CONTR@INFOS Barcelona Número 36 Setmana del 10 al 16 de març de 1999 ------------------------------------------------------------------------------- --------------------------------------------- REPRESSIO 1. LA POLICIA AMENAÇA I APALLISSA A CORNELLÁ 2. LA POLICIA DETE A PEPE REI 3. JORNADES CONTRA LA REPRESSIÓ A SANT ANDREU ANTISEXISME 4. MANIFESTACIÓ DEL 8 DE MARÇ REIVINDICACIONS VEÏNALS 5. SITUACIÓ JURÍDICA DELS I LES PRECARISTES (també anomenats okupes si són joves i porten pintes rares) OKUPACIÓ 6. APLAÇAT EL JUDICI DE L’OASIS 7. OKUPACIO A SANT CUGAT DEL VALLÈS 8. OKUPACIÓ A SANT ANDREU 9. CASASVIEJAS AMENAÇADA DE DESALLOTJAMENT SOLIDARITAT INTERNACIONAL 10. CARTA AL PAPA DE ROMA OPINIONS 11. EL SUÏCIDI COM A RAÓ D’ESTAT ______________________________________________________________ REPRESSIÓ 1- LA POLICIA AMENAÇA I APALLISSA A CORNELLÁ L'agent nº75.963 torna a treure la seva arma i apunta als i les manifestants, tal i com ja va fer el 20 de gener de 1998 al c/Hartzenbusch de Sants. El passat divendres 5 de març, el Partit Popular celebrava un míting del Ministre de Treball, Manuel Pimentel, al Poliesportiu de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat. Durant tota la celebració de l'acte, un grup de joves de Cornellà varen estar a l'exterior de l'edifici amb cassoles i estris amb els que feien soroll per tal de protestar per la celebració de l'acte. Amb aquesta protesta, expresaven tal i com deien amb una octaveta que repar-tien durant el mateix, la seva postura de crítica cap al PP, ja que con-sideraven una hipocresia que es fes un acte en favor de la dona, quan el PP potencia les desigual-tats i el masclisme. Durant les 2 hores que va durar el míting, un nombrós grup d'agents de la policia secreta, van estar a les portes i rodalies de l'edifici, ame-naçant i insultant als i les mani-festants. En un moment en que els policies es van dirigir corrent cap els i les joves, un grup dels i les manifestants va quedar endarrerit, fet que els policies van aprofitar per detenir-lo de forma molt violenta, ja que fins i tot van arribar a treure una pistola i van apuntar al cap de 3 noies i un noi que intentaven impedir la detenció, mentre un altre agent els amena-çava amb un pal de fusta. Cal destacar, que l'agent que va treure la pistola, ja ha protagonitzat situacions simi-lars en d'altres manifestacions, com per exemple la manifestació del passat 20 de gener del 1998, on unes 150 persones que protes-ta-ven pel desallotjament de "La Totxana", van ser apuntades per policies secretes, entre els que es trobava l'agent nº75.963, el mateix agent que a Cornellà. Durant i des-prés de la detenció, el jove va rebre gran quantitat de cops de puny, pa-ta-des i amenaces, i li va llegir els drets a comissaria un policia de paisà encaputxat. Tots aquests fets han aixecat una polèmica molt gran a nivell polític, ja que han estat instru-mentalitzats per tal d'atacar a Julia Garcia Valdecasas, com si la violència policial fos tan sols cau-sa de qui la goberna, sinó també de la seva pròpia existència. El noi detingut i apallissat per la policia, està prepa-rant la presentació d'una denúncia en contra dels agents que el van atonyinar, aquesta denúncia seria per detenció il.legal, amenaces, coaccions i lesions. Com a com--ple-ment de la denúncia, es presentaran els partes mèdics efec-tuats a l'ambulatori de Sant Ildefons, Bell-vitge i el forense dels jut-jats de Cornellà. Contra-Infos 9/3/99 EL PRECEDENT.- El passat diumenge, el Cap de la Policia Nacional a Catalunya, Francisco Arrébola, va considerar que el fet que un policia de paisà apuntés amb una pistola el cap de uns/es manifestants, era una anècdota. Però, cal recordar, que quan Francisco Arrébola era comissari de la Policia Nacional de Sevilla, l'any 1992, un grup de policies també van treure les seves pistoles i van apuntar en contra de manifestants que protestaven per la celebració de la Expo'92. Aquell cop, però, no es va tractar d'una "anècdota", ja que van disparar, i 3 persones van resultar ferides de bala. Degut a que durant aquells dies s'inaugurava l'Exposició Universal de Sevilla, els fets no van tenir massa transcen-dèn-cia mediàtiva, i van ser molt a-ma-gats. Contra-Infos 9/3/99 2- LA POLICIA DETE A PEPE REI Agents de la Policia Nacional van detenir el