Contrainfos nº58 Barcelona____________________ Repressió 1) 45.000 PINTADES ESBORRADES EN UN ANY L'Ajuntament de Barcelona es gasta 110 milions anuals en esborrar les pintades que apareixen als carrers de la ciutat. BARCELONA.- El fet que a les ciutats l'única manera d'expressar-se als carrers sigui mitjançant grans plafons publicitaris a preus multimilionaris o penjant cartells als "pirulins" (llocs que estan acaparats per companyies de publicitat, cosa que fa que no puguin veure's més d'un parell d'hores), multiplica la quantitat de cartells i pintades que apareixen als murs grisos de la ciutat, o en forma de protesta a façanes de bancs, ETT, immobiliàries i/o multinacionals. Per tot això, l'Ajuntament de Barcelona ha duplicat en l'últim any el número de brigades de neteja que es dediquen a tapar amb ciment o arrencar amb aigua a pressió pintades i cartells. Actualment hi ha 6 brigades fixes i 4 que només actuen en netejes especials, cosa que suposa un pressupost de 110 milions anuals. Segons l'Ajuntament, l'any passat es van tapar 45.000 pintades en llocs públics, sense tenir en compte totes aquelles a llocs privats que netegen obligatòriament els particulars sota amenaça d'una multa de 1.000 a 2.500.000 pesetes en cas de no fer-ho. Els únics edificis que tenen una capa especial perquè la pintura es desprengui molt fàcilment són els de La Caixa i la Generalitat. Alguns exemples dels llocs més pintats són: la Via Laietana (que l'han netejada de dalt a baix 7 cops en el que portem d'any), els túnels de Lesseps (que els netejen tots els dissabtes al matí), el velòdrom d'Horta (en aquest cas per graffiters) i el Drac de l'Espanya Industrial. Tot i aquesta dedicació de l'Ajuntament per tal de silenciar qualsevol protesta gràfica, el cap del servei de neteja assegura que "la velocitat d'aparició de pintades és superior a la de neteja".Contra-Infos 9/8/99 SOLIDARITAT INTERNACIONAL 2) REPRESSIÓ DE PRESONERES POLÍTIQUES AL PERÚ PERÚ.- El passat 5 d'agost, Maria Concepción Pincheira (presonera política d'origen xilè) va ser reprimida violentament a la presó d'alta seguretat de Yanamayo (Perú).Cinc policies es van presentar a la cel.la de les presoneres polítiques amb la intenció d'interrogar a Maria Concepción per demanar-li explicacions a causa de l'entrevista que ella habia concedit a diferents mitjans de comunicació xilens el 21 de juny de 1999. Seguidament, i abans que la presonera respongués, li van començar a donar cops de peu al terra, ferint-la de gravetat en un ull. Posteriorment també van colpejar la resta de presoneres polítiques. Després d'aquests fets, el Comitè 119 ens envia el següent comunicat: "El Comitè 119 exigeix que personal de la Creu Roja Internacional examini la presonera política, ja que ella té dret a la protecció de la seva vida. Fem una crida a totes les organitzacions compromeses amb la defensa dels drets humans a denunciar els maltractaments i les injustícies a les quals són sotmesos les preses i presos polítics del Perú. Fem una crida a la Cort Interamericana a exigir que es respecti la resolució que va emetre el 3 de juny de 1999 sobre els xilens empresonats al Perú. Cal salvar la vida de Maria Concepción Pincheira Saez!! COMITÉ 119 http://members.es.tripod.de/comite119." Contra-Infos 10/8/99 JUDICI CONTRA ANARQUISTES ITALIANS A MÀLAGA Després d'aplaçar-se el 14 de juliol, es podria fer el proper 16 de setembre. MÀLAGA.- Fa més de dos anys, concre-tament el 18 de desembre del 96, van ser detingudes i torturades 4 persones d'origen italià, després d'haver realitzat un atracament a una seu del banc de Santan-der, a la ciutat de Córdoba. Gairebé imme-diatament, la policia va responsabilitzar a tres d'aquestes persones (Claudio Lavazza, Michelle Pontolillo i Giovanni Barcia) de l'assalt al viceconsulat de Màlaga, que s'havia produït dues setmanes abans de la seva detenció i empresonament. No hi ha cap prova material contra ells, i l'acusació es basa sobretot en dos únics testimonis, el propi vicecònsul i el seu fillastre (dos súbdits de cert nivell de l'Estat italià), que van dir "reconèixer" els acusats mitjançant fotografies. Aquesta