Contrainfos número 41 ____________________________________________________________________ OKUPACIÓ 1.MANIFESTACIÓ A TERRASSA 2.RECURS D'APEL.LACIÓ DENEGAT A L'HAMSA 3.La prepotència torna a El Prat 4.DESALLOTJADES LES CASERNES DE GIRONA LABORAL 5.ACCIÓ REIVINDICATIVA A CORREUS 6.ACTE DE PROTESTA DE PARAD@S SIN FRONTERAS REPRESSIÓ 7.ABÚS I IMPUNITAT DELS MOSSOS D'ESQUADRA 8.ASSASSINADA PER LA GUÀRDIA CIVIL 9.CONCENTRACIÓ CONTRA LA CASERNA DE GRÀCIA LLUITA SOCIAL 10.JORNADES: "TRENQUEM EL SILENCI" -PRESONS 11.COMUNICAT DE LA PLATAFORMA "NO MÁS MUERTES EN PRISIÓN" ECOLOGIA 12.34 DETINGUTS/DES A L'ACCIÓ DE SOLIDARI@S AMB ITOIZ SOLIDARITAT INTERNACIONAL 13.OFENSIVA ANTI-PKK OPINIÓ 14.otan o coca-cola _______________________________________________________________ OKUPACIÓ 1.MANIFESTACIÓ A TERRASSA El proper dissabte 17 d'abril a les 19h a la Pl. Vella, tindrà lloc a Terrassa, una manifestació en contra de l'intent de criminalitzar el jovent d'aquesta ciutat per part de l'Ajuntament. Com ja hem explicat altres cops, l'Ajuntament de Terrassa va denunciar a 17 joves de la ciutat, acusant-los de llençar globus de pintura contra la façana de la seu del consistori. La fiscalía demana de 2 a 4 anys de presó en contra d'aquestes persones, tot i reconèixer que se les identifica com a responsables de l'acció, pel fet d'haver aparegut en un programa de TV3 com a membres de l'Assemblea d'Okupes de la ciutat. El judici es farà el dia 27 d'abril, i també han convocat una concen-tració davant dels jutjats a les 9:30h del matí. Contra-Infos 13/4/99 2.RECURS D'APEL.LACIÓ DENEGAT A L'HAMSA Després d'un mes i mig de la Vista a l'Audiència Provincial de Barcelona, ha arribat l'auto on es notifica que l'Audiència desestima el recurs que va presentar la gent del C.S.A. Hamsa. Aquest és un re-curs en el qual s'expressava que el procés judicial seguit fins ales-hores havia sigut totalment irregular (començant per un judici celebrat la primavera del 96 sense el coneixement dels i les oku-pants), i s'exigia que aquest judici es tornés a repetir. El fet de desestimar el recurs es basa en què tot i que el fil processal presenta embolics, aquest hauria d'haver seguit el seu curs amb la sentència primera dictada (o sigui, el desallotjament). Segons la llei, primer s'ha de defensar la possessió, és a dir, defensar la propietat d'invasions al.lienes, i després, al marge i de forma independent, ja es jutjarà si el propietari estava fent ús de l'espai o si qui realment l'utilitzava i posseïa eren els i les ocupants del centre social Hamsa. A part, l'Audiència també notifica que no es pot combatre de cap de les maneres el desallotjament perquè això és impugnar la sen-tència. En cap moment parla, però, de si té proves que verifiquin que els i les ocupants han patit indefen-sió, cosa que el recurs presentat per l'Hamsa afirma i aprova. Ara l'expedient ha tornat al Jutjat d'Instrucció núm. 50 i el cas està en mans del jutge Julio Fernández Iglesias que en qualsevol moment pot ordenar el desallotjament del C.S.A Hamsa. P.D: A partir de l'article publicat a El Periódico de Catalunya el 7/4/99 i del sobtat interès mostrat per altres mitjans de comunicació de masses, el Centre Social Auto-gestionat Hamsa ha decidit entregar aquest article publicat a La Burxa (Butlletí de contrainformació de Sants, núm. 13) com a única resposta per tal d'informar sobre el que està passant i evitar articles tendenciosos. C.S.A. Hamsa 12/4/99 3.La prepotència torna a El Prat El passat divendres 9 d'abril, cap a les 7h del matí, un grup de treballadors contractats per la Fundació Hospital de Sant Pau (actual propietari), es van presentar davant de la casa okupada situada al costat de l'estació de trens