Jornades "La Barceloneta parla i decideix" (29 i 30 de març)

Els dies 29 i 30 de març esteu totes convidades a unes jornades fetes des de i per al barri que se celebraran en el Centre Cívic i en la Plaça del Mercat. La idea és crear, a través de diferents eines de participació i interacció, un espai per a la reflexió i la imaginació col·lectiva entorn a la Barceloneta: com veiem la Barceloneta i com ens agradaria veure-la. Es dibuixen doncs dos moments: primer ens informem i analitzem com està el barri, i després a partir d'aquí fem volar propostes.

Donades les profundes repercussions que el "pla dels ascensors" comporta per al nostre barri, serà central analitzar-lo a fons. Així, començarem el dissabte 29 al matí en el Centre Cívic amb un taller de lectura interactiva del pla dels ascensors amb l'acompanyament d'experts, a fi de poder entendre com pot afectar-nos, i a partir d'aquí poder replantejar-se coses i pensar alternatives.

A la tarda, després del menjar, es presentarà "la Geografia Esborrada", una preciosa sorpresa que recorrerà llocs i racons desapareguts del barri (o en perill de desaparèixer), que encara ressonen en la memòria de molts. Per a aquest trajecte s'ha elaborat un magnífic mapa, un CD amb una "geografia sonora" i un vestuari per a l'ocasió. No us ho perdeu!

Ciutat, participació política i nous drets socials
Dissabte 9/02/08
Escola de Polítiques Socials i Urbanes
Passeig Urrutia 17, baixos L3 Canyelles, L4 Llucmajor i L5 Vilapiscina

Les ciutats han esdevingut un dels actors centrals en els processos de transformació de l'economia global. Aquesta dinàmica de canvi ha accelerat els processos de remodelació i transformació urbana, generant noves fractures que es manifesten amb un increment de les desigualtats socio-espacials, una erosió dels drets socials assolits mitjançant la mobilització social i una devallada de la capacitat d'incidència dels moviments urbans en la planificació i producció de l'espai urbà..

El propòsit d'aquestes jornades és explorar conjuntament les respostes que des de diferents moviments socials (moviment per garantir el dret de l'habitatge, moviments barri, iniciatives municipals crítiques, moviments en defensa dels drets dels i les migrants i de les persones sense llar) s'han articulat per donar resposta als impactes negatius de les recents transformacions urbanes. Volem que aquest sigui un espai on compartir i intercanviar experiències envers l'articulació d'una nova agenda de drets socials (dret a la ciutat, dret a la llibertat de moviments i el dret a la participació política) i explorar mecanismes per garantir-ne els existents (dret a l'habitatge).

Una lectura crítica del Pacte Nacional per l’Habitatge i dels seus anomenats reptes

El 8 d’octubre va sortir a tots els mitjans catalans la foto de família dels firmants del Pacte Nacional per l’Habitatge. Ja vam analitzar, a partir del primer esborrany del Pacte, la gran cortina de fum que, en el nostre parer, suposa (www.bcnviu.org). Tot i així, ens sembla important entrar més detalladament en el contingut del document firmat ja que pretén determinar la política d’habitatge durant els propers deu any i més enllà . A més a més ja ha produït un dels seus objectius: fer desaparèixer dels titulars la situació completament insostenible de la situació de l’habitatge a Catalunya i substituir-los per altres que se centren en els “avenços” de la construcció d’habitatges de protecció oficial (HPOs).

El document final del Pacte consta d’un total de 222 pàgines, entre text i estadístiques. El Pacte s’articula en cinc “reptes”: 1. Millorar l’accés a l’habitatge, especialment dels joves. 2. Millorar les condicions del Parc d’Habitatge. 3. Millorar l’allotjament de la gent gran i de les persones amb diversitat funcional. 4. Prevenir l’exclusió social residencial. 5. Garantir un allotjament digne i adequat a les llars mal allotjades. Aquests “Reptes” s’estructuren en “17 objectius , 43 accions i 180 mesures”. Gairebé el 80 % del pressupost i gran part de les acciones i mesures corresponen als Reptes 1 i 2.