operació és una altra més de les que la Fiscalia italiana (amb el fiscal de Roma Antonio Marini al capdavant) està portant a terme contra el moviment anarquista italià en els últims anys. A més, els autèntics assaltants (el grup Corazones libres), després de la detenció de les 4 persones, van fer públic un comunicat on tornaven a reivindicar la seva acció ( ja que un primer comunicat va ser censurat per la premsa en el mateix dia de l'assalt). Pocs dies abans que comencés el judici (7 i 8 de juny del 99) al consulat de Barcelona i als viceconsulats de Burgos i Saragossa, van ser desac-tivats diversos paquets bomba, que segons fonts policials anaven acompanyats d'un text en què s'amenaçava els testimonis de no mentir sobre els "italians de Córdoba". El dimecres 14 de juliol, quan s'havia de fer la vista als tres acusats, els advocats defensors van presentar una prèvia en la qual es considerava que la justícia espanyola no tenia competències per jutjar els fets, ja que s'havien produït en territori italià (el viceconsulat). Si finalment el judici se celebra a Màlaga, la data proposada serà el pròxim 16 de setembre. Contra-Infos 10/8/99 LA POLICIA DETÉ 107 PERSONES EN UNA CÀRREGA A L'U.N.A.M. México Distrito Federal (UNAM).- El día 4 d'agost, varen ser colpejats i detinguts 107 integrants del CGH (Consejo General de Huelga), entre els que hi havia professors i pares de familia, que pretenien impedir la realització de tràmits d'inscripció a la facultat de dret. Els estudiants varen fer una cadena humana a l'entrada de l'edifici on es realitzaven aquests tràmits. A petició de l'advocat general de l'UNAM, Gonzalo Moctezuma Barragán, un esqua-dró d'antiavalots va trencar la cadena, colpejant a estudiants, professors i pares de familia. Quan van ser traslladats/des, els anti-avalots van abusar de les dones. Van ser hospitalitzades tres persones, una d'elles una dona que sembla que continua en estat greu. Després de diverses hores de detenció, van ser alliberats tots i totes, tot i que a 6 se'ls va acusar de càrrecs d'atemptat contra la policia. A un estudiant se l'acusa d'haber estat l'autor del canvi de data al mural de Siqueiros i a un profesor d'haber robat documents oficials que li van "encolomar" al ser detingut. Durant la brutal càrrega de la policia, els estu-diants de dret que feien cua per tal de matricular-se van aplaudir els antiavalots, orgullosos del que feien. Fins que van ser alli-berats tots els i les detingudes, es va fer una concentració davant de la comis-sa-ria. S'ha de ressaltar el recolzament re-but per part de pares i mares d'alumnes, pro-fessors, sindicats de treballadors de diverses universitats mexicanes, recol-zament que va produïr aquest ràpid allibe-rament. Contra-Infos/Consejo General de la Huelga 9/8/99 ASSETJAMENT JUDICIAL A LA COMUNITAT MAPUTXE BUENOS AIRES.- El proper 11 d’agost dotze membres de la comunitat maputxe Futa Hua i de la Organización de Comunidades Mapuche Tehuelche “11 de Octubre”, hauran de presentar-se davant del jutjat d’instrucció de la ciutat d’Esquel per respondre pel càrrec “d’usurpació”. Estan acusades d'enderrocar, el setembre del 98, el reixat que els impedia l’accés a l’escola nº 76, a 1.000 hectàrees del seu territori, preses com a pròpies pel terratinent Said Bestenne des de 1980. L’any 1979 la comunitat de Futa Huau (província de Chubut, a 150 km. de la ciutat d’Esquel), amb l’ajuda dels pobladors de la zona, va construir un edifici per reemplaçar la vella escola de la comunitat. Un any després va ser tancada sense la conformitat dels maputxes, situació que va ser aprofitada pel terratinent per utilitzar l’edifici i usurpar 1.000 hectàrees. No va ser fins l’agost de 1997, després d’una acció en la qual els maputxes tehueltxes van prendre l’Instituto Autárquico de Colonización, que l’estat es comprometé a restituir l’establiment escolar, les terres usurpades per Bestenne i a construir un camí veïnal. Mai no ho van fer. Davant l’incompliment de les promeses la comunitat va ocupar l’escola i les terres per recuperar-les per a ús comunitari (setembre de 1998). Malgrat les amenaces de mort rebudes per