CONTR@INFOS Barcelona Numero 52 Setmana del 30 de juny al 6 de juliol del 99 ------------------------------------------------------------------------------- ----------- ALLIBERAMENT SEXUAL 1. 28-J, DIA PER L'ALLIBERAMENT GAI, LESBIÀ I TRANSEXUAL SOLIDARITAT INTERNACIONALISTA 2. Ocupació del Consulat de Mèxic a Barcelona 3. 71 MORTS EN ELS COMBATS ENTRE LES F.A.R.C. I L'EXÈRCIT COLOMBIÀ 4. LA CARAVANA INTERCONTINENTAL ARRIBA A COLÒNIA 5. ABDULLAH OÇALAN, CONDEMNAT A MORT REPRESSIÓ 6. SOLIDARITAT URGENT AMB L’ADRI 7. JUDICI CONTRA L’ ADVOCAT ARNAU 8. POLICIES NACIONALS AGREDEIXEN A JOVES A JOVES DE CERDANYOLA 9. LES VIDEO-CÀMARES JA SÓN AL CARRER OKUPACIÓ 10. CONTRA LA REPRESSIÓ POLICIAL I JUDICIAL INSUBMISSIÓ 11. JUDICI A UN NOI INSUBMíS DE REUS LABORAL 12. CIRCULAR DE C.C.O.O. CONTRA “ACTES FEIXISTES” OPINIONS 13. FIES: FITXERS D'INTERNS D'ESPECIAL SEGUIMENT ________________________________________________ ALLIBERAMENT SEXUAL 1. 28-J, DIA PER L'ALLIBERAMENT GAI, LESBIÀ I TRANSEXUAL Una manifestació reivindicativa i festiva, amb prop de 2.000 persones va recórrer el passat dissabte 26 de juny, els carrers del centre de Barcelona. El passat dissabte 26 de juny, prop de 2.000 persones es van manifestar a partir de les 20h, pels carrers del centre de Barcelona, per tal de reivindicar l'alliberament gai, lesbià i transexual. La manifestació es fa cada any al voltant del 28-J, per tal de commemorar els fets d'Stonewell (ara fa 30 anys), barri de Nova-York on grups de gays es van enfrontar a la policia per protestar per la discriminació i guettització que patien. En arribar a Pl.Sant Jaume, i després d'haver-se cridat consignes com: "Darrera dels balcons també hi ha mari-cons", "Darrera de les persianes també hi ha lesbianes" o "Fes-te visible, pren al ca-rrer", es va llegir un comunicat i tot seguit es va desconvocar la marxa, en un am-bient festiu amb tambors i música. Des del FAGC ens han fet arribar un comunicat de reflexió respecte el moviment gay, que reproduïm a continuació: "Aquest 28 de juny, el FAGC torna a treure un dels seus lemes més antics que, malgrat el temps transcorregut, no tan sols no ha perdut vigèn-cia, sinó que torna a agafar força actualment. I això ho diem perquè, aquesta volta, l'enemic el tenim ben bé dins les nostres portes, talment un cavall de Troia, els cops parteixen d'allà on menys ens ho podiem temer, es a dir, del mateix movi-ment gai. Ens volen fer combregar amb rodes de molí dient-nos que ja ho hem aconseguit tot, que ja no cal lluitar, només ens hem de preocupar per ser feliços, gau-dir, consumir en un món clos i rosa lluny dels esguards hostils. Mentre els skins nazis continuen apallissant companys en els parcs de les nostres ciutats, mentre les autoritats molt católiques ens conti-nuen condemnat a l'ostracisme, mentre els nostres governants no fan res per esvair l'homofòbia que corca la societat, mentre el capital gai ens diuen que nosal-tres hem de tancar-nos en els seus locals d'ambient (i cars), consumir en els seus bars gais (i cars), comprar le seues marques de calçotets gais (i cars), transfor-mant l'arc de sant Martí en un vulgar reclam comercial. Per tant, hom gestiona l'homo-fòbia i no té cap interès en que gais i les-bia-nes reivindiquem a ser el que som per tot arreu, sinó el que es vol és el model únic gai, solvent, jove, clónic que s'afirma consumint gay. Davant aquesta situació reaccionaria, animem a gais i lesbianes a lluitar en contra del model que s'intenta im-posar, i apostar per un veritable allibe-rament gai i lesbià en tots els àmbits de la societat. Per això, FES-TE VISIBLE, FES TEU EL CARRER!" Contra-Infos 29/6/99 ________________________________________________ SOLIDARITAT INTERNACIONALISTA 2. Ocupació del Consulat de Mèxic a Barcelona En una jornada de lluita per la fi de la guerra a Chiapas, a Barcelona es van fer diversos actes de protesta. A les 