MAPA   ESQUEMES
 
      MAPA
 

En aquest mapa trobaràs, per un costat, una relació d'algunes de les empreses i institucions que patrocinen el FORUM 2004 i que per tant, asumeixen presumptament els seus valors. En els textos que acompañen el mapa es fa un anàlisi de les accions que, dia a dia, porten a terme aquestes corporacions. L'analisi demostra fins a quin nivell el comportament real de les empreses entra en absoluta contradicció amb el que el FORUM ens pretèn vendre.

Per altre costat, en el mapa es senyalen els conflictes que tenen lloc a Barcelona. Conflictes relacionats amb la insostenibilitat ecològica, l'especul.lació, la immigració, etc… Desemmascarant la gran mentida que significa la marca Barcelona.

 
patrocinadors del forum barcelona 2004
 

El mapa és de tots. Desgarrega-te´l i utilitza´l. .zip (12,8Mb)
 
 
 
      Algunes de les empreses i institucions que patrocinen o estan relacionades amb el Fòrum
 

Agbar
BBVA
"la Caixa"
Coca-Cola
Colacao
Consorci de la Zona Franca

El Corte Inglés
Diagonal Mar
Endesa
Focus
Iberia
IEMed
Indra
Nestlé
Randstat
SGAE
Telefónica
Toyota
 
 
      Alguns dels espais amb conflictes relacionats amb el Fòrum
 

Centre d´internament de la Verneda
Casernes de Sant Andreu
Curs baix del Besòs

ZAL (Zona d´activitats logístiques)
Mar i Platges
Collserola
La Mina
 
 
 
agbar
Agbar
Pl. Glòries
 

Empresa que es dedica principalment a privatitzar l’aigua pública. En paraules del mateix director d’Agbar: “El negoci de l’aigua és estratègic per a nosaltres i ens presentarem a tots els concursos de privatització que es plantegin, tant a Espanya com en altres països”. Agbar és responsable de la privatització indiscriminada de l’aigua a Colòmbia que ha condemnat una part de la població a morir per enfermetats relacionades amb el consum d’aigua contaminada. En la dècada dels 90, Agbar estava darrere del fort augment del rebut d’aigua que va provocar una dilatada campanya d’insumissió fiscal animada per les associacions de veïns de la ciutat de Barcelona. En l’actualitat, la nova torre Agbar ubicada a la plaça de les Glòries està vinculada al conflicte urbanístic que afecta a la zona; després d’un procés participatiu, l’any 1997 es va arribar a un acord que garantia la conservació de les zones verdes i prevèia la construcció d’habitatges. L’Ajuntament trenca unilateralment aquest acord i imposa un pla clarament especulatiu en benefici d’algunes empreses, entre elles Agbar.
 


 
bbva
BBVA
Pl. Catalunya, 5
  El BBVA és el primer propietari espanyol privat de la indústria d’armament. Inverteix els diners que recull dels plans de pensions, comptes corrents,… a Gamesa, Rymsa, ITP, Indra o Turbo 2000. El BBVA acompanya l’economia de guerra amb elements tan notables com “guies d’evasió d’impostos” i excursions a paradisos fiscals per a èlits, a l’hora que fa intenses campanyes de Corporate Responsbility. És també l’inversor majoritari de projectes tan sostenibles com són Repsol, Endesa i Iberdrola.
 

 
la caixa
La Caixa
Av. Diagonal 621
 

Veritable poder empresarial a l’ombra. La Caixa ha obtingut de l'Administració nord-americana el contracte espanyol més important de l'Iraq ocupat: la Caixa ha format un consorci amb 12 bancs més, liderats per J.P. Morgan Chase, per fundar i controlar el Banc del Comerç de l'Iraq. Aquest banc s'ocuparà de finançar les exportacions i importacions del nou país, el petroli iraquià entre elles. La Caixa és coresponsable de delictes ecològics, pràctiques especuladores sobre el terreny i emissions de CO2 atribuïdes a moltes de les empreses en les quals té accions: 12,5% de Repsol YPF, 31% de Gas Natural, 5% d’Endesa, 23% d’Agbar, 23% d’Acesa, 3,6% del Deutsche Bank, 15% Banc Sabadell i un llarg etcètera. També és responsable de la construcció d’un camp de golf a l’espai natural vallesà de Torrebonica i Can Bonvilà, sobre uns terrenys que va rebre l’obra social de la Caixa com a donació de la Fundació Terrassa contra la Tuberculosi. La construcció d’aquest camp de golf s’ha imposat mitjançant requalificacions dubtoses i tal·les il.legals d’arbres i tindrà un consum d’aigua equivalent al d’una ciutat de 40.000 habitants.
 


