CONTRAINFOS 85 --------------------------------------- ASSALT POLICIAL PER SORPRESA DEL CSO LA FILERIA A SABADELL L'Audiència Provincial comunica l'ordre a la policia però no la notifica als i les okupants. Sabadell.- Més d’una desena de furgonetes d’antiavalots han desallotjat per la força el CSO La Fileria, de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental), durant el matí del dimarts 15 de febrer. L’ordre de desallotjament havia estat comunicada per part de la Secció Tercera de l’Audiència de Barcelona des del passat dilluns 7 d’aquest mes, però en cap cas es va notificar als i les okupants de la casa, procediment jurídic que l’Audiència no podia incomplir, tal i com dicta la Llei Orgànica del Poder Judicial, però sembla que la pressió policial en alguns casos coarta la decisió jurídica de notificar les ordres de desallotjament per assegurar que aquests es produeixin sense resistència. La policia (a les 9:30h), acompanyada de l’agent judicial, s’ha personat davant de la casa (situada al c/Arimón) i ha entrat a l’edifici sense massa problemes. Un cop a dins ha identificat a les 10 persones que hi eren en aquell moment per tal de denunciar-les per usurpació, i l’Ajuntament ha cedit camions de la brigada municipal per tal de treure les coses de la casa, camions que no han trigat gaire en arribar, pel que possiblement el consistori estava avisat de l’actuació policial amb antelació. Mentrestant, diversos cordons policials han tallat els carrers que rodegen l’edifici, i han impedit que la gent que arribava per solidaritzar-se s’apropés, arribant a agredir a algunes de les primeres persones que hi han arribat. Unes 40 persones s’han concentrat a la punta del carrer mentre la gent de la casa ha tret totes les coses de l’interior, situació que s’ha prollongat durant prop de 3 hores. A mitja tarda s’ha realitzat una assemblea, i s’ha convocat una roda de premsa i una manifestació al centre de la ciutat (plaça Marcet) per les 8 del vespre. Contra-Infos 15/02/00 9 MESOS D'OKUPACIÓ I ÚS D'UN ESPAI ABANDONAT Sabadell.- El CSO La Fileria havia estat okupat el passat 15 de maig per diversos col·lectius i persones de la ciutat de Sabadell, amb l’intenció de rehabilitar i acondicionar un espai de propietat privada abandonat que estava catalogat dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Artístic, i que era d’estil modernista. Des de pocs dies després de l’okupació s’hi van començar a fer activitats i obrir-ho a la ciutat, tot i sabent que els propietaris ja havien presentat una denúncia per via penal, que en primera instància no havia prosperat ja que el jutjat sabadellenc va utilitzar un parell de resolucions de l’Audiència de Girona per tal de desinhibir-se del desallotjament de l’edifici, però, la Fiscalia va recorrer i el cas va passar a l’Audiència Provincial de Barcelona. La trajectòria del CSO La Fileria ha estat plena de vida i activitats durant aquests mesos, però també de dificultats provocades pels continus atacs feixistes. Durant un dels atacs el passat 10 de setembre, van incendiar part de la casa amb benzina i van intentar fer esclatar una bombona de càmping-gas, mentre a l’interior hi havia una dotzena de persones. Aquesta situació ha dut durant aquests mesos a diversos actes de protesta i manifestacions de rebuig al feixisme. EXPULSIÓ DE 180 TREBALLADORS Vallès.- L'empresa I.A.R. Ibèrica, actual propietària de la planta de Corberó a Castellbisbal i de la Phillips a Montcada, està planejant una reestructuració interna de capital. A partir d'aquest intenció, les primeres víctimes han estat les 180 persones que configuren la plantilla fixa de Corberó a Castellbisbal, que han estat acomiadades a partir de la justificació empresarial d'una suposada suspensió de pagaments. Des dels comites d'empresa, però, no es creuen aquesta teoria, ja que diuen que l'empresa ha invertit centenars de milions en els últims mesos en infraestructura de producció, i el que pretén amb aquest tancament és el trasllat de la planta a un país amb una