5'30 de la matinada del passat 22 de juny, dues persones es van penjar amb cordes de la barana del Consulat de Mèxic a Barcelona a l'Avinguda Diagonal, 626 (cantonada amb el carrer Ganduixer) per denunciar la situació de violència creada en les últimes dues setmanes pel govern mexicà sobre les comunitats indígenes en resisténcia: "En las últimas dos semanas las autoridades mexicanas, han iniciado una ofensiva sobre las comunidades para cercar al EZLN, expulsar a sus bases de apoyo y potenciar la consolidación de los grupos paramilitares. En estos operativos en diferentes zonas del Estado de Chiapas en los que han participado miles de soldados y policías en más de ocho comunidades, han sido desplazados mas de mil personas, nueve indígenas permanecen encarcelados y ha sido asesinado un indígena chol. Todo indica que no se trata de un hecho aislado sino que señala, una vez mas, el doble lenguaje del gobierno que por una parte habla de paz y de una solución negociada al conflicto y por otra interviene con todos sus medios agrediendo y hostigando a las comunidades en resisténcia". Durant el mateix dia, a les 11h. es van concentrar unes 30 persones davant del Consulat, per tal d'entregar les signatures en contra de l'actitut del Govern Mexicà, però no les van voler recollir. A les 20h, unes 150 persones van baixar per les Rambles i fins a Pl.Sant Jaume, tot fent una marxa de torxes. Al final del recorregut, es va dibuixar un colom al voltant de les inicials d'E.Z.L.N, i finalment es van llegir diversos comunicats. Cal dir, també, que el mateix dia es van fer actes similars a diversos llocs del món com: Argentina, Copenhaggen, Paris, Nicaragua, etc... Contra-Infos 29/6/99 3. 71 MORTS EN ELS COMBATS ENTRE LES F.A.R.C. I L'EXÈRCIT COLOMBIÀ Els enfrontaments armats a Colòmbia es van agreujar el passat 24 de juny al departament de Córdoba, on les "Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia" van entrar en combat contra els grups paramilitars que controlen la zona, les "Autodefensas Campesinas de Córdoba y Urabá" i tropes de l'exèrcit. Des de fa temps que les FARC estan enfrontades a les ACCU pel control d'aquesta zona, i la intervenció de l'exèrcit es va deure , segons la versió oficial, a un intent d'evitar els enfrontaments entre les dues faccions enfrontades. Durant els combats, que van començar quan la columna de l'exèrcit va coincidir amb els guerrillers de les FARC en el mateix camí cap al cuartel de les ACCU, van morir 71 persones (37 militars, 15 paramilitars, 14 guerrillers i 5 civils). Com a resultat dels enfrontaments unes 300 famílies camperoles han hagut d'abandonar la zona. Aquest és un episodi més dels continus enfrontaments que es produeixen pràcticament a diari entre l'exèrcit colombià i les diferents guerrilles de Colòmbia. FARC 25/6/99 4. LA CARAVANA INTERCONTINENTAL ARRIBA A COLÒNIA El passat 19 de Juny es va acabar a Colònia (Alemanya) la Caravana Inter-Continental contra la globalització i per la Resistència (ICC), amb la presència dels membres de la caravana a les manifestacions, accions i marxes en contra de la cimera del G-8 (els 8 països més industrialitzats del món) que es va celebrar en aquesta ciutat alemanya. La ICC estava formada per 450 activistes internacionals: 400 camperols de la Índia, representants del MST de Brasil, del FZLN, Colòmbia, Bangladesh, Nepal, Pakistan i Chile a més dels participants europeus. La ICC ha recorregut durant 1 mes (del 22 de Maig al 22 de Juny) els següents països europeus: Regne Unit, l´Estat Espanyol, França, Italia, Bèlgica, Alemanya, Holanda, Suïssa denunciant a la opinió pública europea les polítiques neoliberals de la OMC (Organització Mundial del Comerç), el creixent poder de les multinacionals, el comerç i producció dels aliments transgènics o els atacs a les dones, exigint el dret a la sobirania alimentària i solidaritzant-se amb els