La querella criminal contra MANCIA 2003 SL i TARAVAUS 8086 SL per l’assetjament immobiliari durant quatre anys als inquilins del número 29 del carrer Robador, que va ser anunciada fa dues setmanes per vuit entitats civils de Barcelona, finalment ha estat presentada al jutjat aquest matí. la iniciativa juridica,promoguda per la Coordinadora Contra l’Especulació del Raval, el Taller contra la Violència Immobiliària i Urbanística, la FAVB, Arquitectes Sense Fronteres, l’Associació de Veïns del Casc Antic, la Comissió de Defensa del Col•legi d’Advocats, l’Observatori DESC i Veïns en Defensa de la Barcelona Vella, s’ha materialitzat mentre els titulars de la finca mantenen la pressió sobre els inquilins que encara hi queden.

Pocs dies després d’anunciar-se la presentació de la querella per coaccions i atemptat a la integritat moral i d’obtenir l’ajornament provisional del desnonament de Manel González, l’apoderat Xavier Barneda i l’arquitecte Josep Crivillers es presentaven a l’immoble anunciant unes obres de rehabilitació per a les quals no compten amb la llicència pertinent. Durant la visita, Barneda i Crivillers van reiterar als veïns que haurien d’abandonar els seus pisos durant el període que durin les obres, i fins i tot van arribar a suggerir que podrien ser els serveis socials municipals els qui els reallotjarien.

El desnonament de Manel González, veí del número 29 del carrer Robador i que, segons el mandat del Jutjat de Primera Instància núm. 29 de Barcelona, havia d’abandonar el seu domicili el dimarts 27 de novembre, ha estat ajornat després que diverses entitats representatives de la societat civil sol·licitessin la suspensió cautelar d’aquesta mesura. Les últimes setmanes, i davant aquesta situació d’extrema urgència, la Coordinadora Contra l’Especulació del Raval, el Taller Contra la Violència Immobiliària i Urbanística, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Associació de Veïns del Casc Antic, la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats, l’Observatori pels Drets Econòmics Socials i Culturals (DESC), Arquitectes Sense Fronters (ASF) i Veïns en Defensa de la Barcelona Vella van fer arribar a través de l’advocada de Manel González les respectives peticions de suspensió cautelar a la magistrada titular del jutjat, que finalment han obtingut una resposta positiva.

No obstant això, cal dir que aquesta resposta només suposa l’ajornament d’una decisió judicial que es pot produir en qualsevol moment. En cas que aquesta sentència de desnonament s’executés els propers dies o posteriorment, això no només afectaria Manel González sinó també la resta de veïns de la finca, que quedarien en una situació d’absoluta vulnerabilitat, ja que és precisament Manel González qui ha assumit la càrrega de la denúncia pública i la defensa legal davant les pressions dels propietaris.

Para el próximo martes 27 de noviembre está previsto el desahucio de Manel González, el vecino más activo de la finca Robador 29, un edificio que en los últimos años se ha convertido en uno de los símbolos de la violencia inmobiliaria en Ciutat Vella y Barcelona.

Justo en el corazón de la Operación Illa Robador, un proceso de reforma urbanística donde el acoso inmobiliario y la especulación son una realidad cotidiana, Robador 29 se vendió hasta cuatro veces en dos años, pasando de tener un valor de 400.000 euros en la primera venta a 1.359.700 en la última. Uno de los objetivos de los diferentes propietarios por cuyas manos ha pasado el edificio en estos años, ha sido vaciarlo de inquilinos. De hecho, el bloque, que en 2001 contaba con veinte viviendas y tres locales comerciales en uso, hoy solo cuenta con tres viviendas y un local ocupado. Alrededor de 30 vecinos han tenido que abandonar sus viviendas en seis años.

Precisamente en el último año, las sociedades MANCIA 2003 y TARAVAUS 8085, han afinado nuevos mecanismos para conseguir la expulsión definitiva de los últimos vecinos que quedan. Si a principios de 2006 obtenían una licencia y una ayuda para la rehabilitación del edificio, en abril del mismo año y tras dejar a medias las reformas, solicitaban a los servicios técnicos municipales la declaración de ruina económica. Esto les hubiera permitido rescindir los contratos de alquiler y expulsar a los vecinos sin derecho a realojo ni a indemnización alguna. Pero después de que el Ayuntamiento denegara la declaración de ruina y exigiera realizar las obras necesarias para rehabilitar el edificio, la propiedad a instado a los vecinos a abandonar durante un año y medio sus viviendas, utilizando el pretexto de las obras.