mà d'obra més barata, com ara Tuníssia, i per això exigei-xen una intermediació de la Generalitat per tal d'impedir el tancament de la factoria, i aconseguir la venda a una altra empresa, mantenint així els llocs de treball. Aquest opció, però no és ben vista per I.A.R. Ibèrica, ja que això els treuria mercat de venda. Des de fa 25 dies, i davant d'aquesta situació, les plantilles de Corberó i Phillips (ja que aquests segons creuen que seran els següents en patir la reestructuració), mantenen un bloqueig de les fàbriques per impedir que en surti material, fet pel que la direcció el matí del dimarts 15 de febrer ha cridat a la guàrdia civil, per tal d'intimidar als i les treballadores, i paral·lelament ha sancionat als i les delegades sindicals amb 25 dies sense sou. El dimecres 16 de febrer han convocat una aturada de les dues factories i una concentració davant de la Conselleria d'Indústria, per presionar a les institucions implicades. Contra-Infos 15/02/00 ATAC FEIXISTA A LA SEU DE MAULETS Mataró.- “El diumenge 13 de febrer a les 9 del vespre, mentre es trobaven treballant tres persones a l’interior de la seu nacional de Maulets situada al carrer nou de la ciutat de Mataró (Maresme), es va iniciar un greu incendi a l’entrada del local, provocat des de l’exterior. Les persones reunides, amb l’ajuda dels veïns, van reaccionar ràpidament amb l’ús d’extintors i galledes d’aigua i van poder apagar el foc. S’evità, així, una perillosa propagació a l’interior del local. Tot i així el fum inundà tot el local i els pisos de dalt. Aquest incendi ha estat provocat per un grup feixista amb l’ús de líquid inflamable que utilitzaren per ruixar tota la vitrina i porta d’accés al local. Davant la passivitat de la policia espanyola, Maulets va iniciar una investigació fins arribar a la identificació dels autors (amb noms i cognoms), amb la corresponent recollida de proves incul-patòries. Amb aquesta informació hem denunciat el fet a la comissaria de la policia espanyola. Com a proves hem aportat una ampolla amb líquid inflamable que vàrem trobar llançada prop del local. També hem aportat informació per recollir una cinta de vídeo on surten regis-trats els agressors feixistes just quan sor-tien després de l’atemptat. Volem constatar les dificultats a l'hora de realitzar la de-núncia: vam haver de tornar l’endemà, ja que la policia nacional deia que no ens entenien en català. D’altra banda, tampoc hi ha hagut cap posicionament per part de les autoritats d’aquest municipi que ins-titucionalment s’autoproclama antifeixista. Aquest atemptat respon a un greu augment d’accions feixistes arreu dels Països Catalans. Entenem que urgeix una ràpida reflexió, i alhora resposta, per frenar aquest feixisme, la majoria de vegades justificat sota la bandera del nacionalisme Espanyol. El feixisme és provocat per l’actual domini mundial del sistema capitalista, imposat pels estats, les multi-nacionals, la banca i els exèrcits opres-sors, que no deixen viure els pobles i persones que volem la llibertat.” Maulets 15/02/00 AMENAÇA JUDICIAL CONTRA EL CASAL ELS QUÍMICS Girona.- Els mossos d’esquadra van aparèixer el passat dissabte per la tarda al Casal Popular Els Químics de Girona. Duien una ordre per identificar i fer fora a tota persona que es trobés dins del casal, que es podria fer efectiva al cap de 24 hores, o sigui, a partir del diumenge per la tarda. L’ordre en qüestió és una mica extranya, ja que no és una ordre de desallotjament, sinó d’identificació (tot i que també menciona el fer fora a qui es trobi dins del casal), va sorprendre a tothom, per diversos motius. En primer lloc perque ve d’un jutjat penal gironí (el jutjat nº 7 d’instrucció), quan l’Audiència Provincial de Girona va pronunciar-se, el juliol de 1998, en contra dels desallotjaments, ja que considerava desmesurat utilitzar la via penal per solucionar un problema (l’okupació d’espai abandonats) per al qual la justícia civil ja disposa dels seus mecanismes (el desnonament). En segon lloc, perque l’ordre va