part dels mercenaris de Bestenne, van continuar una sèrie d’accions, arribant a la capital federal. Un altre cop van aconseguir el reconeixement per part de l’estat dels seus drets i el compromís d’arribar a una solució inmediata. Avui, però, quan els latifundistes de la regió han manifestat la seva preocupació pel reconeixement dels drets de la comunitat Futa Huau, la repressió torna a assetjar-los aquest cop en forma d’ofensiva judicial. Contra-Infos 10/8/99 EL RIU NARMADA DE L'INDIA: UN RIU QUE ES NEGA A MORIR Centenars de milers de persones poden ser expulsades dels seus pobles, per tal de construïr un projecte energètic impulsat pel Govern Indi i el Banc Mundial. VALL DEL NARMADA.- El riu Narmada, a l'Índia, recorre part dels estats de Gujarat, Madya Pradesh i Maharastra per desembocar al mar aràbic a Baruch, Gujarat. En el seu camí, aquest riu recorre munta-nyosos terrenys de frondós bosc i riques i fèrtils valls. Les zones de muntanyes boscoses estan habitades en la seva major part per comunitats indígenes. Les riques valls, les habiten grans poblacions de camperols/es i gent urbana. La vall d’a-quest riu ha acollit civilitzacions antigues i prehistòriques. El riu Narmanda es considerat riu sagrat. La vall de Narmanda és testimoni directe d’una ràpida destrucció, causada per un projecte anomenat Projecte de Desanvolupament de la Vall de Narmanda, o Projecte de Destrucció de la Vall de Narmada, com popu-larment el coneixen. Aquest projecte comprèn 30 pantans gegants, 135 preses mitjanes i 3.000 petites al riu i als seus afluents. L’objectiu oficial d’aquest projecte és crear regadius i energia. Però aquests pantans desplaçaran a tots i totes els i les habitants dels marges del riu, és a dir, quasi un milió de persones perdran les seves terres, cultura, cases i maneres de viure. Els boscos desapareixeran així com la flora, la vegetació i la fauna. El corrent natural del riu serà alterat i convertit en aigües estancades i pudentes. Una d’aquestes preses gegants és la de Sardar Sarovar. És el darrer pantà de la sèrie, proper al mar, i submergirà 245 pobles, boscos i terres, i desallotjarà a 250.000 persones a Gujarat, Maharastra i Madhya Pradesh. La construcció d’un canal de 75.000 kms, que comporta projectes de reforestació, treballs al cabdal, construcció de santuaris... arro-doneix el número d’afectats i afectades a un milió. El pla de reallotjament de tota aquesta gent encara no esta preparat (pla que hauria d’estar preparat ja fa 16 anys!), tot i que molts pobles i comunitats han estat dispersades per 40 llocs diferents a terres dolentes, incultivables, pedrego-ses... que han provocat que hi hagi moltes famílies que hagin preferit tornar als seus poblats d’origen, tot i trobar-se quasi inundats. Aquesta història de desarrela-ment i desplaçament s’ha repetit i es repetirà per tota la vall de Narmada. Tot i així, el govern de l'Índia ha decidit continuar amb altres pantans, entre ells el Narmada Sagar està en construcció i el seu impacte serà dues vegades pitjor que el Sardar Sarovar. “No ens mourem, ens ofegarem amb les nostres terres”. Durant els darrers catorze anys els i les adivasis (indígenes), agricultors, dones, homes, nens i nenes de la vall de Narmada han lliurat una heroica i decidida lluita contra aquest demencial projecte. En un principi van organitzar-se a nivell estatal. En un període de 2 o 3 anys es van formar com a moviment. Juntament amb els i les afectades hi va treballar un grup d’acti-vistes que es va aliar amb altres organitzacions de gent de la zona i altres àrees de l'Índia, que van agrupar-se sota el nom de Narmada Bachao Andolan (Moviment per salvar el Narmada). En tot el país hi ha més de 60 grups de recol-za-ment. Durant més de 40 anys, els governs s’han disputat el projecte. El 1979, el Tribunal de Disputes de les Aigües va con-cedir als estats de Gujarat, Maharastra, Madhya Pradesh y Rastaján la seva part de les aigües d’aquest riu, però la gent afectada que vivia a la vora del riu no va ser consultada ni informada. Això va ser el primer que es va recalcar quan van co-mençar a organitzar-se. Es va qüestionar el dret