Vuit entitats recolzen una querella criminal
en el cas de mobbing immobiliari de Robador 29

Vuit entitats representatives de la societat civil de Ciutat Vella i Barcelona recolzen la presentació d’una querella criminal contra la propietat de la finca Robador 29, un dels casos més coneguts i emblemàtics de mobbing immobiliari d’aquesta ciutat.

La Coordinadora Contra l’Especulació del Raval, el Taller Contra la Violència Immobiliària i Urbanística, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Associació de Veïns del Casc Antic, Arquitectes Sense Fronteres (ASF), la Comissió de Defensa del Col•legi d’Advocats, l’Observatori pels Drets Econòmics Socials i Culturals (DESC) i Veïns en Defensa de la Barcelona Vella fan aquest pas després de les infructuoses crides a les administracions competents perquè portin davant la justícia els propietaris responsables de l’assetjament immobiliari.

Just quan el veí més jove i actiu de la finca, Manel González, està pendent de la data de desnonament fixada pel proper dimarts 27 de novembre, després d’anys recorrent als tribunals per defensar primer el seu dret a la compra del seu pis (mitjançant el retracte) i després la validesa del seu contracte de lloguer, aquestes entitats s’han vist obligades a actuar judicialment.

El 4 de septiembre de 2007, y en perfecta sintonía con el vuelco social prometido por el presidente del gobierno central, el gobierno andaluz abrió la caja de los truenos de las promesas electorales anunciando el anteproyecto de la ley andaluza de derecho a la vivienda. El anteproyecto promete garantizar por ley un piso a toda unidad familiar que gane menos de 3.120 euros al mes y establece como tope de gasto el 33 % de los ingresos de los hogares beneficiarios de esta medida en el caso de un piso de compra y el 25 % de los mismos en el caso de un piso de alquiler, respectivamente.

Las reacciones no se hicieron esperar, la nueva ministra de vivienda, Carme Chacón, lo saludó con entusiasmo e invitó a las otras autonomías, con independencia de su color político, a segundar la iniciativa del gobierno de Manuel Chaves, mientras que el responsable de la política económica del Estado español, Pedro Solbes se echó las manos a la cabeza y declaró que no era “partidario de grandes leyes que den derechos por toda la vida” (sic). La Federación Andaluza de Promotores Inmobiliarios expresó su disposición “a colaborar con la Junta”, mientras que el Conseller d’Habitatge de la Generalitat afirmó con una desfachatez considerable que “Andalucía no aporta nada nuevo”. Suponemos que el Sr. Baltasar tomó la delantera para camuflar que acababa de claudicar ante los promotores inmobiliarios catalanes con tal de conseguir su preciada firma bajo el Pacte Nacional per l’Habitatge y, de paso, dejar detrás en aras del consenso con los beneficiarios de la especulación los últimos elementos positivos de la ley catalana por el derecho a la vivienda.

A penes un mes després de la primera ensorrada borsària d’unes quantes immobiliàries espanyoles i just a temps per a les eleccions municipals, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha llançat l’anomenat Pacte nacional per l’Habitatge, amb el qual, entre altres coses, promet la construcció de 160.000 habitatges “protegits” al llarg dels propers 10 anys, un 60 % dels quals seria de compra i la resta de lloguer. La proposta va rebre una resposta entusiasta, no tan sols de tots els partits polítics sinó també de les immobiliàries i entitats financeres de Catalunya. Per exemple, la principal associació empresarial del sector –l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Barcelona i Província (APCE)– va declarar que s’implicaria “al màxim” en el pacte. A continuació intentarem esbrinar a què ve tanta unanimitat.