diumenge 7 al migdia al periodista Pepe Rei, a Donostia, per ordre del titular del Jutjat d'Instrucció núm 5 de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón. La detenció es va produir al mig del carrer quan el cap de redacció del diari Egin es dirigia a comprar el diari, sense que ningú s'adonés del que estava passant. Els familiars de Rei, que no van ser avisats per cap font oficial es van preocupar al veure que no tornava a dinar, pel que van avisar al seu advocat. "Sus allegados" no van saber res de la detenció fins a les 19h, minuts després de que la notícia es difongués a través d'una agència de notícies. Sembla ser, que Garzón acusa a Pepe Rei de "integración en banda armada", en relació al sumari pel que es van clausurar Egin i Egin-Irratia. L'arrestat va ser traslladat a Madrid el mateix diumenge, en concret, a la comissaria de Canillas, on es troba incomunicat a l'espera de passar davant del jutge d'instrucció. Pepe Rei va anunciar el dimecres passat una querella contra Garzón, després de la filtració d'una peça separada del sumari d'Egin finalment arxivada. BAIETZ Komunikaziorako Euskal Fundazioa http://www.baietz.org e-mail:info@baietz.org, 8/3/99 3- JORNADES CONTRA LA REPRESSIÓ A SANT ANDREU El divendres 5 i el dissabte 6 de març es van fer unes jorna-des a Sant Andreu contra la repressió policial. El divendres es va fer una penjada de pancartes per tot el barri informant als/les veïns/nes de la situació d'assetjament policial i de les jornades que s'estaven fent. El dissabte cap a la una a la Plaça Orfila es va fer una xerrada sobre el pla de la Policia 2000 i es va penjar una exposició que molts/tes veïns/nes van estar veïent i interessant-se pel tema. Cap a les 6 de la tarda es va fer una cercavila pels carrers del barri molt animat amb un grup de timbalaires i els diables de Sant Andreu que van sortir disfressats i van fer una representació i una geganta, la cercavila va acabar al C.S.O. El Palomar. Contra-infos 9/3/99 ______________________________________________________________ ANTISEXISME 4- MANIFESTACIÓ DEL 8 DE MARÇ Hem de recordar que el dia 8 de març de 1908, 129 treballadores de l'empresa tèxtil Cotton de Nova York es van tancar a la fàbrica en contra dels salaris miserables que rebien a canvi de la seva força de treball. El patró com a resposta va incendiar la fàbrica amb les treballadores a dintre. Com ja és habitual cada 8 de març, commemorant aquells fets se celebra, a tot el món, el "Dia de la Dona Treballadora". Aquesta jornada any rera any és un dia de reivindicació i protesta, davant de les desigualtats socials entre homes i dones, i de la hegemonia dels valors masculins a les nostres societats. A la tarda, va confluir pel centre de Barcelona una manifestació on es reclamava la igualtat de la dona respecte de l'home dins del món laboral, es denunciava les agressions sexuals i es recordava que tots els dies haurien de ser 8 de març. La manifestació, convocada per la Comissió del 8 de març i on van assistir-hi prop de 2.000 persones, va sortir de la Pça Universitat i va finalitzar a la Pça St Jaume, on es va llegir un comunicat amb megafonía. Allí també es van poder veure pancartes de partits polítics i d'organitzacions juvenils. Contra-Infos 9/3/99 ______________________________________________________________ REIVINDICACIONS 5- SITUACIÓ JURÍDICA DELS I LES PRECARISTES (també anomenats okupes si són joves i porten pintes rares) Precarista és la persona que es trobi en possessió d'un immoble (és a dir, vivint en una casa), sense pagar renda ni gràcia (sense contrac-te) i amb absència de popietat (sense haver estat demandada o denunciada pels propietaris/es). En aquells casos en què es pot demostrar que s'ha estat habitant una vivenda expropiada durant cert temps sense que el propietari s'hi hagi oposat, l'Administració està obligada a compensar els perjudicis que causin l'abandonament d'a-ques-ta. A la pràctica, aquesta compen-sació sol consistir, com a mínim, en l'abonament de les des-pe-ses de mudança (unes 200.000 ptes) més una quantitat equivalent a dues mensualitats de renda per al lloguer d'una nova vivenda (unes 130.000 ptes). El propi Tribunal Suprem, en la seva sentència amb data 18/06/1997 de la Sala 3a, entén que els i les precaristes ostenten un interès