 
cocacola
Coca-Cola
Rbl. Guipúzcua, 163-175
 

El gegant multinacional que factura 20.000 milions d’euros, no només genera impressionants beneficis sinó també una llarga llista d’impactes socials, laborals i, evidentment, ambientals. Els seus procediments de transformació i distribució es vinculen a enormes emissions contaminants, ús d’organismes genèticament manipulats, violació de les lleis de protecció del medi ambient, construcció de plantes embotelladores en zones de valor ecològic (com és el cas de Can Fenosa a Catalunya), contaminació de fonts d’aigua amb residus de les seves embotelladores, aplicació de polítiques d’utilització irracional de l’aigua en el món i l’assalt criminal a les fonts d’aigües pertanyents a diferents comunitats índies.

Coca-Cola és part del Business Council for Sustainable Development creat a Rio l’any 1992, que insisteix en l’autorregulació voluntària de les empreses (estratègia recolzada per l’administració Bush), evitant així, la seva regulació mitjançant convenis internacionals. A més a més, la seva filial als EUA forma part del US Council for International Business (USCIB), que ha donat suport públic a la negativa de Bush a firmar el Protocol de Kioto. Per últim, Coca-Cola, que utilitza la fulla de coca per a la fabricació dels seus productes, dóna suport a les polítiques criminals dels EUA contra les comunitats que tradicionalment han basat la seva cultura i la seva subsistència en la fulla de coca, especialment a Bolívia, Perú i Colòmbia (pla Colòmbia). Coca-Cola va finançar l’última campanya electoral de G. Bush.

Més afers tèrbols: explotació infantil (Pakistan, any 1998), acomiadaments improcedents (Filipines, any 2000), assassinat de defensors dels drets dels treballadors (Colòmbia, any 2003), discriminació racial (EUA, any 2000), corrupció institucional per a obtenir privilegis (EUA, 1998-2001).
 


 
colacao
Colacao
Lepant, 410
  Marca que pertany a l’empresa Nutrexpa, dins de la llista negra d’empreses sospitoses d’utilitzar productes transgènics per l’ús de lecitina de soja transgènica. Colacao participa de l’injust mercat mundial del cacau. No tenint-ne prou amb la imposició dels monocultius exportadors urbi et orbi, les empreses multinacionals són responsables també d’una baixada sostinguda i intermitent dels preus del cacau, en ocasions fins i tot per sota del seu preu de cost arruïnant als petits productors. A Costa de Marfil, primer productor mundial de cacau, milers de nens esclaus treballen en les plantacions. Els lobbies de les empreses envasadores de productes de cacau també estan al darrere de les pressions per augmentar en l’UE el nivell de substitució de cacau per greixos vegetals, més barats.
 

 
el consorci de la zona franca
Consorci de la Zona Franca
Av. Parc Logístic, 210
  Vegeu informació detallada a l’esquema d’especulació.
 

 
el corte inglés
El Corte Inglés
Pl. Catalunya
 

Sens dubte un dels pioners en la conversió del nostre paisatge urbà en un immens aparador. La producció i distribució de cada un dels “productes El Corte Inglés” genera una llista interminable de danys ecològics. És propietària d’Informàtica El Corte Inglés S.A. (empresa que desenvolupa sistemes d’informació per a l’àrea de Defensa), és membre del Círculo de Tecnologías para la Defensa y la Seguridad. L’empresa El Corte Inglés està acusada d’emprar treball infantil generalitzat al Marroc (any 2002): nenes de 14 a 16 anys fan jornades interminables en llocs de treball duríssims, on qualsevol tipus de sindicalització està totalment prohibida i on la mínima protesta se soluciona amb l’acomiadament immediat.
 


 
diagonal mar
Diagonal Mar
  Diagonal Mar s'ha construït en uns terrenys que el Pla General Metropolità de l'any 1976 qualificava d'equipaments i d’un gran parc. L'Ajuntament es va limitar a satisfer les demandes del promotor privat Sr. Hines: requalificar, donar una major edificabilitat i permetre que les torres estiguessin al mig del parc hipotecant-ne l’ús públic. Avui es lloguen els pisos de 90 metres quadrats a 332.000 pessetes.
 

 
endesa
Endesa
Avda. Paral.lel, 51 / Almogàvers, 117
 

Emet 73 milions de tones de CO2 l’any, contaminació procedent de les seves centrals tèrmiques. És la quarta empresa europea en emissions causants del canvi climàtic. Empresa criminal responsable de la destrucció de la vida dels ecosistemes de l’alt Bio-Bio i del poble Pehuenche-Mapuche (Xile 2003). És la responsable directa, juntament amb la Generalitat, de la construcció de la línia d’Alta Tensió de les Gavarres, línia que passa a pocs metres dels pobles i de les masies. Propietària i especuladora a Can Fuster, on ha forçat un pla especial per a construir un altre hotel de luxe, quan l’associació de veïns reivindicava que se’n fes un ús públic.

