Contrainfos número 39 _____________________________________________________ REPRESSIO 1- VOLEN EMPRESONAR 17 JOVES A TERRASSA 2- UNA GRAN PROPOSTA POPULAR 3- PERSECUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ 4- ERA UNA EMBÒLIA, NO UNA BORRATXERA 5- FINALITZA LA VAGA DE FAM DE SUSO CELA REIVINDICACIONS VEÏNALS 6- LA LLUITA DE L'AIGUA CONTINUA ANTISEXISME 7- LA VIOLACIÓ NO ÉS CAP BROMA NI MOTIU DE PUBLICITAT LABORAL 8- ENFRONTAMENTS DURANT LA JUNTA D'ACCIONISTES DE TELEFÒNICA ANTIMILITARISME 9- JUDICI CONTRA ANTI----MILI-TARISTES A GRANADA 10- OTAN ASSASSINA! CAP EXÈRCIT DEFENSA LA PAU SOLIDARITAT INTERNACIONAL 11- RECOLZAMENT A LA CONSULTA DEL EZLN _____________________________________________________ REPRESSIO 1- VOLEN EMPRESONAR 17 JOVES A TERRASSA Des de Terrassa ens han fet arribar aquest comunicat: "El proper dimarts 27 d'abril seran jutjats/des 17 persones de la nostra ciutat. Se'ls demana penes de pre-só de 2 fins a 4 anys acusant-los (sense cap prova o inventant-se-les) d'assistència a una ma-nifes-tació i de llençar globus de pin-tura. No és casualitat que totes elles hagin mostrat públicament el seu su-port a l'okupació. Sens dubte re-pre---s-enta un atac sense pre-ce-dents als moviments socials ter-ras--sencs. Després d'altres intents, les au-to-ritats (polítiques, judicials i poli-cials) ho tornen a provar. L'objectiu és doble. D'una banda volen em-pre-sonar una part del jovent que durant els darrers anys ha participat en iniciatives diverses, ja sigui la de--nún-cia al feixisme, el desen-volupament del moviment antimili-tarista, la tasca contra l'atur, la pre-ca-rietat laboral o les ETT, el movi-ment feminista o les iniciatives d'auto-ges-tió, sent l'okupació una de les més conegudes. D'altra banda volen també que sigui un escarni i una crimi-nalització per tot allò que pretén qüestionar aspectes de la so-cietat tal com és. No podem quedar-nos quietes. La res-posta ha d'estar a l'altura de les cir-cum-stàncies. Cal fer conèixer per tot arreu la situació i mobilitzar-nos extra-ordiàriament. Tenim pocs recursos econòmics i els mitjans de comunicació només s'inte-res-sen per la política institucional, els esports elitistes o els 'cotilleos' del cor. Però disposem de dues eines amb infinits recursos: la raó i la gent. A més, ara s'han superat a ells ma-teixos. Els arguments per a empresonar-nos (si és que així es poden considerar) són extrema-dament falsos i més propers a les dictadures que a règims suposa-dament democràtics. Des de quan pots anar a la presó per pres-sumpta assistència a una manifes-tació? Des de quan per pres-sump-ta--ment llençar globus de pintura algú pot anar a la presó? Hem d'organitzar una protesta col-lectiva que, a més de fer conèixer a tota la ciutat el salt repressiu que vo-len fer, els faci adonar de les con-se-qüències que tindria l'empre-sonament. Amb aquest objectiu es convoquen una sèrie d'actes:-10 d'abril: Assemblea informativa (CSO Vallpa-radís); -17 d'a-bril: Manifes-ta-ció a la Pça Vella de Ter-rassa; - 24 d'a-bril: Concert al CSO Vallparadís; -25 d'abril: Diada al Parc de Vall-paradís; -27 d'abril: Con-centració da-vant dels jutjats." Contra-Infos 29/3/99 2- UNA GRAN PROPOSTA POPULAR La sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha proposat la creació d'una mena d'impost judicial que, teòricament, hauria de servir per a impedir que grans empreses i multinacionals posin plets per a no res. També en la teoria, la justícia continuaria sent gratuïta per a la gent sense re--cursos (perquè s'aprovés a-ques-ta proposta primer caldria el vot fa-vo-rable del Consell General del Poder Judicial i, després, que el go-vern fes les modificacions legals perti-nents). No cal posar en rel--leu el perill que suposaria dur a la pràctica aquesta