CONTRAINFOS 47
---------------------------------
ÚLTIMA HORA: ocupacions per la derogació de la llei d'estrangeria i pel
tancament dels centres d'internament
Avui 25 de maig, en una acció emmarcat dins de les jornades de lluita social
'Trenquem el Silenci', sobre 2/4 de 5 de la tarda, tres grups de persones han
ocupat la seu central del Partit Popular a Catalunya (c/Urgell 259), la de
Convergència i Unió (Passeig de Gràcia 88) i la de la Federació Catalana d'ONGs
(c/Aribau 166). L'acció s'ha dut a terme per tal d'exigir la derogació de la
Llei d'Estrangeria i el tancament dels Centres d'Internament d'Immigrants

TRENQUEM EL SILENCI!
1.setmana de lluita social 

lABORAL
2. TREBALLADORS DE TELEFÒNICA A JUDICI

OKUPACIÓ
3. LA FUNDACIÓ HOSPITAL DE SANT PAU DESALLOTJA AL PRAT
4. DESALLOTJAMENT A CASTELLÓ

REPRESSIÓ
5. CAMPANYA CONTRA LA IMPUNITAT POLICIAL
6. MULTA PER INJÚRIES AL REI
7. JUDICI PER OFENDRE ELS SENTIMENTS RELIGIOSOS

CIBERESPAI
8. VAGA EUROPEA D'USUARIS De telefonia fixa
9. ES CONSTITUEIX L'ENFOPOL

PRESONS
10. FUGIDA DEL PRES CARLOS ESTEVE

OPINIONS
11. QUI JUTJA ALS JUTGES?
12. Nous estudis de graduat en prevenció i seguretat integral A LA UAB
______________________________________
TRENQUEM EL SILENCI!!

