Contra la política de fronteres europea

Contra la política de fronteres europea, pel tancament dels Centres d’Internament per Estrangers, per l’absolució dels i les detingudes en el CIE de Barcelona.

El passat 24 de juny de 2006, en el marc de la II Caravana Europea per la Llibertat de Moviment, va dur-se a terme una acció no violenta de denúncia contra els Centres d’Internament per Estrangers (CIEs) en què van ser detingudes 59 persones. L’acció va consistir en un desmuntatge simbòlic del CIE en construcció de Barcelona, situat a la Zona Franca, avui ja en funcionament. L’objectiu de l’acció era posar en evidència la cara oculta de les polítiques d’immigració del govern espanyol i europeu, enviar un missatge de solidaritat i suport a totes les persones “sense papers” condemnats a l’expulsió i sumar-nos a les nombroses lluites quotidianes que emprenen els i les migrants contra el règim de fronteres.

Els CIEs són llocs de privació de llibertat en què els migrants poden romandre detinguts fins a 40 dies. La seva funció és la d’assegurar la seva expulsió física o jurídica: o fora del territori o condemnats a la il·legalitat. A l’Estat espanyol existeixen 9 CIEs dispersos pel territori (a més dels establiments que en ocasions s’han utilitzat com a centres clandestins). Les condicions d’insalubritat i de vulneració de drets que pateixen les persones internades han estat reiteradament denunciades per diferents institucions i organitzacions socials.

Els CIEs mostren, com cap altre dispositiu, l’arbitrarietat i la negació de drets que provoca el règim de fronteres europeu. La guerra contra la immigració il·legal i la subordinació de la possibilitat de ser subjecte de dret a la condició de treballador regular constitueixen els eixos centrals d’aquest règim. Els CIEs juguen un paper clau com a instrument de gestió de les migracions: per una banda, són el lloc en què s’organitzen les expulsions; per l’altra, garanteixen la continuïtat de l’explotació de la mà d’obra migrant, ja que les persones que no han estat expulsades després del seu pas per un CIE, queden enquistades en un estat de vulnerabilitat.

Envers les mesures de control i submissió de la força de treball migrant a través dels cups i la contractació en origen, és fonamental reivindicar el dret de permanència per totes les persones migrants, desvinculat de la relació de treball. Això hauria de traduir-se en l’obertura de les fronteres, l’accés al lliure mercat de treball per part dels migrants (en les mateixes condicions que els i les treballadores autòctones) i la regularització permanent de totes les migrants que es troben en territori europeu. Per això considerem cada cop més necessària l’articulació de les lluites socials contra la precarietat i per la llibertat de moviment.

Fa anys que la batalla contra el règim de fronteres i per al tancament dels CIEs adquireix una dimensió europea, generant-se mobilitzacions i iniciatives que exigeixen els governs la fi de les polítiques de detenció i deportació de migrants. A l’estat espanyol també tenen un paper protagonista aquestes lluites; valguin com a exemples: el campament de frontera de Tarifa, la vaga de migrants de El Ejido, les vagues de fam en els CIEs de Moratalaz i La Verneda, la trajectòria de denúncies contra el CIE de Màlaga, es tancaments de 2001, 2002 i 2005, la Caravana Europea per la Llibertat de Moviment a Ceuta o les innumerables mobilitzacions contra la Llei d’Estrangeria desenvolupades aquests darrers deu anys.

El succeït a Zona Franca mostra també l’orientació repressiva de la política de fronteres, per la reacció policíaca contra els qui senyalen les aberracions causades per la seva aplicació; contra els qui s’alcen i denuncien que aquesta política, suposadament feta en nom de la “nostra seguretat”, no ens representa. La detenció de les 59 persones al CIE en construcció el juny de 2006, el tracte vexatori a les dependències de la policia, la prolongació de la detenció durant més de 48 hores en resposta a una acció pacífica i les acusacions abusives no poden sinó suscitar-nos indignació i rebuig.

Per tot això, i perquè entenem que el procés contra les participants en aquesta acció és un judici contra totes les associacions i persones que defensen els drets de les persones immigrants, els sota signants, en solidaritat amb aquelles persones que van ser detingudes a rel de l’acció de denúncia del CIE de Zona Franca, exigim:

L’absolució de tots i totes les imputades
El tancament dels Centres d’Internament per Estrangers
La fi de la política europea de fronteres i la regularització sense condicions de totes i tots els migrants a Europa
La derogació de la Llei d’Estrangeria