proposta: en primer lloc, implicaria definir "què és tenir recursos", fet que suposa que gent sense diners no podria posar plets simplement perquè segons el sis-tema judicial "té recursos". En segon lloc, és evident que aquesta mesura no afectaria a les empreses que sempre podrien seguir pagant i col.lapsant el sistema judicial, mentre que gent amb més motius per posar plets no ho podria fer per falta de diners. Una gran mesura popular. Zitzània 29/3/99 3- PERSECUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ La comissió de Política i Ocupació del Congrés vol presentar una pro-posta per il.legalitzar l'ús de pas-teres, més concretament "tipificar penal-ment la utilització d'embar-cacions o vehicles per al transport clan-des-tí de persones". Aquesta proposta s'enmarca en una de més àmplia que busca, en teoria, la per-se-cució de les xarxes d'im-mi-gració clan-des-tines i que, a la pràc-tica, suposarà un au-gment de les po-lí-ti--ques racistes europees. Zitzània 29/3/99 4- ERA UNA EMBÒLIA, NO UNA BORRATXERA "La impunitat amb què estan acos-tumats a actuar als grans diaris, ha fet possible que EL PUNT, diari del Bar-celonès Nord, publiqués el pas-sat 4-3-99 una crònica judicial, sig--na-da per la Sra. Lurdes Campu-zano, en la qual es manipula desca-radament la informació per afavorir una vegada més els interessos del Gran Capital, en aquest cas el capital de les Companyies d'As-se-gurances. I com que sabem que és molt difícil aconseguir que aquest diari respecti el nostre dret de rèplica, difondrem les següents pun-tualitzacions: Considerem que, a l'article mencionat, es dóna una in--for-mació partidista i freda en mini-mitzar la gravetat de la mort d'una per-sona i justificar l'actitud teme-rària i menyspreadora de la doctora Rosa Mª López Tornero pel que fa a la salut i la vida dels ciutadans, quan estava de guàrdia d'urgèn-cies, a l'Hospital de l'Esperit Sant, de Sta. Coloma de Gra-manet, el 30/11/93. Dir que una hemorràgia ce-rebral és molt difícil de diagnosticar és una burla a la professió mèdica. Les hemorràgies es de-tec--ten fent les proves pertinents, que no es van fer en aquest cas, perquè la doctora, basant-se en el seu "diagnòstic visual", va decidir que el pacient anava begut i havia de dormir "la mona". Afirmar, com es va fer a la vista oral, que l'home hauria mort encara que no hi hagués hagut un error de diagnòs-tic, és una afirmació gratuïta per a intentar justificar la temeritat de l'acu-sada. És molt difícil no relacionar l'actuació de la periodista Campuzano amb la dels membres del Tribunal, la del forense i la de la fis-cal A. Magaldi, que va co-mençar demanant un any de presó per la metgessa acusada i 15 milions d'indemnització per la fa-mília de la persona morta, però va acabar retirant l'acusació i es va con-vertir en la millor advocada de-fenso-ra de la mateixa metgessa i en contra dels interessos de la família de la víctima. I és que la Companyia d'Assegurances Winterthur i el Col.legi de Metges de Barcelona tenen molta força, mol-ta..." COORDINADORA. CONTRA ABUSOS DE PODER 7/3/99 5- FINALITZA LA VAGA DE FAM DE SUSO CELA El pres polític dels GRAPO Suso Cela va abandonar fa dues set-manes la vaga de fam que havia començat el passat 10 de març per protestar pels maltractaments rebuts a la presó (veure Contra-infos 37). Suso ha acabat amb la vaga després que el director de la presó de Badajoz ac-cedís a les seves pe-ticions de no ser sotmés a registres vexa-toris. Zitzània 22/10/99 _____________________________________________________ REIVINDICACIONS VEÏNALS 6- LA LLUITA DE L'AIGUA CONTINUA La FAVB va convocar a una con-centració a la plaça St. Jaume per reclamar que l'Ajuntament de Barcelona tregui la taxa de la Tangrem del rebut de l'aigua. A la con-cen-tració, hi