1.setmana de lluita social 
Des d’el passat divendres 21, diversos actes s'han realitzat a Barcelona, per
tal de "Trencar elSilenci".
Les Jornades de lluita, protesta i contra l'exclusió social, "Trenquem el
silenci" van començar a Barcelona el passat divendres 21 de maig. Aquest és un
breu resum de les activitats que s'han realitzat fins ara:
divendres 21.- Unes 800 persones van participar en la cercavila reivindicativa
que va sortir de lla Plaça Universitat a les 20:00h i va desfilar pels carrers
de Barce-lona fins a la Plaça Cata--lu- n-ya--. Al llarg de la cercavila es van
fer pintades i van cridar consignes contra el  control social i els poders
econòmico-socials. La cercavila va transcórrer tranquilament fins a la plaça
Catalunya on es va organitzar una acampada popular, amb unes 20 tendes. En
aquesta plaça s'hi va instal.lar una paradeta informativa que hi ha estat tot
el cap de setmana, i la nit del divendres s'hi va fer una festa.
DISSABTE 22.- Al matí va haver-hi una rua festiva, amb un centenar de persones,
que va desfilar per les Rambles durant dues hores. A l'alçada del carrer del
Carme, es va fer una acció de re--apro-piació de compreses en un super-mercat,
repartint-les després en--tre les dones que passaven pel car-rer, juntament amb
un comu-nicat titulat "No som fines ni estem segures" que demanava la gratuïtat
de les compreses i denunciava el negoci que es fa (i tota la publicitat sexista
que l'envolta) "amb els estats naturals del nostre cos". Des-prés es va seguir
el recorregut, dis-fres-sats/des i fent pintades, tam-bé es van penjar
pancartes con-tra la cultura oficial, i a favor d'una cul--tura
autoges-tionada. Més enda-vant, es va aprofitar per agafar el metro i
reivindicar la gratuïtat del transport públic. També es va fer una performance
contra la devas-tació forestal a l'Amazones davant d'un MacDonalds ( ja que
aquesta multinacional és partícep d'aquesta destrucció de les selves
amazòni-ques). Finalment davant del govern militar es va fer una darrera
lectura de poemes i texts i es va realitzar un mural antimilitarista.  El
mateix dissabte per la tarda, s'havia convocat una manifestació a
L'Hos-pi-talet de Llobregat "contra l'atur i la precarietat i pel repartiment
de lla riquesa" a la qual van participar unes 250 persones. Es va desfilar pels
carrers de l'Hospitalet fins arribar al centre comercial Max Center (a la
Farga) on es va fer una reapropiació d'aliments. Un grup de persones van sortir
amb 9 carros plens de menjar sense pagar, mostrant a la caixa un carnet
d'aturat/da com a únic capital. La reapropiació es va realitzar sense que hi
hagués cap problema amb els 'segutares' del centre comercial i davant la
sorpresa de la gent que estava comprant. Amb el menjar reapropiat es va fer un
gran sopar popular.
DIUMENGE 23.- Aquest dia un centenar persones van anar fins a la Fira de
l'Automòbil en el recinte de la Fira de Barcelona, on es va fer una performance
nupcial, que consistia en la boda d'un represen-tant de les forces polítiques i
un cotxe anomenat 'Merceditas'. En el moment en que el mossèn pre-gun-tava si
hi havia al.le-gacions a fer, un grup d'es-pon-tanis van fer les seves,
denunciant la cara bruta del cotxe (destrucció del medi per  construir
carreteres, per obtenir pe-troli, metalls, destruc-ció de cultu-res expulsades
dels seus territoris, explotació laboral, conta-minació, i un llarg etc...), i
va acabar destrossant a Merceditas a cops de pic i mall, davant la mirada
atòni-ta de la gent que assistia a la Fira. Després d'això la gent va marxar
deixant la 'Merceditas". Tot seguit, al metro es va fer una 'colada' popular. 
DIMARTS 25.- El matí, cap a les 11:30h, una cercavila d’unes 60 persones va
pujar per Rambla Catalunya fins a l’alçada de Diagonal/Balmes. La cercavila
protestava per la llei d’extrangeria i el consecuent acós que pateixen els i
les immigrants. Aquesta situa-ció, és deguda a la construcció d’a-quest nou mur
de la vergonya, que significa el model de la «Fortalesa Europea», un model
basat en racisme i xenofòbia econòmica i cultural. Al final de la cercavila, un
grup de 5 persones s’ha encadenat a l’interior de la seu de la Oficina del
Parlament Europeu, situada a l’edifici del Banco Atlántico (Balmes/Diagonal),
mentre la gent es concentrava a l’exterior de l’edi-fi-ci. Durant més de 2
hores, han estat tocant tambors i repartint octavetes, alhora que es construïa
un mur simbòlic de caixes de cartró a les portes de l’edifici, sota el le-ma:
«Fortalesa Europea, el mur de la vergonya no és a Berlin, és a Melilla». En tot
moment, gran quan-titat de policies de paisà han vigilat la concentració de
lluny i d’aprop. Cap a les 14:30h, les 5 persones encadenades han pogut sortir
sense ser identificades ni detingudes.	 Contra-Infos 25/5/99 
______________________________________
LABORAL