legítim per ser part en el expedients d'expropiació, ja que la seva situació pot ser expo-nent d'un interès de caràcter econòmic la privació del qual ha d'ésser indem-nitzada. I això, en base al disposat a l'article 1er de la Ley de Expropiaciones Forzosas, el qual, en determinar l'objecte d'aquesta insti-tució, no exclou cap dret o interès d'aquesta naturalesa. Per tant, les persones que es trobin en aquesta situació, és a dir, si tenen coneixement que la vivenda que habiten s'expropiarà o ja està expropiada, han de comunicar per escrit a l'Ajuntament o Entitat expropiant la seva situació i dades personals, així com sol.licitar les indemnitzacions corresponents, abans d'abandonar la vivenda, i en cas que l'Administració no contesti o denegui la petició, acudir a un professional (advocat/da particular o d'ofici) per tal que dugui a terme la sol.licitud en forma legal. El Derribo, nº0. La Crit (Assemblea d'afectats i afectades pel PERI al Raval) ______________________________________________________________ OKUPACIO 6- APLAÇAT EL JUDICI DE L’OASIS El 9 de març, s’ha celebrat al jut-jat 24 de primera instància,el judici contra la casa okupada l’Oasis. El judici s’ha ajornat fins el dia 23 d’aquest mateix mes,,ja que el demandant no ha pogut demostrar els poders que té dins de la institució a la cual pertany (La casa de la Caritat),i per tant els poders sobre l’inmoble en qües-tió. El jutje ha decretat que si el dia 23 segueix sense poder demostrar els seus poders, retirarà la demanda. El judici que s’ha ce-lebrat per via civil no ha durat més de 20 minuts, durant els quals mig centenar de persones que s’havien concentrat en solidaritat amb els/les okupants/es de l’Oasis han tallat la Via Laietana amb una pancarta en la que es podia llegir:"La casa de la caritat (Diputació) també desa-llot-ja." També s´han corejat consignes en contra de la diputació i en contra de la policia. El passat dimecres 3 de març, prop de 30 persones van entrar a l'interior de la Seu de la Diputació, on van repartir octavetes i van fer soroll en contra del judici a l'Oasis. Després van sortir i van muntar una tenda de campanya davant l'edifici (foto), al cap de sis hores van marxar del lloc. Contra-Infos 9/3/99 7- OKUPACIO A SANT CUGAT DEL VALLÈS El dissabte passat, 6 de març, un centenar de persones van van okupar una masia de propietat municipal a Sant Cugat del Vallès, la Masia Torreblanca. Aquesta és la cronica d’aquests dies: "Ja fa tres dies que s'ha entrat a la Masia i de moment tot va molt bé. Encara no hi ha denúncia de l'Ajun-tament, i esperem que sigui així per molt temps. De moment, totes les tasques que s'estan portant dins la casa s'on, la gran majoria, d'acondicionament, nete-ja, tapar finestres (fa molt de fred). El dissabte a la nit es vafer una festa Popular, a la qual hi va venir força gent. El diumenge va haver-hi xocolatada i cercavila, i per avui dilluns, dia de la dona treballadora, tenim pensat fer unes lectures-debat de textos antisexistes. La policia, si no tenim en compte les tímides visites que va fent molt de tant en tant, pràcticament ni l'olo-rem. La gent està molt animada i amb moltes ganes de tre-ballar. S'han fet varies assem-blees per tal d'anar prenent deci-sions, i la participació ha estat molt positiva. S'ha rebut molta ajuda per part de la gent de Terrassa i la de Kan Pascual. La casa, la Masia de Torreblanca, és una masia municipal situada a la zona del pla del Vinyet de St Cugat. Ha estat obli-dada durant una dotzena d'anys. Ës molt gran i està en bastant bon estat, tot i que encara hi ha molta feina" C.S.O Torreblanca 8- OKUPACIÓ A SANT ANDREU El diumenge 7/3/99 es va okupar una casa situada al c/Bascònia 21, al barri de Sant Andreu. Una vin-tena de persones van entrar a la casa cap a la dos quarts d'una del migdia i als vint minuts van aparèi-xer tres patrulles de la Guàrdia Urbana a fer el corresponent informe i una estona després, va pas-sar una patrulla de la Policia Nacional, que va marxar al cap d'una estona. La casa se destinarà a vi-ven-da i ja s'estan dent feines de re-ha-bilitació. Contra-Infos 9/3/99 9- CASASVIEJAS AMENAÇADA DE DESALLOTJAMENT La vivenda okupada situada al c/Rubén Dario 46 (Sant Andreu), està amenaçada de desallot-ja-ment.Tot i que el fiscal s´ha retirat com part acusadora, el