van assistir unes 500 per-sones, i es va entregar el se-güent co-municat: "A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA: Els 52 barris de la nostra ciutat que participem en el conflicte dels impostos abusius en el rebut de l'ai-gua, exigim un posicionament a fa-vor de les nostres propostes a l'En-titat Metropolitana: -Un preu "polític" de l'aigua basat en el consum de 100 litres persona/dia, penalitzant el malba-ra-ta-ment d'aquest bé tant escàs; -Pel que fa a la taxa de trac-ta-ment dels residus, treure-la del rebut de l'aigua. Unificar en una sola taxa la recollida i l'eliminació. A cada municipi se li hauria d'imputar la part proporcional tenint en com-pte punts de correcció basant-se en la seva dedicació al projecte, la se-va posada en marxa, la seva apor-tació en béns o instal.lacions, acon-seguint que el cost per municipi si-gui un reflex del seu interès a col-laborar amb el medi ambient i pel con-trari penalitzar aquells que no ho facin; -Estudiar la forma de re-per-cussió als veïns en funció de la quan-titat i tipus de residus que es pro-du-eixin en cada municipi. Pel que fa a la taxa del clavegueram, Bar-celona és l'únic municipi metro-polità que la cobra dintre del rebut de l'aigua. Demanem que es tregui del rebut de l'aigua i que puguem dis-cutir els criteris que en presideixen el cobrament. Durant el mes d'abril hauríem de mantenir reunions per començar a treballar en el tema. 8 anys de conflictes, són molts anys. Els milers de veïns i veï-nes que protagonitzem aquesta llui-ta, exigim una solució justa. FAVB, 25 de març ". Zitzània 29/3/99 _____________________________________________________ ANTISEXISME 7- LA VIOLACIÓ NO ÉS CAP BROMA NI MOTIU DE PUBLICITAT "Els i les jutges se les saben totes, es treuen asos de sota les màni-gues per aplicar lleis com més els plagui. Qui s'hagués imaginat que un jutge pogués absoldre a una a-gres---sió de violació amb l'excusa que la víctima portava texans. El pre-text: els texans, suposadament no es poden treure sense la col-laboració de la dona. Si l'haguessin estat apuntant amb una pistola, tam-bé hauria estat violada sota el seu consentiment per no haver-se resistit? Aquests homenets amb toga negra van repartint, amb total im-punitat, sentències absolutòries per casos de violació i maltracta-ments de la manera més vil i descarada: el setembre de 1996 el tribunal va declarar que pegar a la dona (dins el matrimoni) no és de-licte si l'agressió està justificada per ge-losia. L'audiència de Valladolid va absoldre, el maig de 1995, a un jove del delicte de violació a l'o-pinar que no es pot consumar l'a-gres-sió dins un Renault Clio. i com aquests podríem anomenar al-tres exemples. La notícia de l'ab-solució amb l'excusa dels texans fou notícia de primera plana dels di-a-ris i motiu de mil brometes i a-cu-dits fàcils. La sentència fou tan des-me-suradament tendenciosa que provocà fins i tot les protestes de les diputades feixistes italianes. Però no acabarem mai de sor-prendre'ns, ens pensàvem que la cosa no podia anar a pitjor,...no? i tant que sí! Només cal que facis una pas-sejadeta per Barcelona (ja si-gui a peu, en metro, bus o bici) que encara que no vulguis te n'a-donaràs. Es deuen haver gastat una mi-lio-nada: els carrers estan plens d'aquests plafons publicitaris anun-ciant uns texans, utilitzant (molt sub-tilment) el "boom" d'aquesta notí-cia com a reclam publicitari. La mar-ca no la mencionarem (només fal-taria donar més nom a aquests in-nombrables) però sí que des-criurem l'anunci: dos cossos nus (una dona i un home) tapant-se el sexe amb un pedaç de texà (supo-sadament italià, que fa més "in" úl-ti-mament, qui sap per què). Ell por-ta un ham, i ella un peix, i hi ha es-crit: "igual oportunidad". Qui se'n va de pesca? I, què