2. TREBALLADORS DE TELEFÒNICA A JUDICI
A primers de juny, Enrique Mos-quera i Francesc Queralt, afiliats a CGT i
delegats de Telefònica, hauran de comparèixer a un judici penal en què se'ls
demana un any de presó i multes d'un milió de pessetes. La secció sindical de
Telefònica de Barcelona de CGT ha emès un comunicat en què afirma:  "Utilizando
como base de la acusación los incidentes provocados por un alto jefe de
Estratel, que actuó de esquirol durante la primera huelga legal de Estratel
Barcelona, el 23-4-98, Telefónica quiere encarcelar a quienes han osado
defender la libertad sindical y los derechos de los trabajadores y trabajadoras
de Estratel y el grupo Telefónica. [...]     "Enrique y Francesc, junto con los
sindicatos de Telefònica, CGT, CC.OO., SATT, UGT y UTS, realizaron en febrero
del 98 las primeras asambleas de trabajadores/as de Estratel, asistieron a las
primeras negociaciones con la dirección, son convocantes como delegados de
transportes y comunicaciones de la CGT, de la primera huelga de Estratel
Barcelona y han participado activamente en las otras tres huelgas de Estratel
durante el 98 y el 99. Son de sobra conocidos tanto por los trabajadores de
Estratel y Telefónica, como por las direcciones de ambas empresas. No se les
juzga a ellos, lo que se quiere es dar un escarmiento, frenar la actividad
sindical, atacar el derecho a la huelga, amedrentar a los trabajadores en
precario; impedir la lucha de las trabajadoras y los trabajadores". 
Des dels comités d'Empresa de Telefònica de Barcelona, es proposa enviar al
JUZGADO DE INSTRUCCIÓN Nº 20 DE BARCELONA, passeig LLuis Companys, nº 1, de
Barcelona, el següent comunicat:
"En relación al procedimiento abreviado 2513/98 D, abierto contra Enrique
Mosquera y Francesc Queralt, deseamos manifestar nuestra solidaridad con ambos
porque son objeto de represión sindical por parte de la empresa Telefónica, ya
que son acusados sin prueba ni testimonio alguno en su contra. Manifestamos
nuestro total convencimiento de que actuaron en defensa del derecho de huelga
legalmente reconocido y sin vulnerar la legislación vigente, lo cual no puede
decir el grupo telefónico con su empresa Estratel, que han perdido muchas
denuncias sobre estos temas."
	   Contra-Infos 25/5/99
______________________________________
OKUPACIÓ

3. LA FUNDACIÓ HOSPITAL DE SANT PAU DESALLOTJA AL PRAT
El passat dimecres 19 de maig, cap a les 9h. del matí, sis furgo-netes
d’antiavalots de la Policia Nacional van desallotjar la casa  del KAOS 66, al
carrer Prat de la Riva nº6 de la localitat del Prat del Llobregat. L’operació
es va realitzar  sense cap ordre judicial de desallotjament. En el mateix temps
que els okupants  duien una relació de diàleg i negociació amb l’apoderat de la
finca, Ramón Perez Valero, que en aquest cas era la Fundació Benèfica Hospital
de Sant Pau, (recordem que és la mateixa “Fundació Benèfica” que va desallotjar
sense previ avís, al desembre del 98, la casa okupada que estava al c/San
Sebastian 42 al barri de Sant Andreu). Durant el desallot-jament, els carrers
propers a la casa estaven acordonats per un nombrós dispositiu de la Policia
Nacional i Municipal que vigilaven que tota la operació transcurris sense
“incidents” i ningú es podés apropar a saber què estava passant. En el moment
del desa-llotjament no hi havia ningú a l’edi-fici, i no es va produïr cap
detenció. La policia, va destroçar l’interior de la casa, axí com les
pertenençes personals dels okupants i va poder enderrocar la casa amb tot el
que hi havia a l’interior amb total impunitat donat que no hi havia cap
testi-moni presencial que pogués controlar el que hi havia a l’interior de la
casa. El jutjat d’instrucció nº1 del Prat del Llobregat ha obert una causa per
un delicte d’usurpació, contra dues persones que van anar a recuperar les
perteneçes que la policia havia portat al jutjat, de manera testimonial, ja que
la gran majoria de coses estaven sote-rrades sota les runes que van quedar de
la casa, deprés de l’ende-rrocament inmediat que va ordenar fer l’Hospital de
Sant Pau. A aques-tes dues persones se’ls ha citat a declarar el dia 23/6/99 al
mateix jutjat. Cap a les 8 de la nit es va convocar una manifes-tació, a la que
hi van assistir unes 30 per-sones, i va recorrer els ca-rrers del Prat
informant del que havia pas-sat. L’acte es va donar per fina--litzat cap a les
10 de la nit sense cap tipus de incident. La gent del Prat ens fa arribar -al
Contra-Infos- el seu descontent cap a la gent, per la seva poca resposta a
convocatòries com la del dimecres passat. Tot i així, no es desanimen i diuen
textual-ment “la batalla està perduda però la victoria és nostra”	       
	    Contra-Infos 24/5/99