moviments europeus. La Caravana tenia la seva fi a Colònia, a la citada cimera del G-8, on es trobaven els participants de la ICC, les marxes europees contra l´atur i els participants del Jubileo 2000 que demanen l´abolició del deute extern. La ICC va fer una manifestació el 17 de Juny pel matí davant de l'empresa transnacional Bayer, empresa que està expoliant els coneixements arcaics de les tribus indígenes llatinoamericanes usant els coneixements medicinals d´aquestes pel seu propi benefici. El 17 de juny per la tarda estava previst fer el laugh-parade (festa de la risa) que havia de portar als participants de la ICC a dins del recinte del G-8 per riure´s dels principals mandataris mundials, seguint la idea que es fa a la Índia on els moviments socials convoquen aquests tipus d´accions i se'n van a riure davant dels polítics del seu país. 400 participants de la ICC van sortir del camp de resistència que hi havia a Colònia per agafar el metro fins al centre però van ser rodejats a l'estació per un fortíssim dispositiu policial, amb més de 400 policies, camions cel.les, cotxes, etc que van parar el metro i van encerclar els activistes de la Caravana sense deixar sortir els membres de la ICC. Després de 2 hores de tensió la policia alemanya va demanar els passaports a la gent que era allà. Es va fer una sentada de protesta i la policia va anar treient una a una les 400 persones mitjançant la força per tal d'identificar-les. Van haver-hi cops i agressions de la policia alemanya. 3 persones van ser detingudes acusades de resistència a la autoritat i 17 més van entrar també a comissaria per no tenir la documentació. Aquestes 20 persones van ser alliberades la mateixa nit i els 3 detinguts van sortir sense càrrecs. 150 persones els esperaven fora fent pressió pel seu immediat alliberament. Al dia següent va haver-hi la marxa en contra del G-8 amb la presència d'unes 12000 persones. Els participants de la ICC (uns 3000), els col.lectius cristians i de base del Jubileo 2000 (uns 4000), membres de la comunitat kurda (uns 4000) i la presència dels autònoms (uns 1000). La mani va ser fortament escortada per prop de 8000 policies sense que hi hagués cap incident. Durant tota la cimera del G-8 la ciutat va estar presa per la presència d’uns 25000 policies. Properes accions estan previstes per la pròxima cimera de la OMC a Seattle (Estats Units) al Novembre. S´està organitzant ja una altra caravana amb l’objectiu de fer acte de presència en aquesta cimera on la OMC continuarà donant més poder a les multinacionals per seguir explotant l’anomenat tercer món engreixant les butxaques de quatre en perjudici de la resta. Contra-Infos 29/6/99 5. ABDULLAH OÇALAN, CONDEMNAT A MORT El dirigent del PKK (Partit dels Treba-lladors del Kurdistan), Abdullah Oçalan ha estat condemnat a mort pel govern de Turquia. Després d'aquesta sentència s'esperen accions de resposta, per part de la població kurda que està escampada per Europa, tal i com ja va passar després de la seva captura, fa uns mesos per part dels serveis secrets israelians. Per a més informació sobre convocatòries i mobilit-zacions, hi ha la pàgina de la Coordinadora de Solidaridad con Kurdistan: http://www.nodo50.org/labarored/Coordi-nadora.Kurdistan/ Contra-Infos 29/6/99 ________________________________________________ REPRESSIÓ 6. SOLIDARITAT URGENT AMB L’ADRI “Us comuniquem que el proper dissabte 3 de juliol un jove combatiu, veí de Cornellà serà víctima de la repressió judicial. Acusat i condemnat a presó , tindrà que ingressar-hi els caps de setmana del 3 al 4, i del 10 a l’11 d’aquest mes, a la presó de La Trini-tat. El seu delicte és ser jove, combatiu, de Cornellà i l’excusa pel seu empresona-ment, unes pintades realitzades fa més d’un any. No ens quedarem amb els braços creuats ni amb la boca tancada, si creuen que poden empresonar-nos i quedar indemnes. Els hi