Agbar
BBVA
"la Caixa"
Coca-Cola
Colacao
Consorci de la Zona Franca

Centre d´internament de la Verneda
Casernes de Sant Andreu
Curs baix del Besòs

Empresa que es dedica principalment a privatitzar l’aigua pública. En paraules del mateix director d’Agbar: “El negoci de l’aigua és estratègic per a nosaltres i ens presentarem a tots els concursos de privatització que es plantegin, tant a Espanya com en altres països”. Agbar és responsable de la privatització indiscriminada de l’aigua a Colòmbia que ha condemnat una part de la població a morir per enfermetats relacionades amb el consum d’aigua contaminada. En la dècada dels 90, Agbar estava darrere del fort augment del rebut d’aigua que va provocar una dilatada campanya d’insumissió fiscal animada per les associacions de veïns de la ciutat de Barcelona. En l’actualitat, la nova torre Agbar ubicada a la plaça de les Glòries està vinculada al conflicte urbanístic que afecta a la zona; després d’un procés participatiu, l’any 1997 es va arribar a un acord que garantia la conservació de les zones verdes i prevèia la construcció d’habitatges. L’Ajuntament trenca unilateralment aquest acord i imposa un pla clarament especulatiu en benefici d’algunes empreses, entre elles Agbar.
 

Veritable poder empresarial a l’ombra. La Caixa ha obtingut de l'Administració nord-americana el contracte espanyol més important de l'Iraq ocupat: la Caixa ha format un consorci amb 12 bancs més, liderats per J.P. Morgan Chase, per fundar i controlar el Banc del Comerç de l'Iraq. Aquest banc s'ocuparà de finançar les exportacions i importacions del nou país, el petroli iraquià entre elles. La Caixa és coresponsable de delictes ecològics, pràctiques especuladores sobre el terreny i emissions de CO2 atribuïdes a moltes de les empreses en les quals té accions: 12,5% de Repsol YPF, 31% de Gas Natural, 5% d’Endesa, 23% d’Agbar, 23% d’Acesa, 3,6% del Deutsche Bank, 15% Banc Sabadell i un llarg etcètera. També és responsable de la construcció d’un camp de golf a l’espai natural vallesà de Torrebonica i Can Bonvilà, sobre uns terrenys que va rebre l’obra social de la Caixa com a donació de la Fundació Terrassa contra la Tuberculosi. La construcció d’aquest camp de golf s’ha imposat mitjançant requalificacions dubtoses i tal·les il.legals d’arbres i tindrà un consum d’aigua equivalent al d’una ciutat de 40.000 habitants.
 

El gegant multinacional que factura 20.000 milions d’euros, no només genera impressionants beneficis sinó també una llarga llista d’impactes socials, laborals i, evidentment, ambientals. Els seus procediments de transformació i distribució es vinculen a enormes emissions contaminants, ús d’organismes genèticament manipulats, violació de les lleis de protecció del medi ambient, construcció de plantes embotelladores en zones de valor ecològic (com és el cas de Can Fenosa a Catalunya), contaminació de fonts d’aigua amb residus de les seves embotelladores, aplicació de polítiques d’utilització irracional de l’aigua en el món i l’assalt criminal a les fonts d’aigües pertanyents a diferents comunitats índies.

Coca-Cola és part del Business Council for Sustainable Development creat a Rio l’any 1992, que insisteix en l’autorregulació voluntària de les empreses (estratègia recolzada per l’administració Bush), evitant així, la seva regulació mitjançant convenis internacionals. A més a més, la seva filial als EUA forma part del US Council for International Business (USCIB), que ha donat suport públic a la negativa de Bush a firmar el Protocol de Kioto. Per últim, Coca-Cola, que utilitza la fulla de coca per a la fabricació dels seus productes, dóna suport a les polítiques criminals dels EUA contra les comunitats que tradicionalment han basat la seva cultura i la seva subsistència en la fulla de coca, especialment a Bolívia, Perú i Colòmbia (pla Colòmbia). Coca-Cola va finançar l’última campanya electoral de G. Bush.

Més afers tèrbols: explotació infantil (Pakistan, any 1998), acomiadaments improcedents (Filipines, any 2000), assassinat de defensors dels drets dels treballadors (Colòmbia, any 2003), discriminació racial (EUA, any 2000), corrupció institucional per a obtenir privilegis (EUA, 1998-2001).
 

Sens dubte un dels pioners en la conversió del nostre paisatge urbà en un immens aparador. La producció i distribució de cada un dels “productes El Corte Inglés” genera una llista interminable de danys ecològics. És propietària d’Informàtica El Corte Inglés S.A. (empresa que desenvolupa sistemes d’informació per a l’àrea de Defensa), és membre del Círculo de Tecnologías para la Defensa y la Seguridad. L’empresa El Corte Inglés està acusada d’emprar treball infantil generalitzat al Marroc (any 2002): nenes de 14 a 16 anys fan jornades interminables en llocs de treball duríssims, on qualsevol tipus de sindicalització està totalment prohibida i on la mínima protesta se soluciona amb l’acomiadament immediat.
 

Emet 73 milions de tones de CO2 l’any, contaminació procedent de les seves centrals tèrmiques. És la quarta empresa europea en emissions causants del canvi climàtic. Empresa criminal responsable de la destrucció de la vida dels ecosistemes de l’alt Bio-Bio i del poble Pehuenche-Mapuche (Xile 2003). És la responsable directa, juntament amb la Generalitat, de la construcció de la línia d’Alta Tensió de les Gavarres, línia que passa a pocs metres dels pobles i de les masies. Propietària i especuladora a Can Fuster, on ha forçat un pla especial per a construir un altre hotel de luxe, quan l’associació de veïns reivindicava que se’n fes un ús públic.

Endesa és, a més a més, una empresa especialitzada en “green marketing” que ven una imatge “verda” fraudulenta: la farsa delirant que un augment constant del consum elèctric sigui compatible amb la protecció del medi ambient. També obtenen beneficis cobrant un 2,45% de sobrepreu “verd” a la factura elèctrica per l’energia obtinguda bàsicament de centrals hidroelèctriques (que no compleixen els criteris de qualitat ambiental) i de les quals el cost ja ha estat amortitzat.
 

La multinacional, de capital suís, Société des Produits Nestlé S.A. és l’empresa alimentària més forta del món. Amb la seva prepotència comercial explota laboralment milers de camperols en cinc continents. En la dimensió ambiental i agroalimentària se l’acusa d’incompliment d’alguns acords de respecte al medi ambient (any 2000), utilització de tot tipus de productes transgènics no legals (França, 2002), reetiquetatge de 200 tones de llet caducada per poder vendre-la (Colòmbia, 2002), utilització de soja transgènica en productes declarats lliures de transgènics (Itàlia, 2000), venda d’un succedani de llet materna que provoca milers de morts infantils l’any. Aquesta multinacional provoca la caiguda en picat dels preus del cafè i del cacau que porta a la ruïna a nombroses famílies i persones. A més a més, Nestlé està involucrada en escàndols de salut pública relacionats amb l’ús d’antibiòtics en la llet o en casos com el de la meningitis produïda per l’Enterobacter Sakazakii un bacteri molt resistent que es desenvolupa en la llet en pols (Bèlgica, 2002).