4. DESALLOTJAMENT A CASTELLÓ
Dues hores després de que s'oku-pés un edifici per tal d'habilitar-hi un centre
social, la Policia Nacional el va desallotjar. Això va pas-sar a Castelló el
divendres 21 a les dues del migdia, quan una multitud de policies antiavalots
van entrar sense cap ordre de desallotja-ment i amb la col.laboració dels
bom-bers de la loca-litat, i van fer fora la gent que havia decidit obrir
(després de que fa unes setmanes es desallotjés el CSO Maset Blau) un nou
centre social  a Castelló. Durant el desallot-ja-ment del diven-dres no hi va
haver cap detingut/da, però 4 persones van ser arros-se-gades i colpejades fins
a una fur-go-neta de la PN, on van ser iden-ti-fi-cades. Un cop desa-llotjat,
l'edifici va ser tapiat i li van posar un 'segu-ra-ta' a la porta (sem-bla ser
que a-ques-ta és una pràc-tica bastant habitual a Cas-telló). Aquest és el
se-gón desallot-jament il.legal que es pro-dueix a Cas-telló en un mes.    
		    Contra-Infos 24/5/99
______________________________________
REPRESSIÓ

5. CAMPANYA CONTRA LA IMPUNITAT POLICIAL
Aquí transcrivim el comunicat de la campanya amb el lema "Prou impunitat
policial", que sorgeix arran de l'actuació de la Policia Nacional en aquests
últims mesos (a la UAB, a Cornellà, a la Bicile-tada contra els
desallotjaments), de l'augment de  la 'vigilància' als carrers i per protestar
contra la cri-mi-nalització que estan patint alguns moviments socials. 
Con-cre---ta-ment s'exigeix la dimissió de la Delegada del Govern, la
supres-sió del pla de la Policia 2000 i de la Llei de Vídeo-vigilància, la
desa-parició de la Brigada d'informació, i el tancament dels Centres
d'Inter-na-ment d'Immigrants:
"PROU IMPUNITAT POLICIAL
1-Dimissió de Julia Garcia Valdecasas.
La Delegada del Govern a Catalunya, Julia García Valde-casas, és la responsable
màxima de la impunitat amb que la Policia ha actuat especialment en els últims
mesos. Fets com el de la càr--rega policial dintre de la Univer-sitat Autònoma,
la utilització intimi-datòria de pistoles en contra de ma-ni-festants tant per
part d’agents d’uni-forme com de paisà i la creació de llistes negres de
persones per-ta-nyents a moviments socials, han evidenciat davant de la
societat, el caràcter intrínsecament repressor de la institució que presideix.
Un ca-ràcter recordat per tothom durant el Franquisme en la figura del
Gobernador Civil.
2- Aturem el pla Policia 2000 i la Llei de Video-vigilància.
Dos projectes policials importats d’altres països, pretenen introduïr aquí el
màxim control social davant de la població, creant la sensació generalitzada de
que vigilis amb el que fas, perquè sempre hi ha algú que et controla. D’una
banda el pla Policia 2000 que passa a convertir a la policia en una empresa,
que fun-ciona segons la productivitat, o sigui, que els agents cobren se-gons
el nombre d’identificacions, de-ten-cions, etc... Convertint així a les
persones en les seves víctimes per tal d’augmentar la productivitat de
l’empresa. D’altra banda, el pro-jecte de Llei de Video-vigilància pre-tén
col.locar càmares per tal de con-trolar a la gent en els seus actes quotidians,
creant així la sen-sació del gran germà que et vigila.
3- Dissolució de la Brigada d’Informació. 
Des de fa poc més de 3 anys, va aparèixer a Barcelona el Grup 6è de la Brigada
d’Informació de la Policia Nacional. Aquest grup està es-pecialitzat en el
control, perse-cussió i criminalització de movi-ments socials, i ha rellevat en
les seves funcions a la coneguda Brigada Político-Social del Fran-quisme (cal
recordar, que el jutge titular del penal nº4 de Barcelona, deia el passat 15 de
març: «como se desprende del informe policial, que más parece redactada por la
afortunadament extinta Brigada Político-Social del Franquismo, que no a la de
una policia de un Estado de Derecho»). Han estat els membres d’aquesta brigada,
els que han fet llistes negres d’es-tu-diants de la Universitat, han a-pun-tat
pistola en mà a mani-fes-tants (Sants gener’98, Cornellà març’99, etc...), han
incriminat mit-jan--çant els seus «informes», a persones selectivament
escollides pel sol fet de pertànyer a movi-ments socials (tal i com va passar a
inicis de maig amb 10 persones relacionades amb els Centres Socials Okupats),
etc...		 
4- Tancament dels Centres d’Internament d’immigrants.
A llocs com la Comissaria de la Policia Nacional de La Verneda, centenars
d’immigrants són reclosos cada any, tant sols pel fet de no haver pogut accedir
a uns papers que els permetessin residir «legalment» a l’Estat Espanyol. La
policia identifica als i les immigrants cada dia de forma selectiva (pel seu
color de pell), en controls habituals al carrer, i sinó compleixen els
requisits són traslladats a aquests centres. Poden estar allà durant setmanes,
en condicions infrahumanes, i per després sortir-ne amb una ordre d’ex-pulsió
amparada amb la Llei d’Estrangeria, que tracta als i les im-migrants com una
mercaderia." Per tot això, més de 90 col.lectius, ass-ociacions de veïns,
sindicats, partits polítics i d'altres organit-zacions signen aquest manifest i
convoquen a una MANIFESTACIÓ CONTRA LA IMPUNITAT POLICIAL, el proper dissabte 5
de juny, a les 18:00 h a la Plaça Universitat de Barcelona. Contra-Infos
25/5/99

