"Seguimos viviendo en Bon Pastor!"

Autor: Indyreportero
Data: 8/02/2007
Font: www.barcelona.indymedia.org

Gravat en el ciment amb el qual han tapiat la porta del n.8 del carrer Albi hi ha aquesta frase: "LOS MEJORES MOMENTOS DE MI VIDA CON MI FAMILIA HAN QUEDADO AQUÍ". Al ciment d'una finestra tapiada del carrer Albi: "NUNCA TE OLVIDAREMOS CASYTA". I al carrer Albiol (són tres carrers paral·lels): "HAY ILEGALIDAD". Les families que continuen vivint a les cases barates de la primera fase de la remodelació estàn rodejades, i han assenyalat amb pintades que encara viuen a les seves cases, perquè no entri ningú a robar o a fer destroços, com han fet a totes les cases del voltant.

Aquests quatre carrerons paral·lels, fins fa uns mesos territori segur pels jocs dels infants i per les xarrades entre gent gran i entre families (Sant Joan a Bon Pastor: una festa a cada carrer!), semblen ara el Far West. Els obrers del Patronat volten pel barri en grups, tapiant i destroçant els sostres, trencant les tuberíes i provocant fuites d'aigua que filtra cap a les cases encara habitades, posant en perill de curt circuit els cablats elèctric. De nit, i a vegades també de dia, entren grups de gitanos per emportar-se tot lo que es pugui vendre de dintre les cases.

Per no quedar-se sols al mig de tanta destrucció, la gent que ja ha firmat el contracte de reallotjament marxen de pressa, empaquetant una vida a la casa barata lo més ràpidament possible. Al 2004 un avi d'un carrer d'aquests, dels pocs catalanoparlants del barri, em va dir, picant amb el bastó sobre la porta de casa: "setantacinc anys obrint la mateixa porta!". Devia haver nascut a la casa, just traslladar-se els seus pares a l'any 1929: venien d'algun poblet de l'interior de Catalunya o de València, a lo millor un dels que donen nom a aquests carrers: Mollerussa, Granadella, Albiol, Albi, Albet, Ager. Noms catalans, per acollir els immigrants de l'època, quasi tots murcians i andalusos. Com a dir: benvinguts a la vostra nova terra.

Només queden una quinzena de families que no han acabat de traslladar-se. Passen els seus dies carregant i descarregant cotxes, esperant els enviats del Patronat, o portant bosses amunt i avall cap als nous pisos, a un centenar de metres de distància. En canvi, les cinc families que de traslladar-se no en volen saber, fan un altra vida. Ramón, Fina, Aurora, Juan Angel, Paquita: passen els dies entre casa d'un i casa de l'altre, explicant-se els últims abusos patits: "Esta noche mi marido ha matado una rata así de grande!" (v. foto) o "delante de mi casa han dejado una montaña de cristales rotos, y los niños jugando por ahi" "ayer han entrado a romper las paredes de la casa de a lado" "a que hora vas a sanidad a llevarle la denuncia? vamos juntos?" "las fotos del otro día las tienes tu en el ordenador?" "escuchaste la radio ayer por la noche?". No en saben d'ordenadors, de mass media, de reivindicar: ho estàn fent per necessitat, amb les capacitats afinades pels anys de lluita que porten. Per molts és la primera vegada que s'enfronten al poder: És el primer cop que senten que l'Ajuntament, els periodistes, els polítics, fin i tot la policia... no els protegeixen, no treballen per ells sinò en contra d'ells. Descobrir això és un trauma, per qui no hi estava ja mentalitzat.

Però el que més mal fa és la sensació d'abandó de part dels veïns i veïnes de sempre. Les famílies amb qui han crescut, i que han decidit acceptar les condicions de reallotjament sense protestar, expressen cap a ells un rebuig sovint silenciós, a vegades menys, que trenca tots els vincles de bon veïnat. La seva renúncia a firmar fa encara més evident per qui ha firmat que han estat enganyats; la presència d'aquestes families "irreductibles" demostra que els altres han renunciat als seus drets per por a quedar-se sense res. El mobbing cap a ells cinc no és llavors només per part del Patronat: és tota la comunitat que els exclou del discurs.

Avui una dona, amb una mica de vergonya, em diu: "quería enseñarte una cosa que he escrito para explicar toda la historia de aquí del barrio, pero sin nombres ni nada, un poco como si fuera un cuento". Me trae el papel, escrito a mano, que decía: "El Demonio ya no reside en el Infierno, se ha ubicado en la Tierra. En la Tierra hay Demonios y Demonias, que ofrecen la manzana para que le den el bocado. Así pues han obrado la remodelación de las Casas Baratas de Bon Pastor. La manzana han sido los pisos, la gente se ha entusiasmado y han mordido la manzana. Lo que al morder la manzana no sabían es que los han engañado. Si creen que han obtenido el Paraíso pronto se acabaran dando cuenta que no es así. Los han manipulado y ignorantes de todo están engañados y contentos. Los Demonios se han servido de la bondad y la confianza que esta gente depositaba para quien los representaba. Ellos ignoran que estos Demonios no tienen ni madre ni padre cuando se trata de defender sus intereses personales".