El boom immobiliari s’ha acabat


La davallada borsària del març d’enguany es pot considerar un primer avís que la bombolla pot petar en qualsevol moment. Segons dades del Ministerio de Vivienda (El Periódico, 1-5-2007), entre l’últim trimestre de 2006 i el primer de 2007 els preus dels habitatges nous han començat a baixar a ciutats com Barcelona (en concret, el 3,8 % en el primer trimestre de 2007), mentre que els preus dels pisos de segona mà pràcticament s’han estancat al nivell de l’augment anual de l’IPC. L’activitat immobiliària (noves promocions, vendes, etc.) ha registrat una forta caiguda en el mateix període. I al mateix temps ha tornat a pujar el tipus d’interès de les hipoteques. Per altra banda, se succeeixen les declaracions institucionals que asseguren que no hi haurà tal crac, sinó una desacceleració suau dels preus, els augments dels quals acabaran equiparant-se a l’augment de l’IPC.
Sigui com sigui, a Catalunya aquest canvi de conjuntura ha tingut una interpretació molt particular. Tal com va afirmar el conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar, en un article d’El Periódico publicat també l’1 de maig de 2007, “El pacte nacional de l’habitatge és l’única via possible mitjançant la qual, unint esforços, és possible trobar fórmules que permetin sortir de la difícil conjuntura en què ens trobem actualment”. Darrere d’aquesta justificació genèrica del Pacte per part de l’autoanomenat ecosocialista s’amaga la seva base ideològica. En primer lloc, amb aquesta “unitat d’esforços”, aquest “nosaltres”, el conseller reitera un cop més la idea de la “comunitat d’interessos”, comunitat que suposa ficar en el mateix sac els grans beneficiaris de l’especulació immobiliària i urbanística, com, per exemple, el president del Banco Santander, el senyor Botín, i el seu sou anual d’uns 12,8 milions d’euros, i el 49,7 % de la població activa de Catalunya, que, segons les dades d’Hisenda referents al 2005, no arriba a 12.600 euros bruts a l’any. En segon lloc el conseller obvia deliberadament que el problema de l’accés a l’habitatge no és la falta d’habitatges, sinó els seus preus. Segons un estudi de la UB i la immobiliària Forcadell, publicat el 8-2-2006, fins a finals de 2007 s’haurien construït uns 500.000 habitatges nous a Espanya que no troben compradors ni llogaters. Segons càlculs basats en el cens d’habitatges de 2001, s’estima que tan sols a la Província de Barcelona hi ha uns 400.000 pisos buits, mentre que a Barcelona ciutat aquesta xifra se situaria entre els 70.000 i 100.000. Sembla evident que l’experiència del comiat fulminant del seu antecessor en el càrrec després d’haver gosat plantejar la possibilitat d’expropiar algun pis buit li ha servit de lliçó per aparcar qualsevol intent, per més tebi que sigui, de penalitzar els especuladors i regular el mercat. En comptes d’això, el seu departament es treu de la màniga un pacte nacional per construir més habitatges i urbanitzar encara més el territori.

[Este email está siendo reenviado por miles de personas en todo el país. Envíalo tú también a tus familiares y amigos. El día 24M seremos incontables]

24 DE MARZO, 17 H - MANIFESTACIÓN ESTATAL POR EL DERECHO A LA VIVIENDA

Desde el pasado 14 de mayo cada vez más gente hemos salido a manifestarnos para que se cumpla el derecho a la vivienda recogido en el artículo 47 de la Constitución. Al principio los medios de comunicación y las instituciones intentaron silenciarnos, pensando que seríamos pocos y nos cansaríamos. ¡Pero no! Cada vez hemos sido más miles de personas las que hemos salido a la calle para gritar: ¡no pararemos hasta tener una vivienda! Y hemos conseguido algo: que se hable cada vez más del tema, que quede claro que la vivienda es uno de los principales problemas de los ciudadanos de este país y que se sepa que no vamos a callarnos hasta que se apliquen medidas estructurales para cambiar esta situación.

En Mayo se celebran las elecciones municipales, fruto de muchas fuentes de corrupción urbanística que nos han hecho todavía más difícil el acceso a una vivienda digna tanto a jóvenes como ancianos, divorciados, madres solteras y a la ciudadanía en general. Por eso ahora más que nunca es importante que salgamos aún más gente a manifestarnos: el próximo 24 de marzo tenemos que ser miles, incontables, para decir basta ya de especular con nuestros derechos, basta ya de falsas promesas: ¡que se cumpla el derecho a la vivienda ya!. Si no lo haces por ti, hazlo por tus hijos.