Endesa és, a més a més, una empresa especialitzada en “green marketing” que ven una imatge “verda” fraudulenta: la farsa delirant que un augment constant del consum elèctric sigui compatible amb la protecció del medi ambient. També obtenen beneficis cobrant un 2,45% de sobrepreu “verd” a la factura elèctrica per l’energia obtinguda bàsicament de centrals hidroelèctriques (que no compleixen els criteris de qualitat ambiental) i de les quals el cost ja ha estat amortitzat.
 


 
focus
Focus
Àvila, 149
 
Focus programa un dels espais del Fòrum durant els 141 dies que dura l'esdeveniment, i no és d'estranyar. Tot i tenir beneficis milionaris Focus és ampliament subvencionada per les institucions públiques com a productora privada d'espectacles teatrals: l’empresa ven de tot sota criteris purament comercials. Per altra banda, Focus, és també la principal empresa d’equipaments culturals de Barcelona. Gràcies a la seva política de preus barats monopolitza i dóna així "solució" al problema de contractació de personal que haurien d'assumir les institucions. Com aconsegueixen els seus fantàstics preus? Amb contractes “escombraria” encoberts; per exemple pagant un tècnic especialitzat com si fos un peó. A través d'aquestes pràctiques Focus encapçala el lobby de pressió de les indústries privades d'oci que impedeixen la baixada de preus de l'oferta cultural i hi impedeixen l'accés de tots els ciutadans. Certament no és casual que Focus tingui la seva seu en ple Poblenou i hagi tret importants beneficis del pla 22@.
 

 
iberia
Iberia
Pg. Gràcia, 30
 
Els científics estimen que actualment les emissions del trànsit aeri produeixen com a mínim tres vegades més gasos que provoquen l’efecte hivernacle que les del trànsit terrestre. Les ajudes públiques a la indústria aeronàutica en tot el món (per exemple a través dels fons FEDER a Europa, de la no taxació del querosè, de la reducció o eliminació de l’IVA als bitllets d’avió...), en contradicció amb tota la retòrica oficial del lliure mercat, han jugat un paper clau en l’expansió d’aquest sector. Iberia també participa en programes de l'Armada Espanyola i de l'Exèrcit de l'Aire. És responsable del saqueig econòmic de l'Argentina amb la compra fraudulenta d'Aerolíneas Argentinas. Cada dia el govern espanyol realitza deportacions d’immigrants sense papers utilitzant aquesta companyia.
 

 
iemed
IEMed (Institud Europeu de la Mediterrània)
Girona, 20
 
Centre cultural del qual participen les tres administracions i que està implicat en l’organització dels debats del Fòrum 2004. IEMed afirma que compta amb la implicació de la societat civil a través d'un patronat, al qual correspon ser escoltat per aprovar les activitats, pressuposts, patrocinis... Per veure què hi ha al darrere de les mencions del discurs oficial a la “implicació de la societat civil” només hem de preguntar-nos per qui està format el patronat: dos càrrecs universitaris i catorze directius d'empreses (Agbar, la Caixa, BBVA, Endesa, Iberia, Telefónica, Consorci Zona Franca…).
 

 
indra
Indra
Avda. Diagonal, 218
 
És la tercera empresa de la indústria militar espanyola, 381 milions d’euros (m.e.) en venda d’equips militars el 2002, per sota d’EADS CASA (642 m.e.) i IZAR (451 m.e.). Primera empresa espanyola en el sector de l’electrònica, comunicacions i informàtica militar. Principal submi-nistrador militar de fora dels Estats Units de la US Navy (Marina dels EUA). Participa en els principals programes d’armament de l’Exèrcit espanyol: Eurofighter (simulació, sistemes automàtics de manteniment, aviònica, sistemes embarcats); F-100 (comunicacions i sistemes de combat); Leopardo (comunicacions, direcció de tir); Pizarro. Altres productes militars: sistemes automàtics de manteniment (F-1, F-18, Harrier II Plus); simulació (F-16, C-101, A-7, F-18, Harrier II Plus, LAMPS); sistemes i equips electroòptics (direccions de tir AMX-30, DORNA, FELIS, SIRO); sistemes i equips embarcats; míssils; satèl·lits militars; radars; defensa aèria; comandament i control; guerra electrònica.
 