jutje José Alfonso Tello Abadia (jutjat d´ins-trucció num.23), ha signat l´ordre de desa-llot-jament. Aquest jutje ja havia demostrat en altres ocasions gran enemistat envers els movi-ments socials, en concret contra el moviment okupa (desallot-ja-ment del Cine Okupat de Via Laietana...). Kafetaktiva 9/3/99 ______________________________________________________________ SOLIDARITAT INTERNACIONAL 10- CARTA AL PAPA DE ROMA Aquesta és la carta oberta que les Madres de la Plaza de Mayo, d'Argentina, ha difós després de saber-se que el representant de l'Església Catòlica, el Papa de Roma, demanés clemència pel dictador Pinochet: "Buenos Aires, 23 de febrero de 1999. Señor Juan Pablo II: Varios días nos costó asimilar el pedido de perdón que Usted Señor Juan Pablo reclamó para el genocida Pinochet. Nos dirigimos a Usted como a un ciudadano común porque nos parece aberrante que desde su sillón de Papa en el vaticano, sin conocer ni haber sufrido en su cuerpo la Picana, las mutilaciones, la violación, se anime en nombre de Jesucristo a pedir clemencia para el asesino. Jesus fué crucificado y sus carnes fueron laceradas por los judas que como Usted hoy defiende asesinos. Señor Juan Pablo, ninguna madre de1 tercer mundo que dio a luz un hijo que amó, amantó y cuidó con amor y que después fué mutilado por la dictadura de Pinochet, Videla, Bancer, Stroesner van a aceptar resignadamente su pedido de clemencia. Nosotras lo entrevistamos a Usted en tres oportunidades, pero Usted no impidió la masacre, no alzó su voz por nuestros miles de hijos en aquellos años de horror. Ahora no nos queda dudas de qué lado está Usted, pero sepa que aunque su poder sea inmenso no va a llegar hasta Dios, hasta Jesus. Nuestros hijos, muchos de ellos se inspiraron en Jesucristo, en la entrega al pueblo. Nosotras, la Asociación Madres de Plaza de Mayo le rogamos, le pedimos a Dios en un rezo inmenso que se extendrá por el mundo, que no lo perdone a Usted Señor Juan Pablo, que denigra a la Iglesia del pueblo que sufre, y en nombre de millones de seres humanos que mueren y siguen muriendo hoy en el mundo en manos de los genocidas que Usted defiende y sostiene." Asociacion Madres de la plaza de Mayo, 23/2/99 ______________________________________________________________ OPINIONS 11- EL SUÏCIDI COM A RAO D’ESTAT "El diari "EL PAÍS" és un dels exponents més clars, per exemplificar el que pot arribar a dir i fer un mitjà de comunicació de masses, dedicat comple-tament a justificar i defensar el sistema, el Poder. El diumenge passat, varen publicar un reportatge pretesament històric ("El fin del terrorismo de izquierda en Europa") on beneeixen una de les raons d'estat més perversament imposades per la República Federal Alemana, des del final de la Segona Guerra Mundial. El senyor Josep Ramo-neda, un d'aquests periodistes que deuen la seva exitosa carrera, precisament, en la seva submissió al Sistema, afirma que un dels èxits de l'Estat alemany ha consistit en aconseguir que els terroristes, que no va matar la Policia, es suïcidessin a la presó. Està clar que justificar d'aquesta manera la tortura blanca, fins a conseguir que un pres "es suïcidi" a la seva pròpia cel.la, en uns moments en que la polèmica sobre l'alliberament dels/les presos/es polítics bascos està candent, no és precisament una afirmació innocent, ni tan sols insconcient. I tot això sense entrar, de moment, en la manera, gens subtil, amb la que el senyor Josep-El País-Ramo-neda contribueix a imposar la versió del suïcidi, per explicar la mort a la presó, els anys setanta, de la senyora Ulrike Meinhof, el senyor Andreas Baader i la senyora Gru-dun Ennslin, militants de la R.A.F. (Rote Armee Fraktion-Fracció de l'Exèrcit Roig). I és que, encara ara, tants anys després, a la República Federal Alemanya, qui posi en dubte la versió oficial dels suïcidis dels presos i preses de la R.A.F. pot ser acusat de cometre un delicte i perseguit criminalment. Per això, en uns moments que la policia d'aquest país nostre es com-porta com es comporta (Sabadell, 13/2/99, jove mort per la policia local, d'un tret per l'es-quena; Cornellè 5/3/99, unpolicia fa ús de la seva pistola, "només per intimidar"...), les maniobres into-xi-cadores com les del País-Ramoneda són especialment odioses. Contra-Infos 8/3/99