6. MULTA PER INJÚRIES AL REI
La jutgessa del jutjat penal número 23 de Barcelona, Mercedes Otero Abrodos, ha
condemnat un veí de l’Hospitalet de Llobregat (Barce-lonès) a pagar una multa
de 72.000 pessetes per un delicte d’in--júries al Cap d’Estat, per ha-ver
in-sultat i escopit un retrat del Rei d’Es-panya que hi havia penjat a les
de-pen-dèn-cies de la comissaria de la loca-litat. La sentència, considera que
els insults i la conducta de l’acusat, ‘exce-deixen de l’exercici dels drets de
la llibertat d’expressió i ideo-lògica i entren en l’esfera de la digni-tat de
les persones’. Segons la ma-gis-trada, la seva conducta tenia la intenció
maliciosa ‘d’ofendre el pa-tri-moni personal de la persona ofe-sa’ però, tot i
reconéixer la lleuge-resa dels fets, li va imposar una pena   de 72 mil
pessetes. Els fets van passar el 31 de maig de 1997 a la Comis-saria de
l’Hos--pi-talet.				      ACN-Zitzània 24/5/99

7. JUDICI PER OFENDRE ELS SENTIMENTS RELIGIOSOS
El dimecres 13 de maig es va realitzar un judici contra 4 persones acusades
d’haver fet unes pin-ta-des i haver enganxat uns cartells a la façana d'una
parròquia i altres llocs de Sta. Coloma de Gramanet. Als cartells hi posava:
“Muerte a la Igle-sia, ni Dios ni amo, la iglesia es una secta con ánimo de
lucro uti-lizada por el Estado para abo-rre-gar a las masas, házte apóstata”.
La petició fiscal era una multa de nou mesos amb una quota dià-ria de 2.000
ptes amb arrest subs-titutori, per ofenses als sentiments religiosos. També els
hi demanava 9.000 ptes a cada persona per netejar les pintades de les parets i
un arrest de dos caps de set-mana. Els acusats van realitzar la defensa
demostrant que l’esglèsia és una secta, portant documen-tació de tot tipus on
es fa una crítica a l’esglèsia i a les religions. I que per tant no té sentit
jutjar a algú pel fet d’expressar-se lliure-ment. Com que el pàrroc de
l’es-glèsia va declarar que no es sentia ofès, el fiscal va retirar la multta
per ofensa als sentiments religiosos. Finalment, el cas va quedar vist per
sentència amb una petició fiscal de 9024 ptes. d’indem-nització per neteja i
una altra d'arrest de dos caps de setmana.     
	       Contra-Infos 24/5/99
______________________________________
CIBERESPAI

