Mobilitzacions contra la directiva de la vergonya

Està clar que la directiva de retorn aprovada el darrer 18 de juny pel parlament de la UE és una vergonya i així ho han fet saber més d'un eurodiputat i nombroses columnes als principals diaris. Però la resposta real que té aquesta directiva és, com sempre, al carrer i per part de la gent que més la patirà, com ja venia patint aquest règim fronterer fomentador de les desigualtats, discriminacions i d'explotació.
Tot i que difícilment visible als mitjans de masses, hi ha hagut, i hi ha encara, una resposta bastant important i a nivell europeu, i a Amèrica, contra aquest nou atac als drets humans.
Diverses manifestacions a diferents ciutats europees (París, Londres, Roma, etc.) s'han seguit els darrers mesos de les que cal destacar la gran manifestació unitària celebrada a Brussel·les el 7 de maig amb el lema: Non à la systématisation des camps! A l'estat espanyol el 12 d'abril va haver una manifestació contra el CIE d'Aluche (Madrid) i que va ser el detonant d'una vaga de fam a l'interior del centre en denúncia dels maltractaments rebuts. El dijous dia 5 de juny a Barcelona, prop de 200 persones es van concentrar davant de la Delegació del Parlament Europeu sota el lema “Aturem la Directiva de la Vergonya, tanquem els Centres d’Internament” en una concentració unitària convocada per diverses entitats. El manifest de la convocatòria, que va rebre el suport d’associacions, fundacions i partits polítics, va ser llegit pel músic Mohamed Soulimane i l’actriu Laura Guiteras. El 21 de juny centenars de persones convocades per la REDI (Xarxa Estatal pels Drets dels i les Immigrants) es concentren i manifesten a Màlaga, Barcelona, Madrid, València, Bilbao, Pamplona i Sta. Cruz de Tenerife a la “Primera repulsa estatal a la regressiva Directiva de la Vergonya aprovada per la Unió Europea”. I el 28 de juny hi ha convocada una Assemblea Pública d'Immigrants a les 18h a la plaça Catalunya de Barcelona.
Però també mar enllà, en Quito, hi va haver una marxa de familiars d'immigrants en la que denunciaven que aquesta directiva era 'una nova violació dels drets humans' i que aquesta mesura 'l'únic que busca és esclavitzar encara més als nostres treballadors'.
Però, potser, el fet més rellevant és la destrucció i incendi del CIE de Vincennes de París arran de la mort d'un tunisià en circumstàncies estranyes. L'incendi, durant l'amotinament dels detinguts que es produí el diumenge 22 mentre a fora es concentraven centenars de persones contra els CIE i contra la directiva, va ser aprofitat per alguns detinguts per fugar-se que, com va dir aquell, és l'obligació de tota persona presa.