Comunicat de premsa després del desnonament

Aquest matí, el que ha estat probablement el cas d’assetjament immobiliari més emblemàtic de Barcelona els últims cinc anys s’ha rubricat amb un episodi lamentable: el desnonament de l’últim veí que quedava a Robador 29 amb un desplegament de forces de seguretat que només es pot qualificar d’esperpèntic. Manel González, el darrer llogater de les prop de vint famílies que fa cinc anys vivien a l’immoble, i que, davant els ulls de totes les institucions, han sofert la vulneració sistemàtica dels seus drets bàsics fins a ser finalment expulsats de les seves llars, ha dut a terme una importantíssima tasca de denúncia de l’assetjament tant a nivell públic com legal, fins al punt que s’ha convertit en un referent de la lluita contra el mobbing més enllà i tot de la nostra ciutat. Tant és així que la seva imatge ha estat utilitzada fins i tot en un vídeo de la Generalitat de propaganda de la nova Llei pel Dret a l’Habitatge.

Robador 29: un malson abans de Nadal

Fa dues setmanes, l’1 de desembre, us convocàvem aquí mateix per intentar aturar el desnonament d’en Manel González, l’últim veí que queda a Robador 29 després de cinc anys d’assetjament immobiliari. Dies abans els advocats d’en Manel González n’havien sol·licitat l’ajornament a la jutgessa Maria del Pilar Ledesma Ibáñez, titular del Jutjat de Primera Instància núm. 29 de Barcelona, atès que el Districte de Ciutat Vella s’havia compromès a reallotjar-lo en un pis de titularitat municipal en un termini de poques setmanes (concretament, abans del 18 de gener). A aquest fet se sumava el precari estat de salut d’en Manel González, que s’ha anat agreujant al llarg dels últims cinc anys a causa del mobbing sofert per part dels propietaris de la finca, les societats MANCIA 2003 SL i TARAVAUS 8086 SL, propietat de la família Barneda Torras, i contra les quals hi ha interposades diverses denúncies penals per mobbing immobiliari.

El Districte de Ciutat Vella fa un trist paper davant el desnonament de l’últim veí de Robador 29

El Districte de Ciutat Vella fa un trist paper davant el desnonament de l’últim veí de Robador 29

Mentre una concentració de prop de 30 persones aconseguia impedir el desnonament anunciat per al matí d’ahir de Manel González, l’últim veí que queda al núm. 29 del carrer Robador, el Districte de Ciutat Vella donava una lliçó de com no s’hauria de tractar un afectat i, sobretot, de quina manera no s’hauria d’actuar davant d’un cas d’assetjament immobiliari.
La regidoria encapçalada per Itziar González, que durant més d’un any s’ha reunit amb les entitats que han donat suport als veïns de Robador 29, no ha estat capaç després de tot aquest temps de fer més que afegir incertesa a la situació extremament dura i precària que viu aquest veí. Malgrat les reiterades peticions que se li han fet des d’aquests col·lectius d’intervenir amb fermesa per impedir i aturar el mobbing a la finca, el Districte no ha dut a terme cap mesura efectiva per acomplir-ho, fet que explica el vergonyant final a què sembla abocat el veí més significat per la seva lluita contra el mobbing al centre de la ciutat.

¿En el 33 igual que en el 29?

¿En el 33 igual que en el 29?

Al igual que en el n.º 29 de la misma calle, el 33 de la calle Robador es el escenario de uno de los casos de mobbing más conocidos y alargados en el tiempo. Su aspecto más mediático es a la vez el más extraño. Miquel Boluda Vila, que dice ser el propietario de la finca, acusa a su hermano Salvador de haberle arrebatado ésta entre otras, a través de la sociedad Sofic Investiment S.L, afincada legalmente en el paraíso fiscal de Samoa.

Lo cierto es que debajo de ese extraño litigio entre hermanos, hay 23 familias que han sufrido desde al menos el año 2004 el abandono total de la finca, el corte de suministros, el deterioro de las instalaciones y todo tipo de amenazas y maniobras por parte de la propiedad. Los vecinos del edificio han estado sometidos a una situación de total indefensión y desorientación jurídica, ya que mientras unos inquilinos han estado pagando el alquiler al propio Miquel Boluda otros se lo hacían efectivo al representante de Sofic Investiment S.L. Joaquim Massip. Eso, sin saber quién de los dos era el titular legítimo del edificio.