8. VAGA EUROPEA D'USUARIS De telefonia fixa
La Asociación de Internautas (AI), Fronteras Electrónicas de España (FrEE), la
Plataforma Internautas y la iniciativa 3000ya.com, en coordi-nació amb el grup
"European Tele-com" que agrupa a totes les campa-nyes europees pro-tarifa plana
han con-vocat la primera vaga europea d'usu-aris de telefonia fixa, el proper 6
de juny. Concretament han con-vocat els/les usuaris/es de líne-es
te-le-fòniques a no despenjar els seus aparells (o utilitzar-los el mí-nim
possible), i els/les inter-nau-tes d'a-quests països (un total de 13) a
des-co-n-nectar els seus mòdems. Les rei-vin--dicacions de tots els grups
euro-peus són les següents:
1. Adequació de les tarifes tele-fò-ni-ques a les despeses reals de les
o-pe--radores, tal com exigeix la le-gis--lació vigent comunitària. 
2. Per extensió del primer punt, in-tro-ducció d'una tarifa plana per totes les
trucades locals o metro-po-litanes, tan per internet o trucades de veu,
utilitzant la RTB (Red Tele-fò-nica Bàsica), de manera que es ga-ran-teixi
l'accés a Internet per tots/es els/les usuaris/es europeus , sen-se
discriminació geogràfica o eco-nòmica.
3. Anul.lació de la quota d'es-ta-bli-ment de trucada, perquè els accesos es
facturin només en funció del temps de connexió mentre duri la ta--ri-ficació
per temps, i en l'àmbit d'In-ternet, deixin de cobrar-se inde-gudament les
connexions fallides.
4. Introducció ràpida i a preus ase-qui--bles de tecnologies d'accés a
In-ter-net modernes com el cable, satèl-.lit i xDSL, que no utilitzen  l'ac-cés
via modem i serien una gran mi-llora per als usuaris que volgué-ssin accedir a
elles.
A nivell de l'Estat espanyol, les organi-t-zacions convocants també denuncien
obertament que "tot i que el govern i tots els grups parla-mentaris han
reconegut la impor-tància que Internet té  i tindrà per la nostra societat, el
problema de l'ac-cés a la xarxa a l'Estat espanyol con-ti-nua sense resoldre's.
La tarifa plana per internet que pretén instaurar el govern juntament amb
Tele-fó-nica  mitjantçant la tecnologia ADSL, degut al seu elevat cost, no-més
serà interessant per les empre-ses i no per a l'usuari final, creant ciu-tadans
de primera i segona clas-se." Ràdio Bronka/Zitzània 24/5/99

9. ES CONSTITUEIX L'ENFOPOL
El Parlament Europeu va aprovar el passat 14 de maig la Resolució Enfopol,
document on es detallen els requeriments de les autoritats als proveedors i
operadors, per tal de poder interceptar les teleco-mu-ni-cacions dels seus
usuaris/es. La notí-cia ha agafat per sorpresa als grups de defensa de la
lliure comu-nica-ció i la privacitat en la mateixa que han lluitat contra el
pla Enfopol 98 des d'Alemanya, Gran Bretanya, l'Estat espanyol o els EEUU. Per
més informació d'aquesta policia del ciberespai, hi han aquestes direccions:
http://www.arnal.es/free/info/enfo
http://www.kriptopolis.com.   
		       Zitzània 24/5/99
______________________________________
PRESONS