amb l'intenció d'enderrocar-la, tot i que hi havia gent a dins. Després dels primers cops a la porta, una de les persones que viu a la casa va baixar ràpidament i va poder evitar que continuessin. Els treba-lladors, que rebien ordres de l'apo-derat de la Fundació, es van sor-prendre que hi hagués gent ja que creien que estava buida i tancada, cosa sorprenent si tenim en comp-te que, des del primer dia de l'oku-pa-ció, hi van penjar pancartes rei-vin-dicatives i van repartir octavetes explicant el perquè de la reutilit-zació d'aquell edifici. Finalment, l'apoderat va decidir suspendre l'enderroc, tot dient que volien dialogar amb els i les okupants i que no posarien denúncia. Aquesta situació, és molt similar a la que ara fa 1 any i mig van patir les persones que vivien al Rancho Grande, casa okupada de Sant Andreu (c/Sant Sebastià nº30), que essent també propietat de la Fundació Hospital de Sant Pau, van patir un desallotjament, una detenció i actualment la casa segueix abandonada, això sí: amb l'estructura destrossada per evitar que ningú la reokupés. Contra-Infos 12/4/99 4. DESALLOTJADES LES CASERNES DE GIRONA El passat dimarts dia 6 d'abril, diverses furgonetes d'antidisturbis dels Mossos d'esquadra van desallotjar l'edifici de Les Casernes de Girona. L'edifici, després de molts anys d'abandonament, va ser okupat el juny del 98 per tal de fer-hi un centre social. Les administracions de Girona han justificat el desallotjament perquè, segons elles, s'hi construirà un parc públic. Les dues persones que dormien a l'edifici, van ser expulsades i van quedar amb les seves coses al carrer. Contra-Infos 12/4/99 ------------________________________________________________________________ LABORAL 5. ACCIÓ REIVINDICATIVA A CORREUS “Continua la campanya de protestes contra la situació laboral actual dels i les treballadores” Per protestar contra l'actual procés de precarització laboral a Correus, el passat dijous 8 d'abril es va fer una acció reivindicativa: durant 3 hores 3 persones van estar penjades de la façana de l'edifici central de Correus, a Via Laietana, amb una pancarta que deia "No al pacto de eficacia limitada". Durant l'acció es van repartir octavetes denunciant la situació actual dels/les treballadors/es de Correus. Des de l'arribada del Sr. Marín com a Cap Provincial de Barcelona de Correus s'han produït diferents fets entre els quals destaquen: - 9 persones acomiadades sense explicació, a més de cesaments continus. - Privatització total de la recollida de bústies amb la conseqüent pèrdua de 32 llocs de treball. - La reestructuració de Siatas (els que realitzen el transport entre els centres de classificació i els centres de repartiment urbà) que afectarà a la qualitat del servei, a més de suposar l'eliminació de 31 llocs de treball. -Obligació al personal eventual a adherir-se a un "Pacto de eficacia limitada" firmat per una minoria sindical (CCOO) enlloc de regir-se pel Conveni Col.lectiu actualment vigent. En aquest Pacte (que ha estat denunciat per la CGT) entre altres coses s'elimina la clàusula "A igual treball, igual salari". A més de la precarització laboral que suposen tots aquests canvis, la CGT també denuncia el procés de progressiva pèrdua de qualitat del servei, per culpa de la reducció de plantilla. Contra-Infos 12/4/99 6. ACTE DE PROTESTA DE PARAD@S SIN FRONTERAS El passat divendres 9 d'abril es va fer una concentració a la Plaça Bonsuccés davant el Districte de Ciutat Vella, on hi van assistir unes 15 persones per intentar parlar amb el regidor del districte (Sr.Fuster). Aquest no es va dignar a aparèixer en tot el matí, i al final va aplaçar la possible reunió fins aquest dimarts 13 d'abril (com podem veure encara