arribar 24 hores abans de poder-se fer efectiva, tot i que els mossos afirmen que ells ja van passar el 28 de gener pel Casal Popular, fet que dóna molt poc marge a la gent del casal per poder-lo recórrer. La gent del casal ha anunciat la seva intenció de presentar una denúncia contra la jutgessa que porta el cas, per saltar-se les resolucions d’una instància superior. D’altra banda, estan a l’espera del que pugui passar aquesta setmana, ja que en principi, qualsevol dia poden presentar-se els mossos per identificar i fer fora del Casal a qui hi hagi a dintre. La setmana que ve us informarem millor sobre el tema. Zitzània+ Casal Popular Els Químics 15/2/99 CONTRA L'AÏLLAMENT, EL RÈGIM F.I.E.S I LA DISPERSIÓ Estat Espanyol.-"Des de dins d'algunes de les presons de l'estat espanyol, s'estan portant a terme varies accions de protesta i reivindicació des dels mòduls d'aïllament i FIES, per defensar i exigir que l'adminis-tració penitenciaria correspongui i com-pleixi les següents demandes emmarcades dins la llei vigent i en compliment dels més fonamentals drets humans. Aquests són els punts que es reivindiquen:- L'excarcelació dels/les presos/es malalts amb malalties i patiments incurables, concedint-lis el tercer grau de forma immediata a causa del seu estat de salud i facilitant el seu acolliment familiar o social. - La supressió del règim FIES que suposa la greu limitació dels drets fonamentals, així com la supressió del règim d'aïllament i de regressions de grau com a mitjà de càstig. - El compliment de tots els/les presos/es a presons properes als seus domicilis i el respecte a totes les comuni-cacions amb el seu entorn afectiu- familiar. -La fi dels trasllats indiscriminats i arbitraris que encobreixen una política de aïllament i represió cap als presos actius en els seus drets. - Acabament immediat dels mals tractes i tortures físiques i psicològiques, incluint-hi els escorcolls humillants i innecessaris, enmanillament i immobilització mecànica, xantatges i amenaces de sancions, regressions o trasl.lats. Especilament, exigim la finalització de l'ús i abús de mitjans coercitius, absolutament innecessaris per mantindre la seguretat a les presons actuals. -Ràpida intervenció judicial i presència immediata del forense quan es comuniqui una denúncia de mal tracte i que s'obrin series investigacions objectives a les denúncies presentades fins a aclarir els fets, sense arxivar les diligències abans d'escoltar testimonis i analitzar totes les proves presentades. -Compliment absolut de les resolucions judicials, sense retards. Assistència jurídica per tots/es els/les preses/os i assessorament davant procediments de règim disciplinari, amb assistència d'advocats d'ofici davant les juntes de règim. -Tracte mediàtic-sanitari respectuós, repectant la confidencialitat metge- pacient i aportant al pacient tota la informació que aquest demani. Prioritat del tractament mèdic sobre sancions i parts que mai han d'interrumpir el tractament ni retarddar.lo. -Inici del tractament individualitzat, fins ara totalment inexistent, dotant a les presons dels mitjans humans i materials necessaris per fer-ho, de manera que el tractament i els seus fins de reinserció social siguin eficaços i prioritaris sobre la seguretat i el control i es proporcioni al/la pres/a un model consensuat del mateix basat en el coneixement real de cada persona, i no en informes estàndar i rutinaris sense fonamentar. - Fonamentar de forma personalitzada i raonada les decisions de l'administració, i els autos judicials, de forma que cada pres/a sàpiga perquè se li nega o se li aplica qualsevol benefici o sanció i pugui recórrer o rectificar." Aques-tes reivindicacions les podeu fer arribar a: Instituciones Penitenciarias: C/ Alcalá 38-40. 28071. Madrid. Defensor del Pueblo: C/ Eduardo Dato 31. 28071. Madrid. Ministro de Justicia: Pº Castellana 5. 28071. Madrid. Fiscal General del Estado: / Fortuny, 4. 28071. Madrid. Presidente del Consejo General del Poder Judicial: C/ Marqués de la Ensenada, 8. 