 
nestlé
Nestlé
Jaume I, 8
 

La multinacional, de capital suís, Société des Produits Nestlé S.A. és l’empresa alimentària més forta del món. Amb la seva prepotència comercial explota laboralment milers de camperols en cinc continents. En la dimensió ambiental i agroalimentària se l’acusa d’incompliment d’alguns acords de respecte al medi ambient (any 2000), utilització de tot tipus de productes transgènics no legals (França, 2002), reetiquetatge de 200 tones de llet caducada per poder vendre-la (Colòmbia, 2002), utilització de soja transgènica en productes declarats lliures de transgènics (Itàlia, 2000), venda d’un succedani de llet materna que provoca milers de morts infantils l’any. Aquesta multinacional provoca la caiguda en picat dels preus del cafè i del cacau que porta a la ruïna a nombroses famílies i persones. A més a més, Nestlé està involucrada en escàndols de salut pública relacionats amb l’ús d’antibiòtics en la llet o en casos com el de la meningitis produïda per l’Enterobacter Sakazakii un bacteri molt resistent que es desenvolupa en la llet en pols (Bèlgica, 2002).
 


 
randstad
Randstat
Balmes, 226
 
Important multinacional de serveis professionals a empreses i institucions, Umano és l’empresa d’aquest grup especialitzada en selecció de personal. Aquestes empreses són el màxim exponent de la precarietat laboral, l’explotació, la competitivitat i la discriminació de les persones. Diàriament 217.800 persones “frueixen” dels contractes “escombraries” de Randstad en tot el món.
 

 
sgae
SGAE
Passeig Colon, 6
 
La SGAE (Societat General d'Autors i Editors) el Consell de Direcció de la qual és presidit per Eduardo ‘Teddy’ Bautista (alias "el canari") s'ha convertit, cent anys després de la seva fundació, en la principal institució cultural privada espanyola. Gos guardià de les grans companyies discogràfiques, la SGAE és una vella galera amb tres banderes hissades: la del Copyright, la de la Llei de la Propietat Intel·lectual, i la dels Diners. Aquests lladres fa cent anys que ens diuen que "la seva funció és la de defensar la creativitat dels artistes" i en realitat l'únic que la SGAE defensa són els interessos de les grans companyies que comercien amb aquesta creativitat. Totes les pràctiques abusives que la SGAE du a terme estan provocant una resposta popular cada vegada més forta. Per exemple aquella que des del 2 de gener del 2004 ens obliga, a tots els usuaris, a pagar un cànon per cada disc compacte verge, és a dir, ens obliga a regalar-li diners a aquesta empresa repinyaire cada vegada que graves en un CD les fotos de la teva àvia o les cartes d'amor que li escrius al teu xicot.
 

 
telefonica
Telefónica
Avda. Roma, 73
 
Les majors reserves mundials del mineral anomenat coltan es troben a l’est del Congo, un país arrasat des de fa cinc anys per una successió de guerres i invasions que han provocat més de 3,5 milions de morts. La demanda del coltan ha augmentat moltíssim els darrers anys pel fet que el tàntal que conté és un element primordial per a la fabricació de telèfons mòbils (entre d’altres articles de la indústria microelectrònica). La raó principal del conflicte bèl·lic és la lluita pel control de l’exportació d’or, diamants i coltan entre els líders regionals i altres actors de Ruanda i Uganda. Telefónica i d’altres multinacionals implicades en aquest negoci compten amb la complicitat dels governs dels països de la societat del benestar, que simplement han deixat que les seves empreses participin en aquest tràfic il·legal i en aquesta xarxa de corrupció, mentre bloquejaven les propostes de l’ONU per imposar un embargament a les xarxes de tràfic de coltan. Telefónica, mitjançant Telefónica Sistemas, participa en programes de guerra electrònica, missatgeria militar, etc. És membre de l’Associació de Fabricants d’Armament i Material de Defensa d’Espanya. També realitza contractes fraudulents amb el govern argentí, constituint-se d’aquesta manera en una de les principals causes de la greu crisi econòmica en la qual es troba aquell país.
 

 
toyota
Toyota
Avda. Meridiana, 329
 
En l’actualitat Toyota s’enfronta a una demanda de més de 57.000 milions d’euros per pràctiques contràries al medi ambient. Per aconseguir una legislació favorable, la marca ha desenvolupat repetides pràctiques de corrupció. La seva política agressiva de green marketing intenta ocultar la insostenibilitat de l’actual model de mobilitat centrat en l’automòbil privat, mitjançant algunes operacions de rentat de cara: fòrums de debat, suport a fundacions ambientals, etc.
 