funciona el:"Vuelva usted mañana"). Aquest escrit reflexa la visió de Parad@s sin Fronteras y Trabajadores en Autoempleo (PARFETA). "A la ciutadania: PARFETA és una realitat social que, gràcies a l'esforç associatiu dels seus membres, està present a Ciutat Vella des de fa més de quinze anys i és una realitat "legal" des del primer trimestre de 1997(...). Som una associació sense ànim de lucre, una associació d'aturats compromesa amb la creació d'una empresa d'inserció laboral que pugui crear treball pel major nombre de persones. Si ja de per si no disposem de mitjans, i ens és difícil tirar endavant l'associació, se'ns imposa el desnonament per no poder afrontar els pagaments del lloguer. Normalment, teniem el dret de disposar d'un local cedit per l'Ajuntament, com a Associació social i les necessitats que intentem cubrir. El nostre objectiu és ser un taller-escola que disposi de magatzem d'eines i material de construcció, despatx i sala de reunions. Fa aproximadament dos anys, el Districte I es va comprometre amb nosaltres per tal de subvencionar el lloguer del local durant cinc anys, cosa que van deixar de fer al cap d'un any. Aquest fet va provocar la falta de pagament i l'ordre judicial de desallotjament, ja que el propietari va denunciar l'impagament del lloguer. Diverses vegades hem sol.licitat ser rebuts pel Sr. Fuster, del Districte de Ciutat Vella, sense aconseguir-ho fins ara(...). El 26 de gener ens va arribar l'ordre de desallotjament en quinze dies. Creiem, però, que és possible apelar encara al diàleg per solucionar aquest conflicte, per això volem plantejar la possibilitat d'una reunió entre l'Ajuntament, el Districte, el propietari del local i la nostra associació, reunió que permeti buscar una sortida, al temps que serveixi per paralitzar l'ordre de desallotjament emesa pel jutjat de Primera Instància nº31 de Barcelona. La nostra proposta és seguir utilitzant el local mentre no sigui ensorrat l'edifici on està ubicat per seguir prestant servei a aquell sector de la població de Ciutat Vella que viu en situació precària." Contra-Infos 12/4/99 _______________________________________________________________ REPRESSIÓ 7. ABÚS I IMPUNITAT DELS MOSSOS D'ESQUADRA La primera fase d'adaptació d'a-quest cos repressiu ve marcada per la seva constant presència, pe-rò aparentment absurda i sense sentit. La seva veritable funció ha sigut la de controlar, mostrant la seva cara assistencial. Més tard comencen els abusos, limitant-se estrictament a lleis i normatives que no obeeixen a les necesitats reals de la gent. Poc a poc ha començat la persecució als que no encaixem en el model social que ells defensen: escorcollaments indis-criminats a gent jove, registre de bars i locals. El dimecres passat vam viure un altre episodi d'abusos i il.legalitats a Bellver de Cerdanya. Durant tot el matí el poble va ser pres per un nombrós dispositiu policial, un autèntic estat de setge. Esperant l'hora de dinar, quan els carrers estaven deserts, amb la intenció d'actuar d'amagat de la gent, evitant el desprestigi que aquesta acció desmesurada suposa. Van obrir la porta de casa sense trucar. Ens vam apropar per preguntar el motiu i com a únic diàleg se'ns va respondre amb violència física. Van entrar a la casa sense cap tipus d'ordre judicial, cosa que suposa una clara violació de domicili. Abans, ja sabien els noms i el domicili i no van esgotar els passos per citar-nos legalment, optant per la forma més perjudicial per la persona. Detenció durant dia i mig, amb el risc de perdre la casa (doncs no ens van deixar apagar el foc), el treball, els animals, i altres danys irreparables. Trepit-jant el principi legal de la no inter-venció. En el moment de la