10. FUGIDA DEL PRES CARLOS ESTEVE
Arran de la fugida de la Presó Model el passat dia 6 de maig per part del pres
Carlos Esteve, els mit-jans de comunicació no van perdre el temps en
criminalitzar el sub-jecte i presentar-lo davant de la so-cie-tat  com a
“delincuent ex-trema-dament perillós expert en fugides”. En cap moment van
relatar les du-rís--simes condicions del règim	en que el feien viure, recordem
que va ser un dels primers presos F.I.E.S. (en regim d’aïllament). Arran
d’aquest fets la Coordinadora contra la marginació de Cornellà (col-lectiu del
que era col·laborador Carlos Esteve) va emetre un comunicat on denunciaven la
manipulació me-dià-tica que hi ha hagut en el cas d'aquest pres. La connivència
dels sin-dicats de CCOO i UGT amb ins-ti-tucions penitenciaries per fer un
co-mu-nicat  manipulador el qual cri-mi-nalitzava a Carlos. Alhora denuncien
les condicions infrahumanes en que fan viure a alguns/es reclu-ses que estan en
regim F.I.E.S.	Aquest règim contempla la pos-si-bi-litat de tenir a una
persona durant part o tota la seva estada a presó en règim d’aïllament,
tenin-los fins a 23h tancats en una cela i només poden sortir 1h tot/a sol/a. A
més a més, s’afegeix el factor de les tor-tures físiques i psicològiques que es
donen dins de les presons per part del funcionariat, agreujades en aquest cas
perque la persona es trova aïllada i no té tantes pos-si-bilitas de denunciar
aquests fets. Es per això que conclouen que pot-ser  caldria pensar que les
causes em-penyen a un/a reclus/a a fugir (per qualsevol mitjà) podrien ser uns
altres, com la presió amb la que ha de viure dia a dia i no que siguin persones
de naturalesa peri-lloses.
 Contra-Infos+Coordinadora contra la marginació 24/5/99
______________________________________
OPINIONS

11. QUI JUTJA ALS JUTGES?
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) descobreix, en un informe destinat
a avaluar les reper-cussions del nou Codi Penal, certes desproporcions de penes
 -sobretot en els temes relacionats amb el tràfic de drogues-, i abusos en l’ús
de la presó com a únic i principal agent de càstig.
Tots i totes sabem que no només són penes desproporcionades, sinó que són
injustes i indignants; fonamentades sobre els ciments més purs i durs dels
sistemes de repressió i de control social. A-quests, un cop revestits amb la
le-ga-litat que els hi comporta haver es-tat elevats al rang de llei, per una
classe polítca corrupta i ma-quia-vèlica, comencen a actuar com allò que
realment són: me-canismes que creen, mantenen i fomenten unes riguroses regles
de dis-ci-plina que s’extenen, progres-sivament i sense excepcions, per tot el
teixit social. Unes regles  que neces-siten reforçar-se i justificar-se
cons-tantment. Per fer-ho existeix un exè-rcit format per intel.lectuals,
pensadors i apolo-getes que ens bom-bardejen, des de les seves tribunes
públiques, amb idees i opinions -sobre qual-sevol tema- del tot inofensives per
als grups de poder, sigui aquest po-lí-tic, econòmic o social.
D’aquesta manera, el tractament d’alguns temes realment seriosos i preocupants
es fa des d’una perspectiva clarament submissa al poder. Posem un exemple. El
passat mes de març, a la UAB, es feia un cicle de conferències sobre el sistema
penitenciari. La primera, sota un títol d’allò més sospitós, Justi-ficació del
càstig, anava a càrrec de Victòria Camps, catedràtica d’Ètica. I sembla que va
ser decep-cionant. En primer lloc, la nostra conferenciant va ad-metre que
‘havia hagut de fer els deures’, ja que els temes rela-cionats amb la presó no
acostuma  a plantejar-se’ls. Això no sorprèn. Les presons estan amagades de
manera que no sigui fàcil veure-les: tenen noms que no permeten una evident
localització geogràfica (on estan Brians i Quatre Camins?). Això, més tot
l’aïlla-ment informatiu al qual estan sotmeses les presons, els seus
particulars mètodes de repressió interns, i la dramàtica situació en la qual
viuen molts presos i pre-ses, porta a oblidar les presons, a oblidar les
persones privades de llibertat, i oblidar -fins i tot negar- els abusos de
poder aplicats, no només sobre els/les presos/es, sinó també sobre les seves
famílies.
Però tot això, quan es tracta de justificar el càstig, no té valor. La Victòria
Camps ni tan sols ho comenta. Es limita a dir que els càstigs han de ser
justos, és a dir, no arbitraris, s’han de dedicar s’han de dictar en un
tribunal i segons la llei, han de ser entesos com la dissuació o compensació
per les agressions a la societat: “el càstig és una venjança justa”.  I
nosaltres ens preguntem: qui es-ta-bleix les lleis?, quins interessos i quina
so-cie-tat defensem?, qui jutja als jutjes prepotents?.
Aquests dubtes, evidentment, no apareixen en tot aquell que està en l’òrbita
del poder. No s’atura en aquests “detalls”, es dirigeix simple i directe a la
defensa del càstig. Treu importància a les crítiques formulades al sistema
penitenciari. Aporta idees destinades al seu manteniment i prefeccionament. Sí,
entre-tinguem-nos a discutir entre falta jurídica i falta moral -considerada,
en teoria, com a no castigable- mentre cada dia els jutjats s’omplen
d’insubmissos, okupes i marginats socials. Sí, parlem de com s’han d’omplir les
presons, i quins mètodes de càs-tig són més adequats, però no par-lem en canvi,
de com es poden buidar. Aquesta és la ètica pròpia dels carcellers.  
Koordinadora d’Osona contra la tortura 17/5/99