Robador 29: un nou desnonament, cinc anys d’assetjament impune

Robador 29: un nou desnonament, cinc anys d’assetjament impune

Un cop més tornem a cridar la vostra atenció sobre un fenomen i un cas malauradament conegut des de fa anys per tothom, l’assetjament immobiliari als veïns del número 29 del carrer Robador. Aquesta escala, situada al perímetre de l’Illa Robador —una operació urbanística al voltant de la qual l’especulació, el mobbing i l’expulsió dels veïns han estat la tònica general—, s’ha convertit en un exemple paradigmàtic del que ha passat i continua passant de manera silenciosa en moltes llars de Ciutat Vella i d’altres barris de Barcelona.

Com s’ha repetit prou vegades, entre l’any 2001 i el 2003 la finca es va vendre quatre cops, augmentant exponencialment el seu valor a cada traspàs, malgrat la progressiva degradació i l’abandonament de l’immoble. Com en molts altres casos (com es pot constatar, sense anar més lluny, al mateix carrer, als números 31 i 33), en aquestes compravendes les irregularitats també van ser la tònica: inscripcions en què els inquilins desapareixien (amb la connivència del registrador de la propietat), vulneració del dret de compra preferent dels llogaters, etc., etc.

La Barceloneta parla i decideix

La Barceloneta parla i decideix

Jornades "La Barceloneta parla i decideix" (29 i 30 de març)

Els dies 29 i 30 de març esteu totes convidades a unes jornades fetes des de i per al barri que se celebraran en el Centre Cívic i en la Plaça del Mercat. La idea és crear, a través de diferents eines de participació i interacció, un espai per a la reflexió i la imaginació col·lectiva entorn a la Barceloneta: com veiem la Barceloneta i com ens agradaria veure-la. Es dibuixen doncs dos moments: primer ens informem i analitzem com està el barri, i després a partir d'aquí fem volar propostes.

Donades les profundes repercussions que el "pla dels ascensors" comporta per al nostre barri, serà central analitzar-lo a fons. Així, començarem el dissabte 29 al matí en el Centre Cívic amb un taller de lectura interactiva del pla dels ascensors amb l'acompanyament d'experts, a fi de poder entendre com pot afectar-nos, i a partir d'aquí poder replantejar-se coses i pensar alternatives.

A la tarda, després del menjar, es presentarà "la Geografia Esborrada", una preciosa sorpresa que recorrerà llocs i racons desapareguts del barri (o en perill de desaparèixer), que encara ressonen en la memòria de molts. Per a aquest trajecte s'ha elaborat un magnífic mapa, un CD amb una "geografia sonora" i un vestuari per a l'ocasió. No us ho perdeu!

Ciutat, participació política i nous drets socials

 Ciutat, participació política i nous drets socials

Ciutat, participació política i nous drets socials
Dissabte 9/02/08
Escola de Polítiques Socials i Urbanes
Passeig Urrutia 17, baixos L3 Canyelles, L4 Llucmajor i L5 Vilapiscina

Les ciutats han esdevingut un dels actors centrals en els processos de transformació de l'economia global. Aquesta dinàmica de canvi ha accelerat els processos de remodelació i transformació urbana, generant noves fractures que es manifesten amb un increment de les desigualtats socio-espacials, una erosió dels drets socials assolits mitjançant la mobilització social i una devallada de la capacitat d'incidència dels moviments urbans en la planificació i producció de l'espai urbà..

El propòsit d'aquestes jornades és explorar conjuntament les respostes que des de diferents moviments socials (moviment per garantir el dret de l'habitatge, moviments barri, iniciatives municipals crítiques, moviments en defensa dels drets dels i les migrants i de les persones sense llar) s'han articulat per donar resposta als impactes negatius de les recents transformacions urbanes. Volem que aquest sigui un espai on compartir i intercanviar experiències envers l'articulació d'una nova agenda de drets socials (dret a la ciutat, dret a la llibertat de moviments i el dret a la participació política) i explorar mecanismes per garantir-ne els existents (dret a l'habitatge).