despro-por-cionada intervenció, qualsevol podia haver constatat que no hi havia llum a l'immoble, per la qual cosa no es podia tractar d'un delic-te flagrant, que hauria donat peu a la detenció immediata, no respec-tant la pressumpció d'innociència. La desorbitada xifra de 500.000 ptes. de frau de les que se'ns acusa, és un clar exemple de la desmesura. Ja que és materialment impossible que una vivenda les gasti. Això ha servit únicament perquè els mitjans en facin una ràpida difusió, mostra del muntatge per criminalitzar determinades formes de vida.Fa nou mesos hi havia un solar en runes, amb els conse-qüents perills per la salut i la inte-gritat física, alhora que una presa fàcil per als grans especuladors. I un grup de joves, (que ara ens presenten com a estafadors/des) amb els inconvenients de no tenir ni aigua ni llum, ho hem anat conver-tint en un espai habitable. Aquests fets demostren que la policia protegeix, per sobre de la dignitat humana els interessos de les grans empreses. Els i les afectats/des 12/4/99 8. ASSASSINADA PER LA GUÀRDIA CIVIL Un cop més, hem de veure com la impunitat policial acaba amb la vida de persones. El passat dissabte 11 d'abril, la Guàrdia Civil va assassinar a Sevilla la Míriam Gómez Cuadrado, de 21 anys, quan ella i el seu company es van saltar un control d'alco-holemia de la Guàrdia Civil. El company de Míriam, que conduïa el cotxe, va passar de llarg del control perquè no tenia carnet de conduir. Durant la persecució, el Brigada Pedro Jiménez Monchón va disparar la seva arma causant la mort de Míriam. De moment, l'assassí està suspès de servei fins que s'investiguin els fets, tot i que, segons ell, va actuar en defensa pròpia. Contra-Infos13/4/99 9. CONCENTRACIÓ CONTRA LA CASERNA DE GRÀCIA Una trentena de joves es van concentrar el divendres 9 d'abril contra la caserna de la guàrdia civil que hi ha al barri de Gràcia de Barcelona convocats per l'Assemblea de Joves de Gràcia (PUA) i l'assem-blea de Maulets del barri. La data coincidia amb l'esclafament per part de l'exèrcit de la revolta popular que hi va haver a la vila el 1870 en contra del reclutament de quintes per anar a lluitar contra els cubans que volien la indepen-dència. Abans i durant la concen-tració, la caserna va estar custodiada per deu furgonetes de la brigada antidisturbis de la policia nacional, que no van dubtar en equipar-se amb porres, cascs, escuts i escopetes de pilotes de goma quan van aparèixer els joves. Després de la concentració es va fer un sopar popular al Casal del carrer Verdi. Zitzània 13/4/99 _________________________________________________________________ LLUITA SOCIAL 10. JORNADES: "TRENQUEM EL SILENCI" Sota aquest lema, “trenquem el silenci”, s’estan preparant unes jornades de lluita social. Aquest és el text que s'està repartint. "Trenquem el silenci cada dia, amb els nostres actes, amb les nostres protestes, amb les nostres paraules i els nostres silencis. Fins aquí tot és normal i quotidià; allò extraordinari seria fer-ho coincidir en el temps per desemmas-carar aquesta absurda "veritat" que ens imposen, que se senti la paraula dels i les exclosos/es i els i les disidents, que s'escolti el crit de tots i totes. Perquè cada dia som més les persones que volem un món on tin-guin cabuda tots els móns. Perquè aquí hi ha molts móns que el neoli-be-ra-lisme, l'especulació, els go-verns, els mitjans de comuni-cació... miren d'amagar i reprimir. Per tot això i per molt més, us convidem a tots i a totes, homes i dones, aturats i aturades, emi-grants, estudiants, treballadors i tre-ba-lladores, PERSONES, a trencar el silenci. I sota aquest lema: "TRENQUEM EL SILENCI". Contra el seu CONTROL SOCIAL, els seus MITJANS DE