del govern a prendre decisions crucials que afecten a les vides i destins de milers de persones. Van exigir tota la informació i el seu dret a decidir. Van expresar la seva indignació per aquest des-plaçament que inundaria les seves cases, terrenys i boscos, acabaria les seves cultu-res diferenciades, comunitats..., van asegurar que tot això era destrucció a gran es-cala disfressada de desenvolupament. Van preguntar per a qui era aquest desen-volupament i quin preu s’havia de pagar per ell. El 1988 l'Andolan va passar de qüestionar el pla a oposar-s’hi obertament. En aquests darrers anys ha emergit una crítica total al projecte. L’impacte advers que suposarà al medi natural de la vall i a la salut de la gent s’han vist com fets indiscutibles. “I per tant nosaltres seguim movilitzant-nos”. La lluita s’ha reproduït en forma d'innumerables protestes en masa, manifestacions, vages de fam, llargues marxes, actes públics a grans ciutats i capitals de l’Estat i al costat mateix de la presa. Accions com la que hi va haver a Harsud el 1989 a la qual van assistir 50.000 persones i organitzacions de tota l'Índia. “Ningú es mourà, el pantà no el cons-truiran”. Des de l’any 1991 la vall va viure una fase intensa de desobediència civil. El 7 de gener de 1991, els set membres de “l’esquadró suïcida” van iniciar una vaga de fam, que va durar 22 dies. Davant d’aquesta acció, el Banc Mundial va retirar-se del projecte declarant-lo inviable. Però el govern de l'Índia va seguir endavant amb el projecte. I les mobilitzacions no es van aturar. Es va aconseguir aturar la construcció de la presa, però ara el monstre es torna a posar en acció. Les inundacions de poblats indígenes van acabar amb la vida de molta gent que no van voler abandonar els seus pobles. 200.000 persones han passat de ser autosuficients i lliures a ser empobrides i a les urpes d'un món desconegut. No cal anar fins a l'Índia per veure que els pantans són una amenaça per a tot ésser viu com ens ho demostra clarament l’embassament d’Itoiz. La situació actual a la vall de Nar-ma-da no és gens esperançadora, tot i que hi ha diversos focus de resistència, la dis-tàn-cia entre el lloc de resistència i les aigües creixents es va escurçant cada ve-ga-da més. Les obres del pantà a Sardar Saro-var han aixecat el mur fins a 88 metres amb el permís de la Cort Suprema, mentre que el reallotjament dels primers pobles a prop de la presa, encara no ha acabat. L’augment del nivell (85 metres, més 3 metres de les muntanyes), submergiran uns 60 pobles amb 2.000 famílies indíge-nes. La guerra del la vall de Narmada no és una guerra exòtica d'indígenes, ni una guerra rural remota, ni una guerra exclu-sivament índia. És una guerra pels rius i les muntanyes del món, i qualsevol guerri-ller és benvingut en aquesta batalla. Envia missatges de solidaritat a: Narmada Ba-chao Andolan B-13, Shivam Flats, Ellora Park, Baroda (Gujarat) Ph: 0265382232 e-mail: medhap@bom5.vsln.net.in nba@lwbdq.lwbbs.net. Pots mostrar la teva oposició al projecte escrivint a: Madhya Pradesh Chief Minister (Shyamala Hills, Bhopal. Ph, Fax: 0755-540501) Contra-Infos 10/8/99 L’EXÈRCIT COLOMBIÀ HUMILIAT PER LES FARC DIA A DIA COLÒMBIA.- La passada setmana van succeïr diversos enfrontaments entre guerrillers de la FARC-EP i militars i poli-cies colombians. Així doncs el 30 de juliol guerrillers del bloc José Maria Córdoba van atacar durant 35 hores el cuarter general d eNariño amb el resultat de la destrucció del búnker i 9 policies morts, a més a més d’això es va recuperar material divers, 28 fusells, 111 proveïdors per a fusell, 4424 cartutxos, 2 llança-granades, 24 granades, 1 changón, 4 revólvers i diversos equips d’acampada. També van èsser recuperats 55 milions de pesos del Banco Agrario. Per ordre dels generals Víctor Julio Álvarez i Eduardo Herrera, la força aèrea de l’èxercit va ametrallar indiscriminadament el casc urbà causant incendis, destrucció i la mort de 5 civils i 6 ferits. Aquests mateixos guerrillers van atacar l’1 d’agost a 4 patrulles de la 17a brigada de l’éxercit a les Arenas Altas; desprès de un intens combat i de una masiu recolzament