pesca? Igualtat d'o-por-tunitats per a què? Amb un texà tapa-sexes segur que no cal el consentiment d'ella, no? Es treu amb més facilitat? Molt subtil la relació però no la deixarem pas-sar per alt. Amb la violació no hi ha mai igualtat d'oportunitats, ni es cap broma ni motiu de publicitat. Si haguessin violat a aquell jutge i a aquest publicista, segur que les co-ses no haurien anat igual." UEP (Unides i Enemigues del Patriarcat), AC 22067.BCN. 29/3/99 _____________________________________________________ LABORAL 8- ENFRONTAMENTS DURANT LA JUNTA D'ACCIONISTES DE TELEFÒNICA En motiu de la celebració a Madrid de la Junta General d'Accio-nistes de Telefònica, uns 10.000 treballadors/es de la multinacional provinents de tot l'Estat van arribar al recinte firal de la ciutat (Ifema), on es celebrava l'acte, amb la intenció de mostrar el seu des-contentament pels acomiada-ments massius que s'estan portant a terme des de la direcció de l'em-presa. La concentració coincidia amb una convocatòria de vaga de Telefònica a tot l'Estat, que van seguir el 80% dels treballadors/es. Els i les mani-festants van desplaçar-se a Madrid amb més de 80 autocars. La junta d'ac-cionistes estava dividida en dues sales, una amb els 'peixos gros-sos' i periodistes, i una altra amb els petits accionistes i treba-lladors/es que podien veure a través d'una macropantalla com es desenvo-lupava l'acte. Durant tota l'estona la presència policial va ser molt nombrosa, amb un dispositiu que incloïa helicòpters, més de 60 furgones d'antiavalots i un gran desplegament de "segu-rates". Alguns/es manifes-tants van a-conseguir entrar al recinte, mentre la gran majoria es quedava fora per culpa de les repetides càr-regues policials. Més tard, un grup de manifestants va tallar l'M-40 durant 20 minuts, fins que va arribar la policia, amb pilotes de goma i donant cops de porra a tothom que se li posava al davant. Els incidents van acabar amb 3 treballadors ferits i dos detinguts, que van ser posats en llibertat després de prendre declaració. Informarem sobre properes mobilitzacions. Contra-Infos 30/3/99 _____________________________________________________ ANTIMILITARISME 9- JUDICI CONTRA ANTI----MILI-TARISTES A GRANADA Davant el "macrojudici" a onze jo-ves insubmisos a Granada, es pre-paren des dels diferents col-.lectius antimilitaristes diverses mo-bilitza-cions. Els incidents que han desembocat en aquest ma-cro-judici -mai abans a Granada s'havien assegut a la banqueta tan-tes persones relacionades amb l'antimilitarisme- van passar el matí del 6 de novembre de 1995, és a dir, fa ja més de tres anys. Aquell dia, un grup d'insubmisos va decidir encadenar-se a la porta principal que dóna accés a les dependències ju-di-cials de l'edifici de La Caleta. Pocs minuts després d'iniciar-se la pro-testa, van arribar al lloc diverses dotacions d'agents de la Po-licia Nacional. Els funcionaris po-li-cials van tallar les cadenes i van intentar identificar els enca-denats. Després d'uns moments de tensió i alguna empenta, la po-licia va carregar. La Fiscalia de Granada acusa a on-ze dels participants de pres-sumptes delictes de deso-bediència a l'autoritat, resistència, lesions i atemptat. Per la qual cosa es demanden condemnes que os-cil-.