COMUNICACIÓ, pels nostres DRETS BÀSICS ja siguem d'aquí o d'allà, ja siguem emigrants o treballem la SOLIDARITAT INTERNACIONAL, o el MÓN LABORAL, o el MÓN DE L'ECOLOGIA; a partir del 21 de maig treurem les nostres misèries al sol i i mitjan-çant diverses accions demos-trarem a la societat que nosaltres, ho-mes i dones sense treball, sense pa-pers, sense diners, tenim cara i nom, tenim dignitat, tenim il.lusió i a més formem part d'aquesta ciutat, d'aquest món i volem continuar així malgrat la seva repressió, malgrat la seva exclusió. Perquè el món on tinguin cabuda tots els móns és un món per a les persones, us convidem a tots i totes a participar en les accions que es realitzaran a partir del 21 de maig, us convidem a TRENCAR EL SILENCI. També us convidem a participar en la seva preparació en les reunions que se celebraran els dijous a les 19h. quinzenalment a l'espai Obert, C/ Blasco de Garay 2, 1er (cantonada Paral.lel). JA ÉS HORA DE TREURE LES MISÈRIES AL SOL. Perquè les per-sones som més importants que les coses:TRENQUEM EL SILENCI. Trenquem el silenci 13/4/99 ___________________________________________________________ -PRESONS 11. COMUNICAT DE LA PLATAFORMA "NO MÁS MUERTES EN PRISIÓN" "Ja fa un més, l'Asociación Pro-Derechos Humanos de Andalucía, coordinant-se amb altres asociacions, col.ectius, partits polítics, sindicats, etc... hem creat la plataforma NO MAS MUERTES EN PRISIÓN. Com a primera activitat, vam convocar pel dia 11 d'abril de 1999, la 1ª MARCHA A LA MACROCÁRCEL, en la qual s'exigia als jutges i al Govern: -L'aplicació de mesures de rein-serció per a les persones toxicò-manes empresonades, i la conce-s-sió d'indults pels rehabilitats. -L'excarceració immediata de les persones preses amb malalties greus incurables (segons el Codi Penal i el Reglament Penitenciari). Considerem que són constants les violacions dels Drets Humans que es produeixen dins de les presons, i en concret, la de Huelva , la cárcel-tipo (com és definida per les Institucions Penitenciàries) és actualment una de les més significatives pel que fa referència a injustícies." Asociación pro derechos humanos de Andalucía, e-mail: apdha.huelva@nodo50.org Contra-Infos 13/4/99 _________________________________________________________________ ECOLOGIA 12. 34 DETINGUTS/DES A L'ACCIÓ DE SOLIDARI@S AMB ITOIZ Es globalitzen el capital, doncs també les resistències. El passat divendres el grup solidari@s amb Itoiz, i una cinquantena d'ecolo-gistes proce-dents de deu països d'Europa, Àfrica i Amèrica van encadenar-se a la façana de la Dipu-tació de Navarra. Després d'una llarga estona de confusió general, la policia foral intervingué a cops de porra per tallar les cadenes i detenir els 34 encadenats. Dos dels detinguts van anar a l'hospital per fer un informe mèdic de les ferides. L'acció denunciava una vegada més la continuació de les obres de l'embassament d'Itoiz, el despilfarrament de pressupostos, les màfies constructores, i la repressió de les institucions que pretén fer ingressar a presó 8 membres de solidari@s en els pròxims mesos. Part dels/les detinguts/des van sortir la mateixa nit i estan a la espera de judici per desordres públics, excepte la gent de l'estranger que se'ls va aplicar la llei d'estrangeria i van sortir l'endemà. Itoiz Ito ez! Solidari@s con Itoiz13/4/99 _________________________________________________________________ SOLIDARITAT INTERNACIONAL 13. OFENSIVA ANTI-PKK Després de la detenció del dirigent del PKK Abdullah Ocalan i de la contundent resposta per part de la població kurda que viu a Europa, la premsa va parlar del tema durant un parell de dies i poc més. Dos mesos després, la situació del Kurdistan no ha canviat en absolut, i la repressió