Lluites

"Seguimos viviendo en Bon Pastor!"

Autor: Indyreportero
Data: 8/02/2007
Font: www.barcelona.indymedia.org

Gravat en el ciment amb el qual han tapiat la porta del n.8 del carrer Albi hi ha aquesta frase: "LOS MEJORES MOMENTOS DE MI VIDA CON MI FAMILIA HAN QUEDADO AQUÍ". Al ciment d'una finestra tapiada del carrer Albi: "NUNCA TE OLVIDAREMOS CASYTA". I al carrer Albiol (són tres carrers paral·lels): "HAY ILEGALIDAD". Les families que continuen vivint a les cases barates de la primera fase de la remodelació estàn rodejades, i han assenyalat amb pintades que encara viuen a les seves cases, perquè no entri ningú a robar o a fer destroços, com han fet a totes les cases del voltant.

Aquests quatre carrerons paral·lels, fins fa uns mesos territori segur pels jocs dels infants i per les xarrades entre gent gran i entre families (Sant Joan a Bon Pastor: una festa a cada carrer!), semblen ara el Far West. Els obrers del Patronat volten pel barri en grups, tapiant i destroçant els sostres, trencant les tuberíes i provocant fuites d'aigua que filtra cap a les cases encara habitades, posant en perill de curt circuit els cablats elèctric. De nit, i a vegades també de dia, entren grups de gitanos per emportar-se tot lo que es pugui vendre de dintre les cases.

Carrer Carabassa: La justícia ratifica una victòria veïnal

Font: Masala nº32, Novembre-Desembre '06

Corrien els temps de Katy Carreras com a regidora del districte de Ciutat Vella, quan ens feiem ressò en aquest mateix diari de la resposta veïnal als estranys i destructius plans urbanístics que havien d'afectar la deliciosa calma i harmonia arquitectònica del carrer Carabassa.

Era a mitjans de desembre del 2001 que es constituïa el Col·lectiu "Salvem el carrer Carabassa" amb l'objectiu de denunciar i combatre una sèrie de maniobres que, sota el vist-i-plau de l'Ajuntament, atemptaven quasi contra al sentit comú, consistents l'elevació de diverses plantes en un dels edificis històrics del carrer.

L'aprovació, el 27 d'octubre del mateix any, del "Pla especial del Patrimoni arquitectònic", segons el qual qualsevol edifici catalogat pot ser descatalogat si es creu convenient, facilitava la intervenció, d'acord amb el Pla Especial Integral, de l'empresa ESTRUCFORT 2000 S.L., que havia comprat la finca per 100 milions de les antigues pessetes el 19 d'octubre del 2000. Però, tots aquests plans i l'ús especulatiu previst per a l'edifici, no convencien a cap dels veïns, que veien irregularitats evidents en tot el procés (veure Masala núm. 7).

Días difíciles en el Forat de la Vergonya

Texte: Masala nº32, Novembre-Desembre '06
Video: dvactivisme


Hace ahora aproximadamente dos años, el colectivo del Forat de la Vergonya con el apoyo de otras entidades del barrio como la Associació de Veïns del Casc Antic, RAI, Espai d'Entesa y Veïns en Defensa de Ciutat Vella, alcanzaban una victoria barrial y vecinal sin precedentes en lo que es hoy el Parque del Forat.

El día que las autoridades retiraban el proyecto inicial -un parking cubierto de una plaza dura-, se daba el finiquito a uno de los ejes fundamentales de la transformación de Santa Caterina. La explotación comercial del subsuelo, la intensificación del tráfico rodado o la aceleración del proceso de expulsión vecinal, que sin ir más lejos se ha vivido alrededor del nuevo mercado, ha sufrido en este caso un revés considerable.

Aunque la relación entre los diferentes sectores vecinales y asociativos que han defendido el Forat durante los últimos seis años no ha estado exenta de diferencias importantes, el paso atrás municipal era precisamente el fruto de un proceso complejo donde se habían encajado opiniones, trayectorias y necesidades diferentes pero no necesariamente opuestas.

Bon Pastor: Aquest any el patronat enderrocarà les primeres 145 cases barates

Les transformacions urbanes que estem veient al nostre voltant són efecte de dinàmiques i de mecanismes subtils, que no sempre són fàcils d'entendre. Si pot costar en els barris del centre de la ciutat, com al Raval o a Santa Caterina, encara més dificil és entendre què passa als marges del territori urbà, a les perifèries: des d'on les informacions arriben fragmentades i incompletes, com de terres llunyanes. Una actuació tan gran i controvertida com el Pla de Remodelació del barri de Bon Pastor continua encara gairebé desconeguda a fora del barri; els mitjans de comunicació en parlen superficialment, quan no presentant-ne únicament la versió oficial ("Bon Pastor un barri amb futur", diu el lema).

Bon Pastor és l’extensió de "casas baratas" més gran de la ciutat; es va construir el 1929 juntament amb tres barris més, en terrenys molt llunyans del centre. Abans del triomf del "barraquisme vertical", dels grans blocs de pisos, molta part de l'habitatge popular es construïa així, amb cases d'una planta, una mica més sòlides que les barraques d'on procedien els que hi allotjaven: bàsicament immigrants, subproletaris, quasi sempre murcians i andalusos.

Després de mig segle d'abandonament i marginalitat, la majoria de les 784 cases del polígon, propietat del Patronat Municipal de l'Habitatge, ha aconseguit assolir un cert nivell de benestar. Afavorits per l'estructura del barri, que permet una convivència més humana entre els veïns i un ambient molt més acollidor per a les criatures i per a la gent gran, molts dels habitants del barri "de toda la vida" estan avui disfrutant d'un nivell de vida prou alt, dins de les cases que han estat reformant durant generacions. Les reformes estructurals que el Patronat sempre els havia negat, les han fet ells mateixos, amb els seus diners i un esforç sovint col·lectiu. Avui el barri és com un poble al mig de la ciutat, on es viu "como una gran familia". Però "barates" i "barraques" són dues paraules perillosament semblants, i sempre han representat una càrrega pels habitants de les cases. "De barates res! Si sapiguessis els diners que m'hi he gastat jo, en aquesta casa! I ara per què me la tiren? Mira tu que gracia".

Syndicate content