-len entre penes multes i els tres anys de presó. La Coordinadora de Co-lectivos Antimili-taristas de Granada ha fet un manifest de suport als encausats, que pretén que sigui firmat per persones i col-.lectius que, en fer-ho, s'autoin-culparien dels mateixos càrrecs que imputen als onze joves que s'asseuran a la banqueta. El mani-fest també destaca que cap fun-cionari policial ha estat processat. IDEAL 17/3/99. Granada 10- OTAN ASSASSINA! CAP EXÈRCIT DEFENSA LA PAU "La guerra és una massacre entre persones que no es coneixen en profit de persones que sí que es coneixen però no es massacren" Paul Valéry "L'OTAN, encapçalada pels Estats Units, va iniciar fa uns dies un massiu atac aeri contra els serbis de Iugoslàvia. L'excusa, aquest cop, és parar les massacres contra el poble separatista kosovar dutes a terme pel govern serbi de Milo-sevic. Organitzacions humani-tàries ja van anunciar que en els dos primers dies de bombardeig, les víctimes civils eren vàries desenes i els danys materials incalculables. Aquesta és l'única política dels ian-quis, que es creuen els gendarmes del món. En menys de sis mesos l'OTAN ha bombardejat el Sudan, Irak i ara Iugoslavia. És el famós nou ordre mundial d'Estats Units. Ja es van realitzar multitudinàries mobilit-zacions condemnant l'a-gres-sió imperialista, a Grècia, a Ità-lia i a Alemanya, treient la pols a la consigna "yanquis go home". Amb el mateix pretext amb què ara agredeixen a Iugoslavia, l'OTAN hauria de bombardejar Ankara, capital de Turquia, que des de fa dècades massacra el poble kurd. Recordem que Turquia, a més de ser membre de l'OTAN, és una plataforma dels ianquis pels seus bombardeigs contra el poble iraquí. CORREPI- Coordinadora contra la Represión Policial e Institucional . 29/3/99". A Barcelona, el proper 31 de març, a les 19.30h, s'ha convocat una concen-tració a la Pça. St Jaume perquè s'aturin els bombar-dejos de l'OTAN, que es retirin les tropes i la policia sèrbies del Kosova, i pel dret d'autodeter-minació del poble kosovar. Contra-Infos 30/4/99 _____________________________________________________ SOLIDARITAT INTERNACIONAL 11- RECOLZAMENT A LA CONSULTA DEL EZLN "El dissabte 20 de març, es van realitzar unes jornades al Centre Cívic Les Basses de Vilapicina de Barcelona, que ens van cedir les instal.lacions gratuïtament, de recolzament a la consulta i contra l'exclusió social. Al matí es van realitzar activitats infantils i uns debats sobre les noves formes de fer política, les xarxes, el concepte de societat civil, etc. Al migdia es va fer un dinar popular mexicà al qual van assistir unes 75 persones, i a la tarda una xerrada a càrrec de Papers per Tothom, on van explicar la situació dels/les immigrants i el que suposa la Llei d'Estrangeria. A les 19:30h es va realitzar un acte on es va presentar el vídeo de l'EZLN sobre la consulta i les propostes que hem realitzat. Vam acabar amb una festa en la qual van actuar diferents grups. El diu-menge 21 es va fer una mani-festació. A les 12 del migdia vam sortir de la plaça Universitat unes mil persones convocades per la xarxa de recolzament a Chiapas i a la Rebel.lió Zapatista de Cata-lunya. Encapçalava la mani-fes-tació un grup de mexicans/es i també hi havia gent de diferents lluites que hi ha a la nostra ciu-tat. La manifestació va ser anima-da per la banda del Sord de Girona que van posar música durant tot el trajecte. La vam finalitzar davant del Monument a Colon on es van llegir diversos comunicats (Papers per Tothom -col.lectiu que lluita contra la Llei d'Es-trangeria-, Comitès de Soli-daritat amb els Sense Terra del Brasil, del poble de l'Equador, l'As-se-mblea d'Insubmisos de Cata-lunya, l'Assemblea d'Oku-pes, i hi va haver un record per J.A. Goytisolo...). Es va instal.lar la taula de votació de la Consulta a les Rambles i una paradeta informativa on es van recollir firmes de recolzament al manifest. Vam acabar amb un menjar mexicà a la Casa de la Solidaritat. Enviem una salutació a totes les persones i pobles que estan en lluita a tot el món i que participem conjunta-ment en aquesta mobilització. Salut i sort. Col.lectiu de Solidaritat amb la Rebel.lió Zapatista, 29/3/99. C/de la Cera, 1 bis 08001 Barcelona. Tel:34-93-4422101 i 3290643. Fax: 34-93-3290858. E-mail: ellokal@ pangea.org.