2012/Manifest

De Hackmeeting

(Diferencias entre revisiones)

Revisión de 16:04 24 sep 2012

Infopoint

Nodos

Parrilla

Coordinación

Tareas



Per l'autosuficiència tecnològica


Manifest Hackafou, Hackmeeting 2012


Aquest any hem comprés el que significa recordar i pensar: "Si fa uns anys em diuen que ens plouria tota aquesta quisca, no ho hagués cregut". Si existeix un sostre de cristall en relació al control social, la monopolització, la vigilància i la pèrdua de drets, tan a la xarxa com fora d'ella, ens hi estem apropant perillosament. La màquina de fer misèria s'està embalant, i la seva força centrípeta ens accelera fins una equació en la que sobrem, cada vegada més, estem de més en un algoritme basat en el creixement absurd i exponencial del consum de la migradesa.

Ens ronda pel cap, ens dóna voltes, ens barrina, ho xiuxiuegem en la intimitat, ho escridassem juntes als carrers. Runes per tombar... escletxes a obrir, per tal d'accelerar la seva caiguda.

Les runes de la ciència i la tecnologia, els complexos tecno-militars-industrials, la misèria en la cistella dels aliments bàsics, el llinatge i la classe social per a l'accés al coneixement tecnològic i científic, tots els anys de censura i manipulació del pensament per a fer-nos creure veritats inexistents, el preu a pagar per la venda de la nostra efímera vida al servei d'una utopia que no arriba perquè mai som totes a la vegada, els infinits cataclismes individuals, el pes del seu puny sobre la taula en el moment de construir allò que és nostre, la histèria per la recerca d'una falsa seguretat basada en la necessitat de ser reconeguts per l'altre, la immobilització de les consciències a causa dels mecanismes de repressió i censura, les noves catedrals fàliques, els sabers hermètics super transcendentals que no entendràs mai i, que són la fàbrica de producció d'axiomes de coneixement molt ben trenats i sense sortida, NO EXIT! L'espai públic sense dret a la ciutat, l'extinció de totes les espècies que, sobre l'asfalt, sobre engranatges aliens a la propietat i a l'estat, eren senyores d'elles mateixes, la gent que pertany al carrer, prostitutes, migrants, precaries, okupes, ancianes, deshauciades, desheretades...

La moda de la "revolució", saquejada i convertida en mercaderia RT, i tots els interesos ocults de paràlisi i immobilització que imposen les seves eines de control per a què la revolució no estigui al carrer, ni al poble, ni a la gent, ni als batecs...

El consum de l'inútil i les tecnologies cylon, sempre ocultes, sempre a l'aguait...

Si! ells venen servint-se de la nostra capacitat de crear en funció del profit selectiu d'uns pocs: els que fan de mitjancers amb les nostres creacions, treball, recursos... on cada dia ens necessiten més i apreten les seves cadenes ..... mentre a el nostre espill ens retorna l'evidència que podem viure, crear i estimar sense mitjancers i, la cadena, d'altra banda, es converteix en l'estel·la d'un cometa.

Com reapropiar-nos dels nostres passats i futurs per a reconstruir els nostres presents? Què fem amb els nostres somnis, desitjos, ara i aquí? Com marxar d'aquest planeta en runes i construir les societats somiades?

L'Associació d'Astronautes Autònoms apuntava que "No tenim el futur determinat a l'espera caure del cel quan sigui el moment adequat". Només tenim una idea limitada de a què es semblaran, en els seus inicis, les comunitats en l'espai exterior. I encara menys després de cent anys. Trobar les respostas és sovint la millor part, l'objectiu dels jocs als quals ens dediquem. Som persones interesades en les possibilitats en l'experimentació, i no en tenir la "línea correcta" o "raó en retrospectiva". Perquè sabem que no existeix i no volem que ens menteixin.

Allò que si sabem, és que en habitar els espais exteriors, limítrofes, abandonats o desertificats, aquests es transformaran i trobaran noves vides. Pasaran de ser antics espais industrials, juguets trencats, a ser espais en els que articular l'autogestió, l'autonamia, la col·laboració i producció comunes, i les noves sobiranies (ecològiques, energètiques, tecnològiques). A les nostres ciutats, invisibles, pululen rates-pinyades i llurs ultrasons criden "Hem prés la humil decisió de no retrocedir!".

Tot i que totes les persones portem càrregues de pensament autoritari, patriarcal, capitalista, individualista i, que el simple fet d'acostumar-nos a dormir, menjar i viure junts, no ens alliberarà màgicament. Poc a poc aprenem a soltar les amarres i trobar solucions diferents.

No estem aquí per a posar-nos en mans de papà o mamà 'comunitaris', estem aquí per a construir espais i xarxes socials lliures, basant-nos en el compromís, la responsabilitat i la auto-disciplina anarquista, i en la qual podem compaginar els nostres recursos, coneixements i desitjos, recuperant les nostres sobiranies i facultats. Les idees darrera Barrilonia, Casablanca, La Kasita, La Huelga, La Universitat Lliure de la Rimaia, La Fibra, RuysdaelStraat i tots els espais desallotjats i els hacklabs que omplen les nostres memòries interneurals i que no ens han forjat, romanen. Aquí i ara. Aquí i per a nosaltres.

Aquesta és la nostra resposta a l'abús de poder: l'autonomía, la nostra estratègia de vida en front al colapse del darrer capitalisme, en un lloc asilvestrat i difícil, transformar en belles les nostres mirades sobre la nostra cotidianitat i fer-nos conscients de la nostra presència amb els dos peus a terra entre la runa, amb el cap emergint vers l'espai i les nostres idees.

Som la resistència afrontant l'obsolescència programada creant noves tecnologies amb els aparells, sabers i tasques donats per finiquitats pels nostres còmodes i conformistes antecesors.

¡¡Brogint!! Estem escalfant motors, ¡Junt als cent mil hacktivistas, Hècate està venint!




Herramientas personales
wiki-navigation
project-navigation