28004. Madrid. Aquí, a Barcelona, el dissabte 26 de febrer es realitzarà una concentració davant de la Direcció General de Serveis Penitenciaris i de Rehabiliatció de la ciutat al carrer Aragó 332. Contra-Infos 15/2/00 SENTÈNCIA CONTRA DOS TREBALLADORS DE TELEFÓNICA Barcelona.- “El passat 19 de gener es va realitzar el judici contra Francesc i Enrique, dos delegats de la CGT de Telefónica acusats sense proves d’agressions a un directiu durant una vaga d’Estratel. Tant els acusats com els testimonis, advocats defensors i tothom que va presenciar el judici van poder constatar la sensació de manipulació i farsa. El jutge va demostrar des del primer moment la seva parcialitat en el cas. Va actuar com a fiscal interro-gant els testimonis de la defensa de manera humiliant i acusant-los de mentir. Es va solidaritzar amb les expressions del denunciant quan aquest va insultar (parlant de “gentuza” que “no son ni personas”) els acusats, els seus testimonis i el públic present. Mai va admetre que aquest judici era una cas de represió sindical per part de Telefónica. La sentència ha seguit la tònica que va tenir el judici: es condemna a Enrique Mosquera com a autor d’un delicte de lesions a un any de presó, 128.000 pessetes de multa i la meitat dels costos del judici. A Francesc Queralt se’l condemna per un delicte de faltes a un mes d’arrest o 60.000 pessetes de multa. Al jutge no li va importar que només el pressumpte agredit acusés de l’agressió, ni que els policies que van actuar com a testimonis, declaressin que no havien vist cap agressió. El jutge afirma a la sentència que cap dels testimonis de la defensa no és digne de credibilitat , que només la paraula del denunciant, un cap de vendes de Telefónica i d’Estratel, és més “verídica” que la de sis simples treballadors d’Estratel i Telefónica. El que està en joc no és només la presó o la multa dels acusats, Telefónica vol castigar amb aquesta sentència a totes aquelles persones que es rebel.len contra el seu despotisme, contra l’explotació que sotmet a treballadors i treballadores. Telefónica i les grans empreses de comunicacions han descobert amb el tema del telemarketing i la subcontractació una autèntica mina d’or des d’on forrar-se contractant joves en precari i amb condicions esclaves al mateix temps que “prejubilen” els treballadors/es fixes i més ben pagats. Telefónica no està disposada a acceptar que persones com Francesc o Enrique la molestin. Els interessos dels treballadors i treballadores són justament els oposats: els treballadors i treballadores de Telefónica, Estratel, Airtel, DTG... totes les persones del sector hem de comprendre que estem en el mateix vaixell, i que l’acomia-dament d’un jove d’Estratel és com un acomiadament nostre, que la nostra lluita és la mateixa. El poder judicial ha estat instrument d’una injustícia flagrant. Com tantes altres vegades, davant la insub-missió, la okupació, l’antifeixisme, la immigració, el jutge ha perdonat l’agressor i ha condemnat l’agredit. Presentarem un recurs, no ens quedarem amb els braços creuats. Creiem que aquest procés és una mobilització més i hi estem embarcats. Segueix sent necessari el recolzament de tothom". CGT Telefónica 14/2/00 CONCENTRACIÓ DAVANT DEL CONSULAT GREC A BARCELONA Barcelona.- K.Karpouzos i P.Katsilas van ser detinguts el 14 de gener després d’una manifestació estudiantil a Atenes (Grècia). Van ser empresonats i van iniciar una vaga de fam el passat 18 de gener, per tal d’exigir la seva llibertat. Per aquests fets s’han realitzat diversos actes de solidaritat amb el nois, un d’ells davant del Consulat Grec de Barcelona, el dilluns 14 de febrer. Prop de 40 persones es van arribar a concentrar davant de l’edifici, van desplegar una pancarta i van col·locar una paradeta informativa. Contra-Infos 15/02/00 ACUSACIONS POLICIALS A TERRASSA Terrassa.