escriurem a cada racó i a cada porta, si els diaris són del capital, les pa-rets són del poble.” En motiu de l’entrada a presó d’aquest jove, us convoquem a tots els col.lectius i persones interessats/des a donar-li continuitat a l’assemblea de les Penes-Multa, pel divendres dia 2 de juliol a les 19:30h, al Casal Popular Can Fairell de Cornellà. Per fer una assemblea informativa sobre les accions no violentes que es duran a terme durant tot el cap de setmana. Molt important la vostra presència. Salut i petons des de Cornellà. La Resistència Antifeixista de Kornellà 29/6/99 7. JUDICI CONTRA L’ ADVOCAT ARNAU Aquest dijous, 1-7-99, a les 9.3O hores, en el Jutjat Penal nº 1 de Barcelona, han convocat un altre judici contra l’ advocat Francesc Arnau i Arias, per uns fets dels anys 92-93. Arnau havia de defensar un noi, Marc Pérez i Solà, a qui demanaven diset anys de presó, acusat d´haver col.locat un artefacte explosiu, en un carrer de Ciutat Vella, davant d´una escala on deien que hi vivien policies. L’artefacte no va explotar. Per tant, ningú va resultar ferit... però era la época de les Olimpiades i a Barcelona hi havia paranoia de bombes. El problema va surgir, quan el tribunal de la Secció 7ª de l’Audiència Provincial de Barcelona, es va negar a escoltar la declaració d’un enginyer de mines civil, que certificava la poca potència de l’artefacte, en el cas que haguès explotat. Així l’Audiència evitava que es qüestionès l’exigerat informe dels especialistes militars en explosius, davant d’una de les sales més grans del Palau de Justicia, que estava atestada de gent del barri. Per això, la defensa va recusar el tribunal, per falta de neutralitat, però en lloc de canviar el tribunal, varen obligar a l’acusat a canviar d’advocat. I li varen rebaixar la pena, de diset anys a sis mesos, després d’haver acceptat les mateixes proves que li havien rebutjat a l’Arnau. I ara, el dijous dia 1, aquell noi, que era acusat, està citat a declarar en aquest nou judici, contra el que era el seu advocat, que pot ser condemnat a quatre mesos de presó i multa de 3OO.OOO.- ptes., amb arrest sustitutóri de trenta dies, en cas d’impagament, acusat de falta de respecte al tribunal de la Secció 7ª, magistrats Pérez Máiquez, Barrientos Pacho i Valle Esqués. Coordinadora contra Abusos de Poder de Barcelona 29/6/99 8. POLICIES NACIONALS AGREDEIXEN A JOVES A JOVES DE CERDANYOLA El passat dijous 17 de juny al vespre, un grup de joves de Cerdanyola es trobava a les portes del Casal de Joves d'aquesta ciutat. Sembla ser, que a partir d'una trucada d'uns veïns que deien que hi havia algú a l'interior d'una obra colindant amb el Casal, van aparèixer a les portes del Ca-sal diverses patrulles de Policia Nacional. Un d'ells va baixar del vehicle i en un evident estat de borratxera, va donar diversos cops a dues noies i un noi que allà es trobaven. La resta de policies que van arribar, no van intervenir i es van mirar l'ac-tuació del seu company. Tot seguit, les patrulles van marxar, i, els i les agredits/des van decidir anar a posar una denúncia pels fets, però no van adonar-se que la ma-teixa policia que els havia agredit era la que havia de tramitar la denúncia, i evi-dentment la cosa no va anar massa bé. Qu-an van arribar a comissaria, i abans que poguessin ni explicar els fets, un agent els va insultar i amenaçar verbalment, i tot seguit un altre va amenaçar-los mentre em-punyava la pistola. Per tot això, han convo-cat una manifestació a Cerdanyola, el dissabte 3 de juliol a 2/4 de set del vespre, que començarà davant del Casal de Joves de la ciutat. Contra-Infos 28/6/99 9. LES VIDEO-CÀMaRES JA SÓN AL CARRER Des del passat dimecres 21 d’abril, que va entrar en vigor, el nou reglament de la llei 4/1997, que regula l’us de sistemes de grabació en llocs públics, ja podem veure als nostres carrers, al “Gran germà” que et vigila. Aquesta nova