Una lectura crítica del Pacte Nacional per l’Habitatge i dels seus anomenats reptes

Una lectura crítica del Pacte Nacional per l’Habitatge i dels seus anomenats reptes

Una lectura crítica del Pacte Nacional per l’Habitatge i dels seus anomenats reptes

El 8 d’octubre va sortir a tots els mitjans catalans la foto de família dels firmants del Pacte Nacional per l’Habitatge. Ja vam analitzar, a partir del primer esborrany del Pacte, la gran cortina de fum que, en el nostre parer, suposa (www.bcnviu.org). Tot i així, ens sembla important entrar més detalladament en el contingut del document firmat ja que pretén determinar la política d’habitatge durant els propers deu any i més enllà . A més a més ja ha produït un dels seus objectius: fer desaparèixer dels titulars la situació completament insostenible de la situació de l’habitatge a Catalunya i substituir-los per altres que se centren en els “avenços” de la construcció d’habitatges de protecció oficial (HPOs).

El document final del Pacte consta d’un total de 222 pàgines, entre text i estadístiques. El Pacte s’articula en cinc “reptes”: 1. Millorar l’accés a l’habitatge, especialment dels joves. 2. Millorar les condicions del Parc d’Habitatge. 3. Millorar l’allotjament de la gent gran i de les persones amb diversitat funcional. 4. Prevenir l’exclusió social residencial. 5. Garantir un allotjament digne i adequat a les llars mal allotjades. Aquests “Reptes” s’estructuren en “17 objectius , 43 accions i 180 mesures”. Gairebé el 80 % del pressupost i gran part de les acciones i mesures corresponen als Reptes 1 i 2.

Es presenta la querella per mobbing a Robador 29 mentre els propietaris continuen l’assetjament als veïns:

Es presenta la querella per mobbing a Robador 29 mentre els propietaris continuen l’assetjament als veïns:

La querella criminal contra MANCIA 2003 SL i TARAVAUS 8086 SL per l’assetjament immobiliari durant quatre anys als inquilins del número 29 del carrer Robador, que va ser anunciada fa dues setmanes per vuit entitats civils de Barcelona, finalment ha estat presentada al jutjat aquest matí. la iniciativa juridica,promoguda per la Coordinadora Contra l’Especulació del Raval, el Taller contra la Violència Immobiliària i Urbanística, la FAVB, Arquitectes Sense Fronteres, l’Associació de Veïns del Casc Antic, la Comissió de Defensa del Col•legi d’Advocats, l’Observatori DESC i Veïns en Defensa de la Barcelona Vella, s’ha materialitzat mentre els titulars de la finca mantenen la pressió sobre els inquilins que encara hi queden.

Pocs dies després d’anunciar-se la presentació de la querella per coaccions i atemptat a la integritat moral i d’obtenir l’ajornament provisional del desnonament de Manel González, l’apoderat Xavier Barneda i l’arquitecte Josep Crivillers es presentaven a l’immoble anunciant unes obres de rehabilitació per a les quals no compten amb la llicència pertinent. Durant la visita, Barneda i Crivillers van reiterar als veïns que haurien d’abandonar els seus pisos durant el període que durin les obres, i fins i tot van arribar a suggerir que podrien ser els serveis socials municipals els qui els reallotjarien.

Se suspèn cautelarment el desnonament de Manel González arran de la intervenció de diverses entitats

El desnonament de Manel González, veí del número 29 del carrer Robador i que, segons el mandat del Jutjat de Primera Instància núm. 29 de Barcelona, havia d’abandonar el seu domicili el dimarts 27 de novembre, ha estat ajornat després que diverses entitats representatives de la societat civil sol·licitessin la suspensió cautelar d’aquesta mesura. Les últimes setmanes, i davant aquesta situació d’extrema urgència, la Coordinadora Contra l’Especulació del Raval, el Taller Contra la Violència Immobiliària i Urbanística, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Associació de Veïns del Casc Antic, la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats, l’Observatori pels Drets Econòmics Socials i Culturals (DESC), Arquitectes Sense Fronters (ASF) i Veïns en Defensa de la Barcelona Vella van fer arribar a través de l’advocada de Manel González les respectives peticions de suspensió cautelar a la magistrada titular del jutjat, que finalment han obtingut una resposta positiva.

No obstant això, cal dir que aquesta resposta només suposa l’ajornament d’una decisió judicial que es pot produir en qualsevol moment. En cas que aquesta sentència de desnonament s’executés els propers dies o posteriorment, això no només afectaria Manel González sinó també la resta de veïns de la finca, que quedarien en una situació d’absoluta vulnerabilitat, ja que és precisament Manel González qui ha assumit la càrrega de la denúncia pública i la defensa legal davant les pressions dels propietaris.

Syndicate content