Robador 29 obre una possible via judicial contra l'assetjament immobiliari

Font: Masala nº32, Novembre-Desembre 2006

Molt probablement el cas de Robador 29, un dels processos d'especulació, frau i assetjament immobiliari més representatius de la Barcelona i el Raval del darrer llustre, s' estigui convertint en la causa judicial i política que obri una possibilitat de trencar amb la impunitat en que viuen i conviuen fins ara propietaris, promotors, immobiliàries i les pròpies institucions.

Tot i ser una més de les innumerables situacions de violència immobiliària que tenen lloc al Raval i en concret entorn la operació "Illa Robador", la persistència de Manel González a l'hora de defensar els seus drets com a inquilí i denunciar la situació d'aquesta escala de veïns, ha donat al cas una notòria significació pública i política. L'immoble, la situació del qual fa temps que supera l' "abandó" i només pot qualificar-se de sabotatge i degradació voluntària per part del propietari, es va vendre quatre vegades entre el juliol del 2001 i el juliol del 2003, passant d'un preu de 70 milions de pessetes a la primera venda, a 227 en la última, de manera que avui s'ha quadruplicat respecte al seu valor fa tres anys. A així cal afegir, a més de pressions de tot tipus exercides contra els inquilins pels successius propietaris, la complicitat del Registre de la Propietat a la hora d'inscriure operacions de dubtosa legalitat, en les que es feien desaparèixer els inquilins i s'hipotecaven les seves pertinences. Tot plegat, per descomptat, sense ni comunicar-ho a cap de les persones que vivien a la vintena de pisos de l'immoble.

El juny passat, entitats com la Coordinadora Contra la Especulació del Raval, la FAVB, Arquitectes Sense Fronteres, la Associació de Veïns del Casc Antic, Veïns en Defensa de la Barcelona Vella y el Observatori pels Drets Econòmics, Socials i Culturals (a les que recentment s'ha sumat Justicia i Pau) subscrivien un document exigint a l' Ajuntament i la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge que traslladés el cas a l'Administració de Justícia. L'objectiu era llevar el tap judicial existent i obrir una via eficaç contra l'assetjament immobiliari, respecte al qual existeix, no només un buit legislatiu, sinó una pràctica judicial avergonyidora.

En aquest sentit, en una roda de premsa convocada el passat 26 d'octubre, i que va comptar amb les intervencions de Eva Fernández (FAVB), Manel González y Gerardo Pissarelo (Observatori DESC), l'advocat i membre de la Comissió de Defensa del Col·legio d'Advocats, Jaume Assens, afirmava: "Constatem que hi ha una insuficient reacció des de l'administració publica no només de l'àmbit preventiu sinó des del pròpiament reactiu. Hi ha instruments suficients per poder respondre de forma eficaç i si cal contundent a aquest fenomen tan greu que, segons dades de la pròpia generalitat, afecta a més de 10.000 famílies de tot Catalunya"; i després afegia que "hi ha jutjats, tribunals, sentències a Álava o Burgos que han fet una interpretació àmplia del delicte de coercions i introdueixen els fenòmens del mobbing dintre de l'àmbit de protecció d'aquests delicte. Creiem, però, que aquesta és una solució parcial i que no es pot deixar aquesta responsabilitat només als jutges".
Gerardo Pissarelo, membre de l'Observatori DESC, assenyalava que "aquesta situació està lligada a abusos i fraus vinculats a la compravenda i cessió de l'ús de l'habitatge, és a dir, a la utilització anòmala i l’ús antisocial del dret a la propietat, que no involucra només ni principalment petits propietaris sinó entitats jurídiques i mercantils amb una forta capacitat d'influència al mercat. Per tant, ens molts casos es pot parlar d'una trama de violència immobiliària que involucra a grups privats, i fins i tot de vegades a les administracions publiques".

Aquesta roda de premsa, a més de tornar a cridar l'atenció sobre el cas de Robador 29, pretenia centrar la realitat de la situació de l'habitatge i la violència immobiliària, quan la campanya electoral estava convertint aquesta qüestió, un cop més, en un cúmul de promeses populistes. Així, des de la FAVB, Eva Fernández recordava que "en aquest moment, el màxim que s'aconsegueix obtenir per part de les administracions és la reubicació de persones afectades. Això, naturalment és imprescindible per a la persona que és expulsada de casa seva, però, en realitat, el que estem fent amb diners públics, és assumir col·lectivament la despesa social que representa l'especulació immobiliària que està enriquint unes determinades empreses o particulars. Entenem que això, avui, és immoral".

Aquesta crítica de l'actitud institucional va rebre una corroboració unànime, materialitzada en un vídeo filmat amb una camera oculta on una funcionària de la oficina antimobbing instava a una pareja a persuadir a una familiar per a que abandonara el seu habitatge davant les pressions del propietari (veure requadre). En aquests context Manel González senyalava que "hi ha un cert cinisme, una negació per part de l'Ajuntament del conflicte. L'advocat Augusto Ribeiro [de la Oficina Municipal de l'Habitatge de Ciutat Vella], fa poc, a unes jornades a la facultat de dret, deia que el problema del mobbing no existeix, que només hi ha un problema d'accés a l'habitatge. Jo el convidaria a venir a casa meva uns quants dies...".

A la mateixa taula, el propi Manel González feia pública la intenció de la fiscalia d'obrir diligències per "delictes econòmics" a Robador 29, una via que, malgrat deixa pendents pràctiques com les coaccions, amenaces o els sabotatges, obre la possibilitat de jutjar les actuacions especulatives. En unes declaracions que mereixen ser posades en quarentena "por ser vos quien sos", el 27 d'octubre el regidor de Ciutat Vella, Carles Martí, després de més de dos anys amb el problema a la porta de casa, pujava al carro assegurant que l'Ajuntament es personaria com a acusació popular en aquesta mateixa causa.

En qualsevol cas, aquesta porta, no és un fruit casual o el producte d'una preocupació sorgida por generació espontània, sinó el resultat de la resistència del propi afectat i del treball durant mesos de diferents entitats del barri i la ciutat per a assolir una resposta efectiva als casos d'assetjament i violència immobiliària.