legislació, permetrà als cossos de seguretat de l'Estat grabar imatges i sons en espais públics, amb un radi de grabació de 500m. Les úniques restriccions que s’han posat per a aquesta mesura, són la colocació de plaques indicatives de la ubicació d’una càmara a la zona, però sense haver d'indicar el seu emplaçament exacte. Aquestes plaques s’hauran de posar per a totes les càmares, fins i tot les que ja hi són des d'abans d’aquesta nova legislació. El cartell, ha d'indicar quin és el cos policial que controla aquestes grabacions. Una altre restricció seria la que els obliga (als cossos policials) a destruir les grabacions en el termini d’un mes, a excepció de les grabacions que continguin fets delictius, faltes greus o molt greus, que s’estiguin utilitzant en una investigació policial, en un procés judicial o administratiu. Els i les delegats/des de govern, seran les autoritats que hauran d'autoritzar o denegar la colocació d’una càmara, coneixent abans al/la sol.licitant, quins motius justifiquen la seva col.locació, quin és l'àmbit on es grabarà, la necesitat o no de grabar so, i el període en qual es farà. Per a les càmares mòvils, la policia només haurà de demanar l'autorització al subdelegat del govern. Contra-Infos 21/6/99 ________________________________________________ OKUPACIÓ 10. CONTRA LA REPRESSIÓ POLICIAL I JUDICIAL El proper dimecres dia 30 de juny, es farà el judici contra set persones que van ser detingudes el 28/10/96, a les rodalies del Cinema Okupat de Via Laietana, mentre la policia l’estava desallotjant. Els i les afectades ens han enviat el següent comunicat: En el moment del desallot-jament de l’antic centre social, el Cinema Princesa, la policia amb els seus mètodes de repressió, en especial la brigada d’informació, va desplegar un exagerat muntatge policial. Actuant sobre qualsevol persona que circulés aquell matí pels voltants, i que resultés “sospitosa”, amb la conseqüència de nou detinguts/des. Ara el 30 de Juny, es jutjarà a set d’ells/elles pel delicte de desordres públics. Es demanen penes d’un any, a 5 dels detin-guts, i un any i deu mesos, pels altres dos, pel sol fet de circular pels voltants del Cinema Princesa, quan els carrers esta-ven presos pels pistolers de l’estat. OKUPA i RESISTEIX. NO MÉS JUDICIS FARSA. Contra-Infos 28/6/99 ________________________________________________ INSUBMISSIÓ 11. JUDICI A UN NOI INSUBMíS DE REUS El proper dia 1 de juliol es jutjará a Reus l'insubmís Joan Bofarull. Per poder aplaçar el judici és important que s'enviin cartes de suport al insubmís, amb un petit text i el logotip o el segell de l'entitat que dóna suport a: Apartat 668, 43080 Tarragona. Zitzània 26/6/99 ________________________________________________ LABORAL 12. CIRCULAR DE C.C.O.O. CONTRA “ACTES FEIXISTES” El sindicat CCOO ha emès una circular a totes les Federacions i Unions Comarcals i intercomarcals, on denuncia unes suposades “agressions feixistes” a locals de CCOO. Aquests “assalts i agressions” corresponen a varies accions que s’han produït a locals de CCOO, i més concretament a una duta a terme dins les Jornades “Trenquem el Silenci” del passat mes de maig. En aquesta acció un grup de persones va entrar de forma pacífica a la seu de CCOO amb la intenció de fer una representació teatral de l’enterrament dels treballadors condemnats per alguns sindicats (els “majoritaris”) amb els seus Pactes Laborals. Quan la gent es disposava a llegir un comunicat de protesta, els sindicalistes de CCOO començaren a cridar i agredir a algun/a dels/les manifestants, provocant posteriorment algunes empentes entre els dos sectors. Davant aquestes suposades agressions, CCOO acusa als membres de Trenquem el Silenci de “feixistes”, “violents”, i “d’actuar sense cap justificació”. Així, també identifiquen a la CGT com a organitzadors de les Jornades, i proclamen el seu aïllament, (citant-los