Bon Pastor: Aquest any el patronat enderrocarà les primeres 145 cases barates

Les transformacions urbanes que estem veient al nostre voltant són efecte de dinàmiques i de mecanismes subtils, que no sempre són fàcils d'entendre. Si pot costar en els barris del centre de la ciutat, com al Raval o a Santa Caterina, encara més dificil és entendre què passa als marges del territori urbà, a les perifèries: des d'on les informacions arriben fragmentades i incompletes, com de terres llunyanes. Una actuació tan gran i controvertida com el Pla de Remodelació del barri de Bon Pastor continua encara gairebé desconeguda a fora del barri; els mitjans de comunicació en parlen superficialment, quan no presentant-ne únicament la versió oficial ("Bon Pastor un barri amb futur", diu el lema).

Bon Pastor és l’extensió de "casas baratas" més gran de la ciutat; es va construir el 1929 juntament amb tres barris més, en terrenys molt llunyans del centre. Abans del triomf del "barraquisme vertical", dels grans blocs de pisos, molta part de l'habitatge popular es construïa així, amb cases d'una planta, una mica més sòlides que les barraques d'on procedien els que hi allotjaven: bàsicament immigrants, subproletaris, quasi sempre murcians i andalusos.

Després de mig segle d'abandonament i marginalitat, la majoria de les 784 cases del polígon, propietat del Patronat Municipal de l'Habitatge, ha aconseguit assolir un cert nivell de benestar. Afavorits per l'estructura del barri, que permet una convivència més humana entre els veïns i un ambient molt més acollidor per a les criatures i per a la gent gran, molts dels habitants del barri "de toda la vida" estan avui disfrutant d'un nivell de vida prou alt, dins de les cases que han estat reformant durant generacions. Les reformes estructurals que el Patronat sempre els havia negat, les han fet ells mateixos, amb els seus diners i un esforç sovint col·lectiu. Avui el barri és com un poble al mig de la ciutat, on es viu "como una gran familia". Però "barates" i "barraques" són dues paraules perillosament semblants, i sempre han representat una càrrega pels habitants de les cases. "De barates res! Si sapiguessis els diners que m'hi he gastat jo, en aquesta casa! I ara per què me la tiren? Mira tu que gracia".

Com diu el geògraf Horacio Capel: "L'ús del qualificatiu obsolet és desmesurat; es fa servir per justificar actuacions impopulars". A Bon Pastor, amb l'excusa de la modernitat i del progrés, s'ha aconseguit aprovar una "remodelació" ambigua, que ha generat tensió i conflicte entre els veïns. Molts dels habitants de les cases són fills dels primers assignataris, nascuts i viscuts sempre allí. Però també hi ha moltes famílies que s'hi han reallotjat en els últims anys, que gairebé sempre tenen cases en condicions dolentes i que en canvi paguen lloguers molt més alts. Aquestes persones porten molt de temps esperant una "reforma". Utilitzant aquest malestar, el Patronat ha pogut presentar l'enderroc de les cases barates com una demanda popular. Però ja fa tres anys que un grup de veïns dissidents, gairebé tots persones grans, es van separar de l'associació de veïns oficial, constituint l'associació "Avis del Barri". El que qüestionen no és que no volen que es tirin les cases, sinó que l'enderroc del barri no és una demanda dels veïns, sinó una manera que té el Patronat d'aprofitar la plusvàlua del terreny. Molts dels habitants de les cases, tant ancians com joves, es conformarien amb que arreglessin les cases que ho necessiten.

Però, si realment s'han de tirar les cases, els "Avis" demanen almenys no perdre-hi econòmicament; o sigui, que el trasllat als nous pisos els surti a un preu semblant al que paguen ara, com va passar a Baró de Viver, el barri bessó de Bon Pastor enderrocat fa 15 anys. La "promoció especial" que ofereix el Patronat, en canvi, és molt rentable pels que vulguin comprar un pis, però per la gent gran significa obrir una hipoteca quan haurien de disfrutar de la jubilació, o demanar un lloguer vitalici i de fet perdre la possibilitat de subrogar la casa als fills. Afegim a això que l'Associació de Veïns ha firmat l'acord amb el Patronat en què es declarava que els veïns renunciaven a qualsevol indemnització, i que si s'atrevien a reclamar qualsevol cosa als tribunals s'arriscaven a perdre el dret al pis; i entendrem afirmacions com la que ens va expressar una dona gran: "Hemos sido abandonados; nos han cobrado lo que han querido; y ahora no quieren más que robarnos. Robarnos la dignidad y robarnoslo todo; porque son unos ladrones. Esto no se hace con las personas: lo que tendrían que haber hecho es arreglar nuestras viviendas tiempo ha".

Hi ha ràbia, però també hi ha molta resignació: "Yo sí que estoy de acuerdo; porque igualmente no podemos hacer nada. Yo no quiero que me tiren la casa; pero como lo harán igual, pues ya está. Yo estoy muy bien aquí, pero qué vamos a hacer, si son ellos los que mandan", diu una dona jove. La idea de "remodelar" de veritat, és a dir reformar estructuralment les cases, no va ser mai ni tant sols mencionada pels tècnics i pels polítics del Patronat. En realitat no faria falta tirar les cases per satisfer la necessitat de pisos. Els primers 150 pisos ja s'han construït: en aquests es podrien allotjar als que necessiten un pis (els que diuen que "nos estan cobrando un pastón por una mierda de casa que se nos cae encima!"), sense necessitat d'enderrocar res. Les cases barates, diu una veïna, "se hubieran podido salvar", reformant-les, per exemple afegint uns segons pisos, com els que ja tenen algunes cases; reconeixent finalment a aquest barri el seu valor com a patrimoni històric de la ciutat, i als milers de persones que han treballat perquè prosperés, el respecte degut per la seva feïna. "Hoy en día no se respeta lo antiguo, las personas mayores: nada más valen los jovenes que sólo quieren piso nuevo y vida nueva.” Al Patronat li interessa, i l'Ajuntament només pensa “aquesta gent aviat es moriran”... és una vergonya, un atrac a mà armada", diu un senyor gran.

A l'estiu del 2004, dos membres de la Plataforma Veïnal contra l'Especulació vam entrevistar a un centenar dels habitants de les primeres cases barates (les que desallotjaran durant aquest any 2006) per a conèixer les seves opinions sobre el Pla de Remodelació. Els resultats van ser sorprenents: un projecte que el Patronat presenta com a "participatiu", per a molts veïns representa una font de malestar i de dolor. L'actuació municipal està generant, a part de la divisió entre la gent, una divisió en la percepció dins de les mateixes persones: "A mí me gusta mucho vivir aquí y no me gustaría cambiarme; pero como todo el mundo dice que los pisos son más modernos y todo... creo que será mejor y estaremos más a gusto, ¿no? y a parte creo que ya me he hecho la idea y ya está". Altres no s'han deixat convencer tant: "El que no faré serà amb l’edat que tinc posar-me davant de l'excavadora perquè no tirin la casa... me n'aniré on em diguin que he d'anar; però una casa així com aquesta que he tingut jo, ningú la tindrà. Aquesta convivència, aquesta cosa com de família que hem tingut aquí els veïns, ningú la tindrà".

Text: Stefano Portelli
Fotos: Carola Pagani
Publicat en Masala n.28 (Febrer-Març 2006)

••••••••••••

Podeu baixar-vos el document sencer: "Resultados de la encuesta vecinal en las casas baratas de Bon Pastor" a http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/173299.
Per a més informacions: bonpastor(at)lists.riseup.net.