 
Centre d´internament de la Verneda
Rambla Guipúzcoa, 74
 
Els centres d’internament per estrangers s’omplen d’immigrants detinguts pels cossos policials de les institucions que organitzen el Fòrum 2004. Aquestes persones són privades de la seva llibertat, durant temps indefinit, de forma anticonstitucional ja que no han comès cap delicte. Les institucions que proclamen discursos apel·lant a la comprensió i la tolerància com a solució a l’exclusió i la desigualtat social són responsables de lleis que emparen l’explotació d’immigrants i les detencions arbitràries.
 

 
Casernes de Sant Andreu
Pg.Torres i Bages, 116-124
 
Els habitants de les casernes de Sant Andreu han estat víctimes de la repressió que exerceixen les institucions en la preparació de Barcelona pel Fòrum 2004. Per promocionar el model de ciutat neoliberal com aquell en el qual es dóna una convivència feliç, les institucions estan invisibilitzant qualsevol signe d’injustícia social i reprimint les persones que la pateixen. El desallotjament de les casernes ha permès al Ministeri de Defensa (propietari del lloc) treure profit d’un terreny que com a habitatge ocupat no donava benefici. Així l'ha venut al Consorci de la Zona Franca, el qual, al seu torn, hi està especulant per sobre de l'oposició veïnal que pretenia donar-li ús social.
 

 
Curs baix del Besòs
 
El Fòrum 2004, situat pràcticament a la ribera del riu Besòs ha de-sencadenat la substitució programàtica de la seva biodiversitat natural per paisatges artificials mantinguts amb un alt cost energètic. L’aigua del riu segueix tan contaminada com sempre, a causa de la inadequació dels sistemes de sanejament estàndard per a un riu que pot arribar a portar deu cops més aigua depurada del Ter que aigua natural pròpia.
 

 
zona d'activitats logístiques
ZAL (Zona d´activitats logístiques)
 
La gran aposta de futur de Barcelona és el tràfic de mercaderia manufacturada transportada en un milió i mig de contenidors que augmenten cada d’any un 10%. Aquesta mercaderia té com a principal origen els mercats asiàtics i americans. Per a la seva producció s’han generat noves formes d’explotació laboral: grans recintes industrials aïllats en els quals es treballa en règim de semi esclavatge; són les tristament famoses “maquiles” o “maquiladoras” especialitzades en produir pel mercat global.
 

 
Mar i Platges
 
La construcció d’un port esportiu a la zona del Fòrum és una mostra més de la insostenibilitat descarada de tot el projecte. Aquests tipus de ports són els responsables últims de la pèrdua de sorra a les platges. Després d’una febrada de noves construccions als anys 90, s’havia establert una moratòria que els nous ports del Fòrum i de Sant Adrià trenquen definitivament. La recuperació de la sorra amb espigons també és un disbarat ambiental ja que a més de l’impacte paisatgístic fa res més que desplaçar el problema a la platja següent.
 

 
Collserola
 
Oficialment el “pulmó verd” de Barcelona. En realitat, un espai natural cada cop més desnaturalitzat per dècades de fragmentació urbanística i vial. El màxim exponent de la darrera onada “d’asfaltitis” és el projecte del Tunel d’Horta, que trinxa un cop més la serralada en una nova, però anacrònica, aposta pel transport privat. Darrere seu vindrien el Túnel Central i la Carretera de Cornisa. Paral·lelament, uns quants projectes semblen “assetjar” el massís: els 1.232 arbres talats a Can Calopa per fer vi “de Barcelona”, la urbanització Can Busquets, la pedrera Berta i Can Burrull a Sant Cugat, els projectes de Centre Direccional i camp de golf a Cerdanyola, la progressiva urbanització de la vall de Sant Just Desvern, la Pedrera Samson a Sant Feliu de Llobregat i els possibles geriàtrics privats acompanyats d’habitatges d’alt estànding a la Vall Par o a la Vall de Sant Genís; on es començaria per desallotjar el centre social i els horts comunitaris de Can Masdeu.
 

 
La Mina

 
Barri construït als anys 60 per acollir els desplaçats per la demolició de les barraques del Somorrostro, d'on era originària la llegendària Carmen Amaya, i actualment Platges de la Barceloneta. El Barri de La Mina, situat al terme de Sant Adrià de Besòs però fronterer amb Barcelona, ha estat el "Bronx" de Barcelona; espectacular exemple d'arquitectura d'aparcament per a col·lectius econòmicament marginats. El Fòrum 2004 està construït totalment d'esquena a aquest barri i el segueix fent invisible malgrat la seva proximitat immediata.