textualment) “CCOO no participarà a cap nivell sindical o socio-polític en actes o activitats en els que també participi la CGT”. A la vegada, proclamen "el boicot i l’aïllament social de tots/es els i les responsables de les Jornades". Fan una crida, a la "cohesió interna", i es defineixen com un "espai de llibertat i solidaritat, on hi ha llibertat d’opinions". Contra-Infos 29/7/99 ________________________________________________ OPINIONS 13. FIES: FITXERS D'INTERNS D'ESPECIAL SEGUIMENT "Tenim una amiga, que fa ràdio a València (Radio Klara). Es diu Mati. I el seu programa “tokata i fuga” dedicat als presos i preses, atravessa fins i tot les muralles de la presó de Picassent. O “Picatraz”, com li diuen ells. Aquesta setmana ens ha enviat un extracte del “tokata i fuga”, per a que el difonguem també al programa de Ràdio Bronka, “judici contra la justicia”, en el que hi participa regularment la Coordinadora Contra els Abusos del Poder, de Barcelona. “En primer lloc, desitjar a la penya del ‘talego’, salut i llibertat! I als que feu el programa: Força i al.legria!, que és el que fa més falta. I avui ens volem dedicar als qui estan a la presó, dins de la presó. I concretament als “F.I.E.S.”... que encara hi ha gent que no saben que és aixó? Doncs mira: ficheros de internos de especial seguimiento. Doncs mireu: només un exemple dels milers de situacions que viuen els FIES, tal com les explica el senyor Jack Henry Abbott, prés nord- americà, de llarga condemna en presons ianquis, que té molt en comú amb els milers de presos i preses de les presons de tot el mon. I, sobretot, amb els que hi pateixen l’aïllament i la tortura física i psíquica. Diu en Jack: “per a que el forat sigui un autèntic forat, a d’haver-hi un home sol a cada cel.la. Hi ha rengleres de cel.les, però en el veritable forat mai hi ha dos presoners que surtin en el mateix temps de les cel.les. En el forat hi ha veus sempre. És una cosa extranya. He estat testimoni de guerres, en el forat; he vist escenes d’amor sexual, en el forat. He vist succeïr les coses més impossibles, sota tals condicions. Diguem que allà existeix una mena de moviment, que no és realment moviment. Ho il.lustrarem amb un exemple:caminar 20 Km, en un espai tancat de 4 metres, no és moviment de veritat. No hi ha 20 Km. d’espai, només de temps. No significa un avenç de 20 km. Dit d’una altra manera: per escriure sobre el forat, caldria explorar aquest tipus de llocs comuns... “. Sempre m’ha sorprès com les persones, matxacades per aquest tipus de pràctiques tan fastigosament repressives i destructores de la persona humana, durant i després son capaces de comunicarse mitjançant l'escriptura. Això que en diuen Literatura Carcelaria. I que ho facin com ho fan. Des del vostre programa vull enviar molta força i resistència a la gent presa. I als vostres oients transmetre’ls-hi ganes i més ganes de trencar els murs de les presons. També vull recordar que molts dels polítics que, en aquests dies, fan prediccions sobre llibertat, son precisament els que varen instaurar el règim FIES. En concret Antonio Asunción, candidat a la Generalitat Valenciana. I altres... Doncs bé, ni un got d’aigua a cap d’ells/elles. M’acomiado, dient-vos fins aviat i amb un poema, a manera de salutació, pels que de l'escriptura en fan un crit de llibertat i, sobretot, per les persones preses que, gràcies a les seves cartes, els seus llibres, les seves denúncies, ... ens ensenyen la presó per dins: No podem viure eternament rodejats de morts i de mort/ i, si encara queden prejudicis, cal destruir-los/ el deure/ dic bé/ el deure/ del escriptor, del poeta, no és anar a tancar-se covardament en un text/ Un llibre, una revista d’on ja mai més sortirà, sinó, el contrari/ sortir fora/ per sacsejar, per atacar/ a la consciència pública./ si no/ per a què serveix?/ i per a què ha nascut?" (Antonin Artaud) FAA 14/6/99