- El jutjat nº8 d’instrucció de Terrassa va enviar una citació judicial a una noia de la ciutat que havia realitzat una fotografia durant el passat 14 de desembre en finalitzar la manifestació de suport al CSO Vallparadís, després de ser desallotjat durant el matí d’aquell dia. De fet, a la fotografia s’apreciava la imatge d’un policia amb la pistola desenfundada, cosa que no va agradar massa a la Prefectura Superior, i més tenint en compte que la va publicar el diari El País. La citació era per anar a declarar el matí de dilluns 14 de febrer, cosa que va fer acompanyada d’un advocat del Sindicat de Periodistes. Durant la declaració va saber que se l’acusava d’haver insultat al policia que va desenfundar la pistola, però tot sembla indicar que l’acusació té poc fonament i possiblement serà arxivada la causa penal contra ella. Contra-Infos 14/02/00 TREPITJA EL MACHITO! Cornellà.- El passat 2 de juny es va produir una agressió contra tres persones. Es tractava d’un individu, Julio Moya Villareal, que tenia el cotxe parat al mig del carrer de l’ajuntament del poble de Cornellà. Quan una dona, acompanyada pel seu pare, va dir al conductor que estava obstaculitzant el pas, aquest li va respondre amb crits i insultant-la amb: “zorra, pasa ya, puta...”. Una noia va intervenir per protestar, demanant una mica de respecte per les persones, i va ser resposta amb més insults: “cállate puta, que te voy a pegar una hostia, zorra, que te vas a enterar,....” Acte seguit, el conductor va aparcar el cotxe, va baixar i va anar cap a la noia, li va donar un parell de bufetades a la cara i la va tirar al terra. Va arribar la guàrdia urbana i va prendre dades, així com una ambulància que va fer un informe d’urgències. El més ‘graciós’ del tema és que l’agressor va interposar una denúncia totalment increïble contra les tres persones, on declara que entre dos persones el van començar a insultar i que una tercera persona també s’hi va afegir, fent-lo baixar del cotxe i i donant-li patades. El proper dijous 17 de febrer a les 10:30, als jutjats de la plaça de Vic de Cornellà es celebrarà el judici on l’agressor hi va en qualitat de de-nunciant, i la noia agredida també in-ter-posa una denúncia contra aquest individu. Es-tem farts/es de prepotència sexista! “PI-SA AL MACHITO!” Contra-Infos 15/2/00 COCHABAMBA GASIFICADA, PERÒ L’AIGUA ÉS DEL POBLE Cochabamba/Bolívia.- Manfred Reyes Villa, alcalde de Cochabamba, és un conegut paramilitar que va recolzar la dictadura de García Mesa (anys 80) i que en els seus dos mandats a l’alcaldia ha engreixat la seva fortuna familiar en 30 milions de dòlars. El divendres 4 de febrer, la Coordinadora de Defensa del Agua y por la Vida, que agrupa els sectors més afectats pel conveni firmat entre el govern i el nou Consorcio de Aguas del Tunari SA, anunciava la “toma pacífica de Cochabamba”. Aquest conveni privatitza totes les aigües de la vall, incloent els rierols i el pous comu-nitaris, a mans d’aquesta nova empresa formada per quatre milionaris del país. La forma d'actuar del govern d’Hugo Banzer va recordar el seu anterior període dictatorial, en el qual va aplicar sanguinàriament la Operación Cóndor, desplaçant cap a la ciutat 300 efectius motoritzats de les Fuerzas Especiales de Seguridad, que es van afegir als 3.000 policies de Cochabamba. A les 10 del matí la policia va començar a gasificar preventivament els més de 15.000 nens i nenes, dones i homes camperols que s’apropaven pacíficament a la ciutat des de les comunitats de la vall. Des d’aquest moment els disturbis no es van aturar fins a les 10 de la nit del dia següent, quan el govern va haver de cedir a les exigències del poble. Durant dos dies a totes les cantonades de la ciutat van cremar barricades i la policia va provocar la mort de dues persones (una d’elles menor d’edat) i 130 ferits, a més de 300 detinguts i detingudes. Després de l’acceptació de les demandes del poble i el replegament policial, milers de persones que portaven dos dies resistint amb pedres, fones i còctels a les barricades, es van agrupar a la plaça confirmant a crits aquella vella tornada que no a tot arreu ha caducat: “el pueblo unido jamás será vencido”. La Vinchuca 7/2/00