12. Nous estudis de graduat en prevenció i seguretat integral A LA UAB
El passat mes de març la Junta de govern de la UAB va aprovar el projecte d'uns
nous estudis de Graduat en Prevenció i Seguretat  Integral, a partir d'una
competència exercida exclusivament des del Govern de l'estat a proposta del
Consejo de Universidades. Sota aquest títol tant "democràtic", s'a-maga una de
les carreres que pre-tén formar i entrenar als joves poli-cies, per tal de que
segueixin mos-trant amb les seves agressions i exces-sos, la cara més amarga
d'aquest sistema tan ranci i auto-ritari, que apareix recobert, com no, d'una
fina capa d'hipocresia i cinis-me, pilar bàsic en el típic univers demò-crata
dels nostres dies. A partir d'ara els Mossos d'en Pujol, i els seus
"col.legues" de tot l'estat, ja no s'hauran d'amagar d'estudiar pel que més
valen, i ja no correran pels passadissos de Dret o C.Polítiques amagant la seva
iden-titat, i fins i tot potser aprofitaran per posar una comissaria a dins les
aules o per fer "pràctiques" de vídeo-vigilància aplicada amb la resta
d'estudiants. La proposta s'ha aprovat des de la Junta de govern, conjuntament
amb el Con-sell Social de la UAB, i sense l'opi-nió ni aprovació del Claustre
de la UAB. Sembla que el sr. Solà (el Rector) ha oblidat les conse-qüències del
famós 14 de gener amb la irrupció de la policia dins el campus amb motiu de la
visita d'Aznar, la Declaració d'Institució non grata a la Policia Nacional, i
tam-poc deu recordar tota la cam-panya i les mobilitzacions dels i les
estudiants contra la repressió poli-cial, l'elaboració de "llistes negres", la
criminalització del movi-ment estudiantil... Què es pensa el Rector? Què tot
això no haurà servit per a res? Un cop més no ens hem de deixar enganyar,
davant aquest "perfeccionament" dels mecanismes de control dels sis-temes
capitalistes, amb aquest discurs "hipòcrita" que pretén en-co-brir la verdadera
finalitat d'aques-ta titulació, amb el típic missatge de "prevenció" i "control
higiènic" (que reprimeix però que no es veu). No existeix cap mètode de
"pre-ven-ció" que no es transformi en coe-rció i repressió. 
Aquestes  seran algunes de les as-sig-natures que s'impartiran a la UAB: 
Criminologia i desviació i con-trol social; Nous models de se-gu-retat interal;
Sistemes de res-pon-sabilitat; Sociologia  de les orga-nitzacions i control de
mas-ses; Organització i competències policials; Armes i explosius i alarmes i
blindatges; Sistemes d'iden-tificació i de control d'accessos; Practicum I i
II;.... 	     Un estudiant indignat 24/5/99