aeri i terrestre l’èxercit va aconseguir evadir-se del setge guerriller, en aquest enfrontament van morir 10 militars i 4 guerrillers. Dos dies desprès van topar amb tropes de l’exèrcit de la Cuchilla Guamal amb el resultat de 5 militars morts. D’altra banda, el 30 de julioll els guerrillers de la Red Urbana Jacobo Arenas van atacar amb explosius la seu del grup Gaula de l’exèrcit a Medellín amb la conseqüent destrucció de dita seu, aquí van morir 10 agents del Gaula i van haver 10 ferits, entre ells els majors de l’èxercit Carlos Eduardo Mora, comandant del Gaula i Carlos Avendaño Avila. Contra-Infos 10/8/99 YASNOGORSK, 8 MESOS D’OCUPACIÓ VICTORIOSA!!!! RÚSSIA.- "Una de les vages laborals més grans i més importants a Rússia ha finalitzat amb èxit. Els i les obrers/res de Yasnogorsk es van declarar en vaga el desembre de 1998, protestant contra els grans retardaments dels sous i de l’arrestament dels dos directors de la fàbrica que havien estat designats a l’assemblea general dels obrers/es. Els i les obres i obreres van prendre la fàbrica el passat desembre. Des d’aleshores, el comité d’obrers/es i el comitè de la Unió de comerciants de Yasnogorsk han estat dirigint la fàbrica durant quasi un any. El comitè obrer s’ha convertit en el centre de lluita. Va entrar en contacte amb altres vages i comitès obrers així com organitzacions del proletariat revolucionari a Rússia i a l’estranger. La seva lluita ha destruït totes les il.lusions del que es va nomenar “l’humà capitalisme del poble” i se’ls va fer entendre que l’enemic real de cada obrer no es només el cap o el govern sino també la propietat privada i el capitalisme. La revolució proletària és l’única solució a tots els problemes amb els que els obrers i les obreres de Rússia s’estan enfrontant. Cada vaga te la seva fi, però aquesta vegada els caps van èsser obligats a signar un acord col.lectiu traçat pel comitè dels obrers i per admetre TOTES les condicions sobre les que els obrers i les obreres van insistir. Els i les obrers/es reben el salari. Ells i elles seguiran rebent els diners durant els mesos de vaga. S’han d’augmentar els salaris. El comitè dels i les obrers/es tenen el dret de controlar la fàbrica, l’administració i poden cancel.lar qualsevol de les decisions preses pels caps en el cas de que l’argument sigui considerant innaceptable pels i les obrers/res. És un cas mai vist i poc imaginable, no només a Rússia sino a qualsevol país desenvolupat del món. Al mateix temps els i les obrers/res de Yasnogorsk comprenen que el seu èxit serà finalment destruït a no ser que ells i elles segueixin la lluita per la revolució proletària. S’ha fet una bona feina en aquesta direcció per unir la vaga i comitès dels i les obrers/es amb altres grups a partir de la creació urgent d’un centre coordinador. Hi ha molta feina a fer.(...)" Obrers i obreres de Yasnogorsk 9/8/99 LA VAGA DELS OBRERS I LES OBRERES DE KIMOVSK RÚSSIA.- El 21 de juliol de 1999 els obrers i les obreres de la planta de Kimovsk van decidir aturar la feina i es van declarar en vaga. Quasi 3.000 obrers i obreres no han cobrat els seus sous durant 17 mesos. Però els obligaven a anar a la fàbrica tots els dies i quedar-se les vuit hores encara que no hi hagués feina. El promig oficial dels sous està entre 200 i 300 rublos al mes (entre 1200 i 1500 ptes). El poble està afamat “la nostra paciència s’ha acabat. Hem sentit el que han fet a Yasnogorsk. Nosaltres podem fer el mateix. Hem de seguir l’exemple i declarar-nos en vaga. És l’única manera de guanyar”. El dia 21, centenars de obrers i obreres es van reunir fora de l’edifici d’administració i van mantenir una reunió no autoritzada. La policia no es va atrevir a intervenir-hi. Kimovsk com Yasnogorsk es troba a Tula, regió dirigida pel governador “roig” Vasily Starodubtsev. L’alcalde de la ciutat també és militant del CPRF (partit comunista de la federació russa). “Nosaltres no els creurem més. Ens unirem amb els obrers i obreres de Yasnogorsk i els i les milers i milers d’obrers i obreres no pagats a Rússia. Nosaltres ho tindrem tot a les nostres mans. (...) Obrers i obreres de Kimovsk 9/8/99