contra aquest poble no s'atura. Aquesta notícia ens arriba des d'Itàlia: "44 rebels kurds i 10 soldats turcs van resultar morts durant una ofensiva produïda per l'exèrcit d'Ankara a la frontera amb Iraq. Les forces turques han complert una sèrie d'atacs contra els campaments de rebels kurds afins al PKK d'Ocalan. Els avions i les tropes de terra han rastrejat la zona i capturat a 14 militants. Mentrestant, a Besbulak, els rebels kurds han segrestat un candidat conservador a les eleccions polítiques del 18 d'abril." Zitzània 12/4/99 _______________________________________________________________ OPINIÓ 14. otan o coca-cola Fa uns dies, els diaris de gran circulació publicaven una fotografia de l'agència nordamericana Associated Press, en la qual es podia veure una ampolla grossa de Coca-Cola, a terra, mig plena, entre les runes de l'últim bombardeig de l'OTAN sobre Prístina (Kosovo). Al costat, hi ha també algún got i alguna tassa, mig plena, igual que l'ampolla. També podríem dir mig buides, però la cara de satisfacció i d'optimisme de les persones que surten, assegudes, a les fotografies, ens fa explicar-ho de la manera més positiva possible. Són tres homes, un amb uniforme, fent la senyal de la victòria amb les dues mans. Tots amb les seves armes automàtiques a l'abast. Algun peu de foto ens els presenta com un policia serbi i dos veïns de la ciutat. Algún altre, en lloc de parlar de policia, parla de soldat. Curiosa diferència, subtil, en els temps que corren, temps de guerra... Els serbis tenen Coca-Cola? Per on els hi entra? No estan bloquejats? Quina és la intenció propagandística d'aquesta foto? Una resposta possible és el paral.lelisme que conté un del titulars de la crònica: "L'OTAN, (eufemísticament anomenada Aliança) amenaça amb inutilitzar la televisió iugoslava, si no retransmet programes occidentals. La Coca-Cola, símbol indubitat d'Occident, situada al mig dels personatges de la foto, a manera de tòtem, marcaria així als serbis el camí a seguir, el camí correcte, pel que fa a la seva programació televisiva... I si no, ja saben que ve l'OTAN. Però hi ha una altra lectura: aquesta ampolla també ens recorda que estem obligats sempre a esbrinar els veritables motius de les guerres. I a fer-ho immediatament, des del mateix moment que comencen a intentar aturar-les. Què ens amaga el Ieltsin, quan diu: "No entregarem Iugoslàvia!" ¿Amb qui ha de quedar bé el Clinton, per aprofitar bé aquests dos anys que li queden de mandat i poder passar "dignament" a la Història? Doncs una vegada més, es tracta de repartir-se els mercats. Els mercats d'armes i tots els altres. El Clinton, el Ieltsin i la resta, no són més que els caps visibles de les màfies del capital multinacoinal, que es disputen el món igual que els gangsters de l'època d'Al-Capone es disputaven els diferents barris de la ciutat de Chicago per poder extendre al màxim les seves activitats i fer més negoci... I per sobre de tot això, planeja un fet objectiu, que molt poca gent es planteja, aquests dies: acabada la Segona Guerra Mundial al 1945, els diferents pobles dels Balcans (Croates, serbis, bosnis, kosovars, albanesos,...) que naturalment no són ni millors ni pitjors que nosaltres, varen aconseguir conviure en pau, durant gairebé 50 anys, malgrat les seves diferències ètniques... no serà que ara se'ls vol castigar, precisament, per aquest atreviment? aquesta és una altra de les qüestions que no podem passar per alt, enmig de tanta confusió, aquells que sentim -a més de molta por a morir- un gran fàstig davant de la perspectiva que ens ofereixen el Solana i els altres senyors de la guerra: obligar-nos a seguir col.laborant en la seva indigna funció de matar. F.A.A. 13/4/99