa i 
explicant el projecte revolucionari d'ocupació de latifundis de l'MST i acusant
de reprimir i 
assessinar als seus membres. Altres testimonis van acusar a les multinacionals
i els seus go-
verns de fomentar guerres i violència pel seu propi benefici, una dona lesbiana
va defensar la 
llibertat d'opció sexual i va criticar la discriminació que pateix el col
lectiu homosexual, 
especialment les dones. També es va presentar l'experiència de democràcia
directa que 
suposa la consulta sobre la Deuta Externa i el boicot i repressió que van patir
per part del 
govern. 
La Sentència: Culpables. El Banc Mundial i les organitzacions globalitzadores
deuran 
autoimmolar-se pel be de la humanitat i el planeta terra. 
		Comissió organitzadora 9/7/01

Carta d'un detingut el 24 de juny
LA VERNEDA/BARCELONA.- "No hi ha cap motiu per sorprendre-se'n: repressió,
presó ex-
pulsió...tot és normal: l'estat es defensa; des de sempre está preparat per
utilitzar qualsevol 
mitjà amb aquesta fi. Qual la farsa democràtica no s'aguanta per cap banda i la
passivitat dels 
individus desapareix, la tolerancia dóna lloc a la repressió; quan sabotatges,
revoltes i 
insubordinacions, difuses i contagioses, posen en perill la tranquilitat
mortuària del poder, la se-
va brutalitat es fa sentir. Els demòcrates sincers s'escandalitzen i miolen tal
i com s'es-
candalitzen davant la violència alliberadora de la revolta. Nosaltres, amants
d'allò desconegut i 
imprevisible dels individus, preferim no jutjar i continuem amb tots els
mitjans les nostra lluites, 
conscients que mentres existeixin estats i governs la repressió serà la norma
per aquells 
individus que busquen la llibertat sense compromisos, que la violència també
serà necessària 
per destruir tot poder, que la llibertat no es demana, que se'ns és negada con
si ja fós nostra 
però se'ns impedeix experimentar-la. Res d'il legal o injust, doncs, en la
repressió d'aquests 
dies:la justícia és de qui creu poder dividir els bons dels dolents, de qui té
por de la multiplicitat, 
de la diversitat. L'estat castiga i prova de reeducar a qui no accepta la
normalitat: que la justícia 
més i menys democràtica faci segueixi el seu camí contra qui posa en dubte el
sistema. A 
nosaltres, que preferim la lliure confrontació de les persones a la justícia,
ens toca aprendre a 
defugir-la, a lluitar per la seva destrucció. Res d'il legal o injust:
nosaltres som efectivament 
culpables, culpables de voler la destrucció, i no només amb paraules, de tot
domini i sobretot 
del domini del capital global, de banques i d'empreses que cada dia financien
la destrucció del 
nostre món i de les nostres vides, d'una manera còmplice, en el tranquil
viure...de tot això. 
L'única manera per lluitar contra la repressió és aquella del dia a dia,
lluitar amb qualsevol mitjà 
contra la totalitat indivisible del status quo. Hi ha qui samaga darrere
d'escuts de la policia, qui 
treu profit de la presó i d'institucions semblants. Hi ha una racionalitat que
els defensa. Hi ha 
qui, per pocs diners al mes, passa la seva "vida" tancat en tals horrors.
Una abraçada fortíssima a totes aquelles persones que ens han ajudat i ens
recolzen amb la 
lluita en aquests moments difícils. Petons." 
Un detingut durant la 
manifestació anticapitalista, 
segrestat a la Verneda 6/7/01